Informació general

Infraestructures

S'aixequen les barreres de l'AP-7, l'AP-2, la C-32 i la C-33 després de cinc dècades de pagament de peatges a Catalunya

El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha assegurat que l'Estat hauria de demanar perdó per "l'espoli" de 50 anys de peatges a les autopistes de Catalunya

Per ACN

Peatge troncal de Vila-seca amb les barreres aixecades, aquest matí
Peatge troncal de Vila-seca amb les barreres aixecades, aquest matí | Lluís Rovira i Barenys
Les barreres de les autopistes AP-7 –entre Vila-seca i La Jonquera–, AP-2 –entre el Vendrell i Saragossa–, C-32 i C-33 es van aixecar ahir cap a les vuit del vespre, quatre hores abans de la data en què expiraven les concessions de les empreses que les gestionen. D'aquesta manera s'ha acabat amb un cicle de dècades en les què els conductors han hagut de pagar per accedir a les vies de circulació ràpida. Els primers peatges a aixecar barreres han estat els de la Jonquera i la Roca del Vallès, i de forma progressiva s'hi han anat afegint la resta.

Més de mig segle de peatges a l'AP-7 i l'AP-2

Així doncs, Catalunya diu adéu a més de mig segle de peatges a l'AP-7 i a l'AP-2. Les concessions per explotar aquestes vies han finalitzat després que el govern espanyol decidís no prorrogar-les. D'aquesta manera, es materialitza una de les reivindicacions històriques dels usuaris, que consideraven amortitzades amb escreix les inversions en aquestes vies. També finalitzen les concessions a la C-32, al Maresme, inclòs el peatge més antic de l'Estat, entre Barcelona i Mataró, i a la C-33, entre Barcelona i Montmeló, i que són titularitat de la Generalitat. En total, 458,4 quilòmetres que, per primera vegada, seran lliures de peatges. En l'aire queda saber com es finançarà el manteniment d'aquestes vies i en quina mesura hi contribuiran els usuaris.
La Generalitat ha apostat reiteradament per la vinyeta. El govern espanyol va anar ajornant una proposta fins que va incloure al Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que va enviar a Brussel·les la proposta del pagament d'un peatge sota el model de "qui contamina paga". Una mesura que voldria aplicar a partir del 2024. Les autopistes arribaran, per tant, al final de les concessions sense tenir un model de manteniment definit.

El conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, diu que l'Estat hauria de demanar perdó per "l'espoli" dels peatges

El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha assegurat que l'Estat hauria de demanar perdó per "l'espoli" de 50 anys de peatges a les autopistes de Catalunya. "Avui no venim a donar gràcies a l'Estat. És l'Estat qui hauria de demanar perdó per l'espoli de 50 anys sense construir cap alternativa ni autovia gratuïta", ha afirmat Puigneró aquest dimarts des del peatge de la Roca de l'AP-7, just quan coincidia amb l'aixecada de les barreres de pagament. "Avui hem conegut de boca de la ministra la dimensió d'aquest espoli: 752 milions d'euros anuals". Per la seva part, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del govern de l'Estat, Raquel Sánchez, va visitar, ahir a la tarda la Roca del Vallès, on va afirmar que caldrà estudiar fórmules per al manteniment de les vies.

Marxa lenta i reivindicativa entre el peatge troncal de Vila-seca i Salou per celebrar la gratuïtat de l'AP-7

Els membres de l'entitat 'Prou, AP-7 gratuïta ja' van organitzar, ahir al vespre, una marxa lenta per celebrar la gratuïtat de la via. Una desena de turismes i dos camions van circular lentament uns 800 metres entre el peatge troncal de Vila-seca i la sortida de Salou amb pancartes reivindicatives. L'acció ha servit per rememorar la lluita de l'entitat durant els darrers anys, que ara es transforma en el moviment 'Mai més'. L'objectiu de la plataforma serà evitar la implementació de qualsevol tipus de pagament a aquestes vies, com podria ser el sistema de la vinyeta. El portaveu de l'entitat, Llorenç Navarro, ha assenyalat que aquestes vies s'han amortitzat abastament al llarg dels anys i que ara "passen a ser públiques".

Comenta aquest article