Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre de 1973
Vintè aniversari de la nostra revista
Setembre 1973 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre 1973
Per a qui en té menys de trenta, vint anys ja són història. I vint anys es compleixen, precisament aquest mes (setembre 1973), de l'aparició al món de les lletres i de la notícia de la nostra revista "Cambrils".
Jo crec que dintre l'ambient cultural de Cambrils la revista pesa prou, potser i per diferents motius més fora que dins, perquè puguem considerar-la com una bona conquesta i perquè, amb ocasió d'aquest vintè aniversari, puguem dedicar-li un comentari que m'agradaria molt que resultés encertat i profitós. La revista naixia com un fruit de les inquietuds culturals de l'Associació La Salle, fundada poc temps abans.
La Revista ha sofert vaivens i algunes interrupcions, mes la trajectòria de la seva conducta i de les seves preocupacions s'ha mantingut decididament sempre recta i inalterable al servei de Cambrils
En el seu primer número (setembre de 1953) sortiren ja algunes seccions que encara avui es mantenen: editorial, pàgines agrícola i marítima, informació municipal, esports i aquesta que jo cuido habitualment. Hi havien col1aboracions i ja el propòsit que en l'article editorial expressava el seu primer director (l'actual batlle, en Lluís Recasens Colom): "Cómo debería llamarse nuestra revista?... La respuesta fue serralada por unanimidad: debería llamarse "Cambrils"... En efecto, Cambrils es para nosotros la síntesis de todas las inquietudes humanas... Nosotros creemos que nos conviene saber del alcance y potencia de nuestra economía marinera y agrícola. Nos interesa el volumen de nuestro deporte y la altura de nuestra poesía... Nos importa la medida justa de nuestra vida social, familiar e individual... Toda esta cantidad enorme de valores humanos proyectada en nuestro mundo cotidiano. De todo ello se ocuparà la revista en la medida de su saber."
I jo crec que sí, que, amb més o menys encert, la revista en aquests darrers vint anys s'ha preocupat de fer tasca positiva i d'enlairar el sentir de cambrilenquisme, que entenc que és una de les seves feines més importants. Ha sofert vaivens i algunes interrupcions, mes la trajectòria de la seva conducta i de les seves preocupacions s'ha mantingut decididament sempre recta i inalterable al servei de Cambrils.
La revista d'avui, molt millorada i més ambiciosa (més caldria!), és bastant diferent en la seva presentació, format i extensió d'aquells primers números de l'any 1953. Com també és molt diferent el nostre Cambrils del Cambrils d'aquells anys. És força simptomàtic, doncs, que la nostra publicació millori paral·lelament a l'engrandiment de la vila, engrandiment que hem de tenir l'obsessió que no sigui només material o urbà, sinó que vagi aparellat amb l'enfortiment dels factors espirituals i culturals, dels quals el nostre periòdic ha de ser el principal impulsor i portaveu.
Dissortadament, com tantes d'altres coses, la revista és fruit de treball d'una minoria preocupada pel millorament de la nostra vila sense que es vegi massa abrigada per l'escalf del poble, que normalment es fa repatani a les col·laboracions massa decidides i compromeses. De totes maneres cal reconèixer que també en aquest sentit s'ha anat obrint pas, amb més gent disposada a encarar-se amb la màquina d'escriure, amb molts més subscriptors, amb lectors de debò interessats a cercar orientativament l'opinió de la direcció i redacció davant dels problemes, i de les seves possibles solucions, que tan sovint sorgeixen en una població de tan acusades característiques com és la nostra.
No crec que ens puguem donar del tot per satisfets (i crec que interpreto ben fidelment el sentir de tots els companys que formen el cos impulsor de la revista), mes sí que amb les cotes ja aconseguides. Amb un afany de millora ja ben fixat, amb l'ajuda de les entitats oficials i representatives, que han pres ja una clara posició de suport decidit que cal agrair, i amb col·laboració per part de tothom, que ja hem comentat, podem fer que "Cambrils" compleixi molts més aniversaris, no d'una manera raquítica, sinó ben robusta i esperançadora, ja que no cal perdre de vista la importància realment transcendental que històricament té la revista de cara al dia de demà.