Estampes cambrilenques / Setembre 1962

El cambrilenc, i em consta que són molts els que ho han fet, que durant aquests mesos d'estiu que ara acaba ha anat a donar un tomb per la nova urbanització Vilafortuny, que ha canviat la fesomia del nostre castell; el cambrilenc que ha vist la urbanització Nostra Senyora del Carme, anant o venint de Salou o Tarragona, urbanització que ja és a prop de Salou, però al terme municipal de Cambrils en definitiva; el cambrilenc que s'ha passejat pel nostre Cavet, que ara es troba enmig d'un laberint de carrers asfaltats de la urbanització Cambrils Badia; el cambrilenc que ha visitat la urbanització Prat d'en Forés; el cambrilenc que, sorprès, veu sorgir els murs potents de la urbanització Cambrimar a la Bòbila del Cosme; el cambrilenc que, tant als eixamples del poble com de la platja, veu sortir, com a bolets, cases i més cases; aquest cambrilenc... queda sorprès, parat, amb un pam de boca oberta...

És una cosa ben natural, ens ha passat a tots aquest estiu, i tots hem exclamat: "Qui t'ha vist i qui et veu..."

Mirant el panorama de setembre de 1962, els horitzons d'eixamplament de Cambrils són molt amplis, dilatats. Segurament per contrast, sempre em ve al cap el Cambrils insignificant de segles enrere, empresonat d'una manera increïble en un recinte fortament emmurallat

Perquè això és molt típic: qui ha treballat a l'obra, o qui ha passat cada dia pel davant, a penes no hi dóna importància, però aquells que no havien vist res i que només en tenien vagues referències s'han trobat de cop i volta amb l'estranya sensació que són en un lloc desconegut, ja que les finques naturals han perdut la seva fesomia secular. "Me'n faig creus" i "On arribarà Cambrils!" han estat frases dels cambrilencs de què parlàvem, davant de tantes novetats.

Doncs sí, senyors, Cambrils arribarà... no ho sap ningú, però les perspectives són infinites, són immenses, si no sorgeixen dificultats d'ordre superior. Tant el turisme nacional com l'estranger s'ha abocat a aquesta zona de la costa i és pràcticament impossible preveure fins on pot arribar la cosa; però el que sí que és una realitat és que ara, mirant el panorama de setembre de 1962, els horitzons d'eixamplament de Cambrils són molt amplis, dilatats.

A mi particularment, que sento vertadera il·lusió per aquest engrandiment, ja que sempre he desitjat el millor per al `meu' Cambrils, i que gaudeixo extraordinàriament contemplant l'actual creixement, segurament per contrast, sempre em ve al cap el Cambrils insignificant de segles enrere, empresonat d'una manera increïble en un recinte fortament emmurallat.

I avui, que he començat aquest treball senzill exaltant els horitzons tan amplis que la Providència ha proporcionat al Cambrils actual, vull acabar-lo amb una evocació del Cambrils d'ahir.

Fins a mitjan segle XVII Cambrils va viure dins el perímetre, quasi perfectament rectangular, que li oferien les muralles. Les muralles pujaven per la part dreta del carrer de les Creus amb portals i portes als actuals carrers de l'Església (que aleshores no existia), Sant Pau, Fàbregues, Lloveres i Forn; continuaven per la part alta del poble, que és la part més ben conservada actualment, amb un portal sol que encapçala el carrer Major, les portes del qual encara es conserven; baixaven per la part dreta de l'actual passeig d'Albert, amb portals i portes als carrers de Carlà, Parres, Trinquet, Cardenal Vidal, Gràcia, Gimbernat i Generalíssim; seguien fins al carrer de les Creus. Als vèrtexs dels quatre angles hi havia quatre torres, de les quals avui només se'n conserva una: la de la part de dalt del passeig Albert. Les altres es van anar enderrocant successivament: el 1887 la de la part de dalt del carrer de les Creus, el 1894 la que hi havia a l'actual plaça del Marquès de Marianao i, més o menys per aquesta època, la que hi havia on limiten el carrer de Sant Plàcid i la Riera.

Quant a les muralles, ja se sap que el marquès de Los Vélez va decidir castigar la valentia dels cambrilencs que li van oposar heroica resistència bombardejant i destruint-ne una secció. La part que va quedar va servir de base per a la construcció de les cases que, un cop va haver passat el perill de les guerres i motins, i sobretot un cop van esdevenir aquestes defenses amb la modernització i augment del calibre de l'artilleria, es van construir damunt del recinte i de cara a l'exterior, alhora que es començava la construcció d'edificis fora de les muralles (part esquerra del carrer de les Creus, carrer de la Mare de Déu del Camí, amb la font de Lloberes i l'abeurador i el raval de les Premses, que abastava els carrers de Sant Plàcid, Foix i Sant Josep actuals). Tot això es va construir, segons l'opinió del senyor Clanchet, a partir de l'any 1736.

I ja que el tema desenvolupat s'hi presta, no vull acabar aquest modest treball sense fer una petició al magnífic Ajuntament en el sentit que procuri tenir sempre cura del condicionament de la part nord de la vila que, tal com ja hem indicat, ofereix al visitant la part més ben conservada de les muralles, amb el complement de la torre i del portal, i que es preocupi que sempre estigui ben net i en condicions de rebre el turista o simplement aquell que s'hi interessi; sigui de passada, hi ha més persones interessades de les que ens pensem. I també voldria pregar que es tragués del damunt del portal del carrer Major el fanal modern de mercuri que, ell sol, ja constitueix un atemptat a l'estètica, al bon gust més elemental i a la història de les pedres venerables que l'envolten.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques