Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre de 1953
La Mare de Déu del Camí i el seu santuari (I)
Setembre 1953 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre 1953
Cambrils s'apresta aquests dies per a la solemníssima celebració de les festes anyals en honor de la seva patrona, la Mare de Déu del Camí. Bo serà, doncs, aquesta ocasió recordar als de casa i a tots aquells que s'interessen per les nostres coses les glòries de tan dolça Mare i les vicissituds d'aquest casal que els nostres avis bastiren perquè fos palau sumptuós i digne de la Regina dels cambrilencs.
L'origen de la imatge ens resta desconegut, embolcallat com està en l'ombra dels segles, mes és evident que com altres tantes imatges fou amagada quan la invasió sarraïna i retrobada en plena reconquesta. No estan d'acord els historiadors sobre la data de la troballa, ja que alguns diuen que fou l'any 1110, mentre que, segons ho asseguren altres, fou trobada l'any 1155, segons pot deduir-se de certs documents existents en l'Arxiu de la Corona d'Aragó que, amb data d'aquest any, són els primers que parlen de la Mare de Déu del Camí. Estem, doncs, si és que segons sembla podem donar crèdit a aquests documents, davant la imminent celebració del VIII centenari de la troballa de la Mare de Déu del Camí, celebració a què Cambrils ha de prestar des d'ara la màxima atenció.
Segons sembla, la preciosa imatge fou trobada al mateix lloc on està ara el santuari, a la vora del camí (via romana que unia l'antiga Dertusa amb la vella Tarraco imperial, per continuar vers França i Roma), coberta d'esbarzers i de bardissa prop d'una ufana palmera, d'on prengué el típic simbolisme.
Una vegada trobada la imatge, fou dipositada a l'església parroquial, d'on per diferents cops desaparegué i s'entengué que era voluntat de la Mare de Déu que s'edifiqués una nova església per a Ella, com així es féu, essent aquesta església el que avui és la cripta de l'actual santuari. Allí es traslladà la santa imatge i allí fou venerada fins que més tard (passat ja el segle XV) s'intensificà el seu culte amb l'arribada d'una comunitat de pares dominics, que bastiren el seu convent al redós de l'edificació, i que poden veure's actualment, encara, adossats a la torre.
No cal dir que les diferents lluites polítiques influïren no poc en l'enderrocament de l'antic santuari-convent, com també els elements desfermats de la naturalesa. Mes poc ens diu d'això la història i sí tan sols que l'any 1700, veient-se la necessitat de construir un nou santuari, emprengué aquesta magna obra Andreu Foix, fill de la vila i canonge de la Seu de Barcelona. Home riquíssim i vertaderament enamorat de la Mare de Déu, pagà dels seus propis béns, juntament amb altres aportacions, la construcció de l'actual ermitatge, per a l'edificació del qual portaren els nostres mariners, amb llurs barques, tota la pedra necessària des de la barcelonina muntanya de Montjuïc.
Posats ja en el pla de l'època moderna que estem comentant, veiem com els cambrilencs s'apresten a incrementar l'embelliment progressiu del santuari: es repara novament el temple els anys 1870 i 1888 i s'estrena un magnífic orgue l'any 1872. Ja en els nostres dies, l'any 1930, fou renovat el paviment que pagà, en esplèndid donatiu, l'Emm. Sr. cardenal Vidal i Barraquer.
La troballa de la imatge, ocorreguda en la primera meitat del segle XI per estranya concurrència de circumstàncies, coincidí precisament amb la cessió per part de l'arquebisbe Aguiló dels drets que tenia sobre els territoris i caserius sobreexistents de l'antiga Oleastrum a Albert de Cambrils de qui, com és sabut, prengué el nom la nostra vila; així, doncs, la troballa de la imatge del Camí va unida estretament amb la fundació del modern Cambrils com a poble organitzat.
La devoció a la Mare de Déu del Camí s'entengué ràpidament per tots els indrets de la nostra terra i el seu culte fou ja des de primer antuvi molt cuidat, de manera que als només cent anys de veneració de la sagrada imatge ja ens conta la tradició, no desmentida pas per la història, que el rei Conqueridor, Jaume I, implorà als peus de la Mare de Déu la seva maternal protecció, abans d'emprendre la conquesta de Mallorca l'estiu de 1228, expedició per a la qual tenia aparellades 150 naus, repartides entre els ports de Cambrils, Salou i Tarragona.