Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre de 1990
Els Teixells i la Plana
Setembre 1990 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre 1990
El mes passat comentàvem el fet de la segregació del Montbrió del municipi de Cambrils, el 1622, i en tota aquesta història vam fer alguna referència als Teixells i la Plana, referència obligada per altra part ja que aquestes dues partides del terme actual de Cambrils són interposades entre Cambrils i Montbrió i, si bé ara són això, unes partides, abans havien estat uns termes rurals independents i incorporats a Cambrils, juntament amb els de Vilafortuny, Vilagrassa i Mas del Bisbe, per un decret de la Diputació de 7 de març de 1842. Aquests termes, com hem dit en altres ocasions, no eren pròpiament un poble, sinó més aviat una torre i uns masos més o menys disseminats, encara que en algun cas estiguessin més concentrats i donessin una miqueta més de sensació de poble, com per exemple Vilafortuny. En incorporar-se els termes a Cambrils, va fer cap també a l'arxiu de la vila la documentació oficial de què eren posseïdors i de la qual es conserven encara avui lligalls. D'aquests cinc termes agregats a Cambrils el segle passat els més importants eren Vilafortuny a l'est i els Teixells al nord-oest del nucli mare.
Ens consta que, tant els Teixells com la Plana, formaven part del terme gran de Cambrils des del primer moment de les donacions de Ramon Berenguer IV a Ponç de Regomir el 1152 i als habitants de Cambrils un parell d'anys més tard. El que no sabem és com van esdevenir independents en una època determinada, ja que mai no hem trobat documentació que ho aclareixi.
A les darreries del segle passat el senyor Edmund-Carles Sivatte, que no ens consta com havia esdevingut propietari de la gran finca, va realitzar unes obres molt importants de consolidació de les dues torres existents, mentre reedificava la masia, la convertia en una gran casa pairal a l'estil d'aquell temps i la dotava de tota la bellesa d'una casa senyorial
Marc Ribas i Massó, en la seva Història de Montbrió del Camp, a la qual també ens referíem en 'l'estampa' anterior, ens dóna detalls sobre aquests termes, que no podem desaprofitar, quan diu: "El lloc del Teixells es troba a la documentació medieval escrit de diverses maneres: lo Teixell, lo Teicel. Al segle XIV ja forma part dels pobles de la Comuna del Camp. Al segle XVI es bastí al lloc una altra torre semblant a la primitiva, aixecada a uns vuitanta metres. També arribà la població als 55 o 60 habitants. Comptava amb quatre forns de coure pa, dos molins de gra i dos molins d'oli. Tot pagava delmes i tributs i del total recaptat, la quarta part anava a parar al castlà de Cambrils (i això vol dir que alguna dependència hi hauria) i les altres al rei. L'única autoritat local era un síndic que pertanyia al Consell Municipal de Cambrils (fet que ens reafirma en la nostra opinió d'una independència només relativa). A les darreries del segle XVII el lloc inicià la seva decadència, restant a començaments dels present segle només les dues torres..."
No es tenen notícies dels Teixells anteriors al segle XIV, època en què ens consta que tenia 6 focs, que era com es denominaven les cases o famílies d'aquell temps i que equivalia a dir que tindria una trentena d'habitants, que més tard s'anirien incrementant, segons explica Ribas. En canvi, la Plana sempre va tenir menys importància demogràfica i menys pes social, segons el mateix autor: "El lloc de la Plana prengué el nom del seu primer propietari, un tal Plana. Al segle XIV hi havia una torre i quatre o cinc edificis, amb una població de 20 o 35 habitants. Hi havia un forn de pa, un molí de gra i un molí d'oli. L'autoritat local, com als Teixells, era representada per un síndic. No ens consta que com a lloc formés part de la Comuna del Camp. També experimentà una forta davallada al llarg del segle XVII. Avui no queden restes d'edificis, però ha donat nom a una partida de terra."
El lloc dels Teixells encara avui es conserva bé, almenys el mas que continua, com si diguéssim, ostentant la capacitat de l'antic terme i de l'actual partida. A les darreries del segle passat el senyor Edmund-Carles Sivatte, que no ens consta com havia esdevingut propietari de la gran finca, va realitzar unes obres molt importants de consolidació de les dues torres existents, mentre reedificava la masia, la convertia en una gran casa pairal a l'estil d'aquell temps i la dotava de tota la bellesa d'una casa senyorial.
Les obres es van realitzar entre el 1887 i el 1896, en què es van donar per acabades, segons consta en una làpida de marbre col·locada en el bell espai de l'entrada, que també dóna accés a l'escala que mena a la planta noble de l'edifici. Durant la darrera Guerra Civil, la masia i el mobiliari van sofrir una important depredació i, acabada aquesta, el fill de l'antic propietari, Maurici, va fer un gran esforç per retornar el casal a la seva resplendor original.
La capella-oratori dedicada a sant Rafael Arcàngel tenia un retaule barroc amb imatges antigues de sant Antoni i de sant Roc. A la part superior del retaule hi havia un quadre que representava el sant titular i, en el cos central, un gran quadre de Maria Immaculada. No fa pas massa anys uns lladres van entrar a la masia i, entre altres coses, es van emportar les imatges antigues de l'oratori.
Les circumstàncies polítiques, socials i d'ambient han canviat als Teixells, però queda el record de la seva història i el testimoni del gran casal actual, que actua com a guardià dels secrets de més de sis segles de permanència entre Montbrió i Cambrils.