La Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) –l'entitat que representa el 90% de les places d'allotjament de la demarcació– va presentar, ahir al matí a l'hotel Regina de Salou, els principals indicadors turístics de l'any 2021. Ho va fer de la mà de la presidenta de la FEHT –Berta Cabré– acompanyada del portaveu i relacions institucionals –Xavier Guardià– i el vicepresident, Quim Cristià.

La presidenta de la FEHT –Berta Cabré– va ser l'encarregada de fer una exhaustiva presentació de les principals xifres d'aquesta temporada turística a la demarcació, des de l'1 de gener al 15 de setembre –segons dades del Tourism Data System de l'Observatori de Turisme del Departament d'Innovació Turística d'Eurecat–. Segons va indicar Cabré, "és una temporada de la què, ni molt menys, podem dir que ens hem recuperat; és una temporada amb un 43,9% menys de pernoctacions respecte 2019". De fet, totes les dades prenen com a referència les xifres de 2019, perquè durant l'any 2020 pràcticament, "no hi va haver activitat turística".

9,9 milions de pernoctacions a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre

Segons va explicar la presidenta de la FEHT, en aquesta temporada 2021 s'han realitzat 9.922.000 pernoctacions fins a la data del 15 de setembre. "A la Costa Daurada s'han realitzat 8,9 milions i a les Terres de l'Ebre, 1 milió de pernoctacions. La caiguda de pernoctacions a la Costa Daurada és superior a les de les Terres de l'Ebre. Un 7,6% menys a Terres de l'Ebre i un 46,3% menys a la Costa Daurada. Si veiem aquestes pernoctacions per tipologia d'allotjament es veu que on hi ha hagut un impacte més gran ha estat en el sector hoteler amb una caiguda del 54,8%; seguida d'aparcaments amb una caiguda del 41,7% i de càmpings amb 31,5%. Tots els sectors d'allotjament han tingut caiguda durant aquest 2021 respecte 2019; no n'hi ha cap que hagi aconseguit apropar-se a aquelles xifres. Unes xifres que, a l'inici de la temporada turística, estimàvem que fossin més bones". Diferenciant ambdues zones, a la Costa Daurada la caiguda dels hotels ha estat d'un 55,7%, seguits d'apartaments amb un 41,8% i els càmpings amb un 34%. A Terres de l'Ebre, –on les caigudes no han estat tant accentuades–, el sector d'apartaments és el que més pernoctacions ha perdut amb un 33,1%; seguit de l'hoteler amb un 17% i l'única excepció en creixement ha estat el sector del càmping a les Terres de l'Ebre que ha tingut un 3,3% de creixement de pernoctacions. Per tant, estem satisfets que hagi pogut créixer, almenys, algú".

Una estada mitjana de 3,5 nits

Respecte a l'estada mitjana del turistes a la zona, tal com va exposar Cabré, "disminueix una mica respecte la temporada 2019, sent de 3,5 nits l'estada mitja; això és normal, perquè el client que hem tingut ha estat de més proximitat i per tant, ha fet una estada més curta. El sector hoteler ha tingut una estada mitjana de 2,8 nits; la de càmpings ha estat de 4,2 i la d'apartaments de 4,4. Les dades són similars a la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre; a Terres de l'Ebre l'estada mitja és més baixa perquè tenen més client de proximitat i per tant és un client que fa una escapada i torna".

Un 77,77% de turisme nacional i un 22,23% de turisme internacional

Quant als mercats que han visitat la zona, "el 77,77% dels turistes han estat nacionals, només hem tingut mercat internacional el 22,23%. En un any normal, pràcticament el 50% és mercat nacional i el 50% és internacional. Estem lluny d'aquestes xifres; no s'ha reactivat el mercat internacional durant la temporada d'estiu –de gener al setembre–. L'any passat això encara va ser més significatiu; sent el nacional un 82%. Podem dir doncs que si hem tingut una activitat turística aquest 2021 és gràcies a aquest mercat de proximitat. Si això ho mirem per mercats a la província de Tarragona, els internacionals: la caiguda més significativa ha estat dels mercats rus, mercat britànic i irlandès, seguit de l'alemany, portuguès i italià i en menor quantia però tots ells superant el 50% de caiguda, el francès, Països Baixos i Bèlgica. Malgrat la percepció que hem tingut i la sensació de sortir al carrer al mes d'agost i veure 'molts francesos, holandesos... N'hem vist sí, alguns dies, però si agrupem les xifres, la caiguda del mercat francès i holandès és més del 50%. El mercat nacional, tot i no estar a l'alçada del 2019, ens ha ajudat aquesta temporada".

Pel que fa a la valoració de totes aquestes xifres, la presidenta de la FEHT va explicar que, "estem al 50% de la recuperació. No podem donar l'any com un any positiu; confiàvem que aquest 2021 seria l'any de la recuperació i confiàvem –i així ho vam traslladar a l'inici de la temporada– que arribaríem almenys a un 65% de 2019. Malauradament no hem pogut arribar a aquestes xifres. Els primers mesos de l'any hem estat totalment tancats i després de Sant Joan que semblava que la situació millorava i que tindríem una temporada més bona va arribar la cinquena onada de la covid-19 que tant de mal ens va fer. I a l'agost sí que hi ha hagut gent, però ha estat un miratge gràcies al turisme nacional. No podem oblidar que el 25% dels hotels vacacionals que porten molt volum de pernoctacions han estat tancats. N'hi ha que porten més d'un any i mig sense activitat. Càmpings i apartaments han tingut millors resultats, però encara no han arribat als resultats de 2019, és normal; estem en una situació de pandèmia i el que s'ha valorat són els establiments a l'aire lliure".

"Els mercats internacionals de proximitat s'han recuperat respecte l'any passat, però encara estan molt lluny de 2019"

La tendència d'aquesta temporada turística, segons va afegir Cabré, és que, "el mercat nacional ha aguantat la temporada i això ho hem vist amb les xifres, però també cal dir que ha estat amb reserves d'ultimíssima hora. Estàvem acostumats que les reserves sempre eren a última hora però això s'ha accentuat moltíssim. Un establiment pot canviar en dues xifres el seu volum de pernoctacions d'entrades en un dia en menys de 24 hores. Cal molta cintura, molta flexibilitat i adaptació per part dels establiments. Els mercats internacionals de proximitat s'han recuperat respecte l'any passat, però com hem vist, encara estan molt lluny de 2019. El client que viatja en vol, en avió o aquell que procedeix més de la touroperació en vols xàrters, aquest client no ha tingut presència. Per tant, això ens ha afectat de manera molt important, perquè hi ha dos mercats internacionals que generen molt volum a la demarcació que és el mercat britànic i rus i no hi ha hagut presència. Terres de l'Ebre i l'interior han assolit un bon any, millors resultats que la zona de costa, però encara molt lluny de 2019".

Una pèrdua econòmica de 2.500 milions d'euros

Actualment, tal com va comentar la presidenta de la FEHT "el turisme vacacional el podem donar per acabat a finals d'aquest mes de setembre. Hi ha una mica més d'activitat en càmpings gràcies al sènior internacional de llarga estada que comencem a veure. Els establiments que obren tot l'any subsistiran amb mínimes ocupacions, perquè si encara no hi ha la recuperació del mercat internacional és difícil que entre setmana hi pugui haver activitat".

Tot plegat, ha suposat "una pèrdua econòmica del sector turístic de la província de Tarragona valorada en 2.500 milions d'euros. Això és prou significatiu per veure que no estem en la situació que hauríem d'estar al 2021. La situació és realment molt dura" va comentar Cabré. "El sector turístic és la locomotora socioeconòmica de la província. Generem un PIB específic i un impacte del 25,70%. A més, el 28,25% dels cotitzants a la Seguretat Social corresponen al sector turístic. S'ha demostrat que quan no hi ha limitacions de mobilitat, els visitants han tornat a casa nostra".

"La temporada de tardor i hivern es planteja bastant complicada i la primavera de 2022 encara és incerta"

Sobre les perspectives de futur, Cabré va indicar que, "la temporada de tardor i hivern es planteja bastant complicada, no hi ha volum de clients i la primavera de 2022 encara és incerta; no podem dir que tenim superada la situació, a data d'avui, sabem que recuperem aquest mercat internacional que ve en cotxe però encara en volums baixos. No podem preveure que al 2022 el mercat internacional de touroperació de vol xàrter podrà visitar-nos amb comoditat i tranquil·litat. Pensem que sí, però encara és incert. No podem dir que això hagi acabat; els treballadors i les empreses continuem necessitant ajudes".

"Lamentem la manca de previsió i organització de les administracions"

En aquest punt Cabré va afegir: "lamentem la manca de previsió i organització de les administracions; reclamem una major celeritat en la presa de decisions i sobretot en tenir en compte el sector. Dos exemples d'això són els ERTO dels quals encara no sabem les condicions ni la lletra petita; la IMSERSO, un programa que hauria de començar a l'octubre, hi ha establiments que s'han preparat per rebre els clients, encara no se sap. No podem estar amb tants 'potser', 'potser'... un establiment necessita una planificació i organització. Lamentem que les administracions no tinguin en consideració aquests aspectes. Reclamem a la Generalitat la moratòria de l'increment de l'impost a establiments turístics. El dia 1 d'octubre, si res canvia, aquest import pujarà. Pensem que no és ni moment ni correspon fer-ho ara. Entrem en una temporada d'hivern dificultosa. Pujar un impost no és acompanyar el sector".