A Catalunya la implantació de les energies renovables està generant un debat on costa unir interessos ambientals, paisatgístics i econòmics. Hi ha hagut diversos debats sobre si alguns projectes de transició energètica afectaven terrenys agrícoles, sobretot de les comarques del sud. Però l’energia solar no està renyida amb l’agricultura. Hi pot conviure i, fins i tot, beneficiar-la. I això té un nom: agrivoltaica. Una nova tècnica que dona solució a aquest conflicte, on es permet la complementarietat i la creació de sinergies entre terrenys destinats a activitats del sector primari i instal·lacions solars fotovoltaiques.

L’agrivoltaica consisteix a utilitzar el terreny que ocupa una planta fotovoltaica per a usos agrícoles o ramaders fent un ús eficient del sòl, a la vegada que s’impulsa l’economia local i es lluita contra el canvi climàtic. Optimitzar la convivència i la col·laboració entre el sector agrícola i ramader i les plantes renovables és l’objectiu d’un projecte pilot impulsat per Endesa a través de la seva branca de renovables, Enel Green Power.

La companyia ha sigut pionera i ha començat a retornar l’ús del sòl renovable al sector primari en algunes de les seves plantes fotovoltaiques d’Extremadura, Múrcia, Andalusia i Aragó. "El projecte agrivoltaic que estem desenvolupant - explica Daniel Romero, responsable d'Innovació mediambiental d’Endesa - no únicament se centra en el manteniment o recuperació de les activitats agrícoles o ramaderes allà on una planta fotovoltaica s'ha construït o està prevista la seva construcció, sinó que un component molt important del projecte se centra en la recuperació, promoció o millora dels ecosistemes i hàbitats locals centrant els esforços en la recuperació del sòl i en aquelles espècies protegides o que són vitals per al manteniment dels mateixos o la millora dels cultius, com són les espècies pol·linitzadores".

Per a cada emplaçament s’ha elaborat una anàlisi per avaluar la viabilitat agronòmica de cada planta, tenint en compte aspectes com les condicions del lloc, els recursos hídrics disponibles, agricultors propers interessats en el cultiu, o l’impacte que l’activitat agrícola pot tenir en el manteniment d’una planta fotovoltaica, entre d’altres. Feta l’anàlisi, es procedeix a plantar. A algunes instal·lacions d’Endesa, actualment ja s’han plantat pebrots, bròcoli, carxofa, farigola, sàlvia, orenga, romaní, lavanda, coriandre, albergínia, coliflor o carabassó, entre d'altres.

D’una banda, Endesa amb aquesta nova iniciativa vol millorar la seva petjada ambiental, ja que amb l’agrivoltaica l’energia produïda és cent per cent renovable. I, d’altra banda, generar valor a la comunitat i als pagesos que mantenen els seus conreus, ja que amb aquesta tècnica s’obté un segon canal de negoci amb la comercialització de l’excedent, la necessitat d’aigua per a regar disminueix i les plaques solars protegeixen els conreus, a més d’ajudar a allargar la temporada. Al mateix temps, li permet alinear-se amb el Pacte Verd Europeu que estableix un full de ruta clar per a aconseguir la neutralitat climàtica el 2050.

Mel solar

L’agrivoltaica deriva en productes agrivoltaïcs. És el cas de la mel solar, una iniciativa que s’està desenvolupant a Carmona. L’existència de les abelles comença a perillar i, amb això, també la salut de les persones i la biodiversitat. Les abelles són pol·linitzadores, és a dir, s’alimenten del nèctar de les flors i transporten el pol·len d’una flor a un altre. La pol·linització és un procés fonamental per a la supervivència dels ecosistemes, essencial per a la producció i reproducció de molts cultius i plantes silvestres. Per això, és important garantir la seguretat d’aquests animals i de contribuir a la seva conservació.

A Endesa entenen aquesta necessitat i d’aquí va sorgir la idea de “l’apiari solar”, un projecte del sector primari que pogués compartir l’ús del sol amb els parcs renovables. Per exemple, a la planta fotovoltaica de Los Naranjos i las Corchas a Sevilla ja s’han instal·lat 30 ruscos en un entorn clos i assegurat pròxim a les plantes aromàtiques que s’han conreat també al voltant de la planta. Les abelles de l’apiari han realitzat la pol·linització gràcies a les plantes aromàtiques i han pogut produir mel amb denominació d'origen: mel “solar”.

L'apicultura es converteix així en "una peça clau que fa viable la introducció d'agricultura en les nostres plantes renovables, ja que sense abelles molts cultius no són possibles", explica Daniel Romero, responsable de Sostenibilitat d'Endesa. "L'apicultura és per tant la clau de futur per a un nou model de planta fotovoltaica amb cultius agrovoltaics", afegeix.

Però l’apiari solar és més que ruscos en una planta fotovoltaica. És un espai inclusiu i de sinergia amb el comerç local, ja que la mel que produeixen les abelles de l’apiari serà utilitzada tant per un forner local com per un convent per elaborar dolços. A més, d’un espai de formació gràcies a tallers formatius i tallers d’ocupació en entorns rurals realitzats per associacions locals. Així com un espai d’innovació que afavoreix el creixement d’algunes startups com Smartbee i Protofy, que han implementat tecnologia per a ajudar a l’apicultor a fer més eficient la seva explotació.

En definitiva, l’agrivoltaica pot ser la tecnologia que ajudi a pal·liar el conflicte actual a Catalunya entre la producció alimentària i l’energètica, ambdues cabdals per a la societat. A més, de lluitar contra el canvi climàtic fent ús d’una font d’energia renovable, respectuosa amb el medi i il·limitada que aporta beneficis a la comunitat integrant la innovació amb la tradició.