El professor d'Història –Jaume Borràs– segueix amb el seu periple de presentacions del seu llibre "Lo Carrasclet, crònica d'un irreductible". La propera cita serà el divendres 17 de setembre, a les 19.30 hores, a la Casa de Cultura Blanca d'Anjou de l'Hospitalet de l'Infant (carrer de les Escoles, número 12). Hi intervindran l'historiador local Alfons Tejero i l'autor del llibre Jaume Borràs.
La primera presentació del llibre va ser a Montbrió –el 6 de setembre de 2020– i posteriorment li han seguit Cambrils –el 25 de setembre de 2020– i moltes d'altres poblacions com Reus, Falset, Llorenç del Penedès, Colldejou, Riudoms, Botarell, Riudecanyes, Mont-roig del Camp, Ulldemolins, Maspujols, Duesaigües, novament Cambrils i, ahir dijous, a Ascó.
Reivindicant la figura del carboner de Capçanes
En totes i cadascuna de les presentacions, Jaume Borràs reivindica la figura del carboner de Capçanes. Com afirma Borràs, si Catalunya fos un país normal, Carrasclet gaudiria d'un lloc de privilegi en els llibres de la nostra història propera. Amb aquest perfil biogràfic es vol corregir aquest oblit, explicant fil per randa el paper cabdal del Coronel Barceló, fill de Capçanes, en la lluita contra l'absolutisme de Felip V. Segons Borràs, cal ara reivindicar més que mai el seu testimoni de coratge i compromís. Tot un exemple d'irreductible fidelitat a les llibertats catalanes i una icona de la resistència popular a l'opressió borbònica.
Aquesta obra, Lo Carrasclet. Crònica d'un irreductible (1687-1743), del professor Jaume Borràs Galceran, per la seva documentació, la seva anàlisi i el seu caràcter narratiu, constitueix una nova i singular aportació a la història de l'edat moderna, a la política del nostre país i, també, a la literatura èpica i romàntica. Redescobrint de manera raonada certs episodis com la Guerra de Successió i altres pàgines viscudes per aquest heroi mític, representant de la rebel·lió rural, podem desfer mistificacions importants de la història catalana i europea que han divulgat certs relats dominants i burgesos, en concret els que afecten a Pere Antoni Veciana —fundador dels Mossos d'Esquadra— i Rafael Casanova —darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714), figura homenatjada per la Diada de l'Onze de Setembre.
