Cambrils ha estat la ciutat escollida per a fer el lliurament del XVè Premi Agustí Juandó i Royo, un guardó creat l'any 2004 amb l'objectiu de reconèixer a aquelles persones o entitats que en la seva trajectòria professional s'hagin distingit per la defensa de la llengua catalana en l'àmbit jurídic administratiu. L'acte es va fer ahir al matí, sota l'organització del Col·legi d'Advocats de Reus i amb la presentació de l'acte a càrrec de l'advocat cambrilenc Apel·les Carod. El premi el lliura el Consell de l'Advocacia Catalana i en aquesta ocasió es va comptar amb la presència de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró; la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana i degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Mª Eugènia Gay; el president de la Comissió de Llengua del Consell i degà del Col·legi d’Advocats de Vic, Rogeli Montoliu; la vicepresidenta del Consell i degana del Col·legi de l’Advocacia de Reus, Encarna Orduna i el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau. També van assistir a l’acte els degans i deganes dels Col·legis d’Advocats catalans.

La premiada, la magistrada Matilde Aragó i Gassiot

La magistrada Matilde Aragó i Gassiot ha format part de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fins el març de 2019, quan es va jubilar, de forma voluntària. Abans havia ocupat la plaça de titular del Jutjat Social 25 de Barcelona i de jutgessa del jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Sabadell. Durant la seva activitat professional ha realitzat cursos de formació i ha estat ponent en jornades, seminaris i cursos organitzats per diferents institucions jurídiques, com ara el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) o el
Centre d’Estudis Jurídics. També ha col·laborat amb formació universitària en Dret a la UPF i la UAB. Respecte a la defensa català a la justícia, Aragó ha participat activament en el programa del català a la justícia promogut per la Generalitat de Catalunya. Forma
part, com a vocal, del Consell Social de la Llengua catalana en representació de l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua pròpia. És afiliada de l’Associació de Juristes Demòcrates, de l’Associació Catalana de Iuslaboristes i d’Àgora Judicial. L’any 2018 la Generalitat de Catalunya li va concedir una de les medalles d’honor pels serveis excepcionals prestats a la justícia.

Aquest guardó distingeix la seva trajectòria professional, durant la qual ha redactat en català les seves sentències i resolucions mostrant un respecte i una sensibilitat per la llengua digne de guardonar, a més de garantir els drets lingüístics de ciutadans i professionals dins la seva oficina judicial. En la presentació de la premiada, l'advocat Pep Cruanyes ha ressaltat el fet que la Brigada d'Informació de la Policia Nacional li va obrir fitxa juntament amb altres 32 magistrats, per la seva defensa del català i de les institucions catalanes. Les fotos dels 33 jutges sobiranistes van aparèixer reproduïdes a les pàgines del diari La Razón. Els 33 jutges assenyalats per La Razón havien signat un manifest en defensa de la legalitat de la consulta del 9N.

Una iniciativa inclosa al Pla de Treball subscrit amb la Generalitat

El lliurament del Premi Juandó i Royo és una de les iniciatives per a l’ús i promoció del català a la justícia incloses en el Pla de Treball subscrit per la Generalitat i el Consell de l’Advocacia Catalana. Des de la seva instauració, l’any 2004, diverses persones i entitats han estat reconegudes amb aquest premi, que té com a objectiu sensibilitzar el món jurídic envers l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits judicials.
El Premi rep el nom de l’advocat Agustí Juandó i Royo, que va ser secretari de l’Audiència Provincial de Barcelona el 1936, quan va esclatar la Guerra Civil. La Generalitat de Catalunya el va nomenar perquè es fes càrrec de la institució després de la revolta militar. El 19 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra. La sentència dictada va recollir, com a fet inculpatori, la tasca que en compliment de les disposicions de la Generalitat va fer per normalitzar l’ús del català en la institució. Va ser condemnat a pena de mort per delicte de rebel·lió militar i executat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.
El Consell de l’Advocacia Catalana és l’òrgan representatiu dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya –Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Sabadell, Sant Feliu de Llobregat, Reus, Tarragona, Terrassa, Tortosa i Vic- que té adherits els de les Illes Balears, Perpinyà i Andorra, i que aplega més de 40.000 col·legiats

Lourdes Ciuró, consellera de Justícia: “Des de la militància diària de cadascú de nosaltres amb la llengua podrem garantir un futur per al català”

En les successives intervencions que es van fer en l'acte d'ahir es va deixar palesa la precarietat de la llengua catalana en l'àmbit de la justícia. En paraules del president de la Comissió de Llengua del Consell de l'Advocacia Catalana, "la situació de la llengua catalana en la justícia és dolenta, tenim un problema" i ha apuntat que hi ha un problema de "falta de militància i de compromís".

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, afirma que només “des de la militància diària de cadascú de nosaltres amb la llengua podrem garantir un futur per al català” i ha subratllat que el seu Departament treballarà en aquest sentit de manera “obstinada, perseverant i tenaç”. També ha recordat les diferents actuacions que des de la conselleria es duen a terme per aconseguir que “el català estigui molt més present en l’Administració de justícia”.

Tarragona, amb el 2,86 % del total és la zona judicial amb menys sentències en català de tot Catalunya

El nombre de total de sentències redactades en català el 2020 a tots els jutjats de Catalunya va ser de 14.455, que representa un 7,44 % del total de sentències fetes durant aquest període. Si comparem aquesta dada amb la de l’any anterior, observem que hi ha un descens d’1 % en el global de tot el territori.

Per demarcacions, aquest descens es produeix especialment a Barcelona, a Barcelona Comarques i a Tarragona, mentre que a Girona i a les Terres de l’Ebre el percentatge d’ús del català en les sentències ha augmentat lleugerament, ja que ha passat d’un 15,51 % el 2019 a un 17,04 % (Girona) i d’un 3,69 % el 2019 a un 4,44 % el 2020 (Terres de l’Ebre).

A Tarragona el tant per cent de sentències en català va ser del 2,86 %, la més baixa de Catalunya, mentre que a Barcelona, Ciutat de la Justícia i l’Hospitalet el tant per cent de sentències en català va ser del 6,2%; a Barcelona comarques del 7,24 %; a Lleida del 11,42 %.