El parc del Pescador va ser l'escenari, ahir a la tarda, de l'acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Va ser un acte on la pluja hi va ser present de forma constant: a l'inici amb una pluja lleugera que va fer obrir els paraigües de molta gent; després va donar una treva i va parar de ploure i, al final, amb un xàfec més intens que va obligar a la Coral Verge del Camí a reduir el seu repertori –només va cantar dos de les tres cançons previstes– i, cloure, finalment, amb l'himne dels Segadors perquè la pluja començava a ploure amb intensitat. La presentació de l'acte d'ahir va anar a càrrec del director de Ràdio Cambrils, Adrià Muñoz.

Camí Mendoza: "Alguns potser pensem que hem afluixat, doncs no. Som i serem més actius que mai, amb el cor sí, però sobretot amb el cap. No renunciarem a l'amnistia i al referèndum d'autodeterminació"

A l'inici de l'acte, l'alcaldessa de Cambrils –Camí Mendoza– va ser l'encarregada d'obrir els parlaments. En primer lloc va tenir un sentit record i va enviar el seu escalf per a totes aquelles famílies que han patit les conseqüències de la covid-19. En el seu discurs, l'alcaldessa va explicar que, "avui celebrem la Diada amb la força que tenim els catalans de refer-nos sempre per molt que ens creguin derrotats; en aquest últim any i mig ens hem hagut de reinventar per adaptar-nos familiarment i socialment. Aquesta també és una de les qualitats que tenim com a poble. Som un poble en moviment, un poble que s'adapta, que es renova i que reneix; un poble que avança sense aturar-se amb mirada fixa i amb pas ferm cap a la recuperació de la nostra llibertat. Ho vam començar a fer fa més de 300 anys i any rere any ho demostrem: ens reinventem i renaixem. Davant la derrota i el setge incessant de 1714, el poble català va demostrar i segueix demostrant la seva enorme resiliència, fortalesa, coratge i fermesa per les seves llibertats i els seus drets. Som un moviment polític imparable, ni la pandèmia ni la repressió aturen un moviment que defensa la república catalana; seguim reivindicant un territori, una cultura, una llengua, una història, un sentiment de pertinença, de comunitat. Reivindiquem el respecte de la nostra dignitat, el de les nostres institucions. La repressió de l'Estat lluny de cessar, continua. Ens queda camí per recórrer però sabem que estem preparades i preparats per superar els obstacles de la repressió i la persecució política. Alguns potser pensem que hem afluixat, doncs no. Som i serem més actius que mai, amb el cor sí, però sobretot amb el cap. No renunciarem a l'amnistia i al referèndum d'autodeterminació perquè lluitar per la llibertat dels nostres és a l'hora lluitar per la llibertat del nostre país".

"Sotmesos de nou, com sempre, per un Estat que segueix pensant que som ciutadans de segona"

Tot seguit va ser el torn de la convidada d'enguany: la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló. Va recordar el simbolisme de la data de l'11 de setembre i va manifestar que, "el sentit de reivindicació de la nostra pàtria és tant fort que genereació rere generació al llarg de més de tres segles seguim aplegant-nos al voltant de la nostra senyera i el nostre himne per dir al món que som aquí i que volem ser, de nou, un país independent i sobirà. Hi ha un conflicte permanent entre Catalunya i Castella –primer– i amb l'Estat espanyol –després– que ha traspassat èpoques històriques successives, però sempre amb el mateix resultat: bel·ligerància i repressió. L'últim episodi que exemplifica aquesta llarga història és l'1 d'octubre de 2017. Segons va seguir explicant Abelló, "després de la desfeta de 1714, la repressió ha perdurat en el temps: persones significades, opositors reconeguts o simplement sospitosos han perdut la llibertat i en temps de guerra, fins i tot, la vida. Molts han optat per llargs o permanents exilis. Aquesta repressió encara la tenim ben present avui; represaliats i exiliats i, fins fa ben poc, empresonats. El nostre govern va rebre un darrer atac el 27 d'octubre de 2017 al ser cessat de les seves funcions amb el famós decret del 155 que es va allargar 8 mesos. Tots els que estem aquí ens podem considerar represaliats, doncs vam perdre part dels nostres drets democràtics de representació i de competències que ja no se'ns han retornat. Sotmesos de nou, com sempre, per un Estat que segueix pensant que som ciutadans de segona".

"Què més fa qui guanya una guerra i vol aniquilar l'esperit del poble perquè mai tingui la temptació de rebotar-se? Doncs ben fàcil; acabar amb la seva llengua, amb la seva cultura i la seva educació"

La presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp va seguir la seva intervenció dient que, "un altre dret que s'atorga al conqueridor és el d'explotar al màxim al conquerit, obligant-lo a pagar impostos injustos i desorbitats. El desequilibri fiscal del nostre poble és molt antic i encara, malauradament, de molta actualitat. Què més fa qui guanya una guerra i vol aniquilar l'esperit del poble perquè mai tingui la temptació de rebotar-se? Doncs ben fàcil; acabar amb la seva llengua, amb la seva cultura i la seva educació. La nostra voluntat de conservar llengua i cultura a pesar dels terribles embats d'aquests 300 anys, sols es pot deure a que ens han vençut en el camp de batalla, però mai han pogut vèncer la nostra identitat catalana i l'esperança de tornar a ser sobirans. Sembla impossible, no sabem si encara serem capaços de fer-ho en el futur, però hem arribat fins aquí i ens refermem en el nostre dret. No voldria acabar sense fer esment a les dones, que habitualment hem patit i pateixen la pitjor de les guerres i la repressió. Les dones sempre han tingut la pitjor part del 'feina rai' per tirar endavant. Elles han estat en la lluita i el patiment, però amb la gran diferència que sempre han estat anònimes i invisibles. Poques dones han tingut un nom en la història.

Per finalitzar, Abelló va expressar "un reconeixement a Cambrils en tots aquests conflictes: aquí, el 1713 es va perdre el consell de la vila i es va nomenar un batlle borbònic; es van perdre propietats, vàreu ser sotmesos a impostos extraordinaris, vàreu ser obligats a posar aliments i, al menys, tres cases, al servei de les tropes d'ocupació. Es van confiscar cavalleries, carros dels pagesos i barques dels pescadors; i sobretot vau perdre molta gent per la guerra, per la fam i la repressió. Vau tenir ciutadans d'una gran valentia i un episodi memorable quan el Carrasclet va provocar una revolta, aquí, el 1719".

Després dels parlaments va ser el torn de la Coral Verge del Camí. Va cantar dues de les tres cançons previstes –Muntanyes del Canigó i Rossinyol–. Van cloure amb l'himne dels Segadors sota una pluja que començava a apretar amb força.