Ahir a la tarda, al Casal Municipal de la Gent Gran, va tenir lloc l'acte de represa de les activitats de l'Aula de Gent Gran de Cambrils. En aquest nou curs, l'Aula compta amb un total de 85 persones matriculades, tot un èxit, tenint en compte la situació sanitària actual. En aquesta inauguració del curs es va comptar amb els parlaments del president de l'Aula de Gent Gran –Lluís Álvarez– i els regidors de l'equip de govern municipal Joan M. Artigau i Yolanda Quílez, que va excusar l'absència de l'alcalde, Oliver Klein.

24 anys d'Aula de Gent Gran a Cambrils

El president de l'Aula –Lluís Álvarez– va adreçar unes paraules de benvinguda i de retrobament davant d'una sala plena –amb límit d'aforament– tant als nous alumnes com als repetidors que fa anys que participen en aquest cicle de conferències. Álvarez va recordar que fa 24 anys que es va posar en funcionament l'Aula de Cambrils i va destacar que l'any vinent s'assolirà la fita del 25è aniversari. El president de l'entitat va emfatitzar que "els principis de l'Aula han estat l'adquisició de coneixement, la informació i la nostra formació. El nostre col·lectiu té una importància vital; la gent gran tenim un pes específic dins de la societat, per tant, se'ns ha de tenir molt en compte. Som la memòria històrica". A continuació, el regidor Joan M. Artigau va adreçar unes paraules d'encoratjament a totes les persones que tenen la inquietud de seguir aprenent en qualsevol etapa de la vida i va destacar que és important que els coneixements no es perdin i es puguin transmetre de generació en generació.

Pere Mestres: "Els principals causants de les infeccions són els bacteris i els virus"

Tot seguit va ser el torn del primer conferenciant del cicle, el doctor Pere Mestres. El doctor va presentar una conferència molt interessant i de molta actualitat titulada "Les vacunes: una gran eina contra les malalties infeccioses". Segons va explicar, "defineixo les vacunes com una eina molt important per a les malalties infeccioses, però les vacunes també s'estan convertint en una eina extraordinària per combatre el càncer. Quant a consideracions generals, quins són els causants de les infeccions? N'hi ha molts: els principals i els que causen més malalties són els bacteris i els virus. Es diferencien per la mida, els bacteris són més grans. Aquests elements no fa tants anys que els coneixem; la humanitat sempre ha patit epidèmies, pandèmies... La gent sent que sobrevivia era gràcies al seu sistema immunitari. Aleshores, la majoria dels metges i la gent pensaven que les malalties eren càstigs de Déu o dels déus".

El doctor Mestres va explicar que aquests agents contagiosos entren dins del nostre cos a través de "diferents camins" com poden ser la boca, el nas... "El bacteri té dins del seu cos tota la maquinària per absorbir aliments i reproduir-se, mentre tinguin l'ambient adequat. Per la seva part, els virus necessiten trobar una cèl·lula i aprofitar-se de la maquinària de la cèl·lula; acaben reproduint-se de tal manera que acaben matant a la cèl·lula".

"La vacuna es va descobrir d'una manera no científica; la paraula vacuna ve de vaca"

Tal com va seguir comentant Mestres, "d'epidèmies i pandèmies n'hi ha hagut sempre i aquestes eren de molta mortaldat. Amb la pesta negra, a Europa, va morir la meitat de la població. La vacuna es va descobrir d'una manera no científica; la paraula vacuna ve de vaca. Resulta que la verola causava una mortaldat extraordinària a Europa, però a la Xina o a països com a Turquia o l'Iran, no. Una senyora anglesa, nascuda a finals del segle XVII –casa amb l'ambaixador a Turquia i vivint a Istanbul– va descobrir que allí la gent tenia la verola però no moria i la passava relativament bé. Els orientals agafaven el líquid de les postules i el posaven al nas de les criatures. En aquell líquid hi havia el virus de la verola, però esmorteïts, formaven els anticossos i es podien defensar". A partir d'aquí es va començar a esbrinar com el líquid de les postules realment funcionava.

Expedició cap a les colònies espanyoles per combatre la verola

A Espanya, aquesta descoberta va causar molt d'impacte. "Aleshores, durant el regnat de Carles IV, hi havia una gran problemàtica amb la verola a les colònies espanyoles. Un metge alacantí de l'Armada Balmís va presentar un projecte al rei per fer una vacunació a totes les colònies espanyoles –Filipines, Amèrica–. El nostre cambrilenc –Antoni de Gimbernat–, en aquell moment, estava al capdavant de la sanitat espanyola i va convèncer al rei. El novembre de 1803 va sortir una expedició des del port de la Corunya i van començar a anar a Amèrica. El problema que tenien era com portar la vacuna? Era carregar-se de vaques o fer una altra cosa. S'havia descobert que el més adient era usar el líquid de les postules d'un xiquet o xiqueta. Van prendre un grup de criatures amb un grup d'infermeres i van mantenir el virus viu. Al capdavant del grup d'infermeres hi estava Isabel Zendal".

Un segle abans, tal com va explicar Mestres, "ja s'havia descobert el microscopi. A la segona meitat del segle XIX aquells aparells eren molt eficients. Qui va descobrir els bacteris que va ser el francès Pasteur. A més va ser capaç de produir la primera vacuna contra la ràbia". A partir d'aquí, tal com va explicar Mestres, es van anar succeint les vacunes contra diferents malalties.