Memòria històrica
Montserrat Duch: «Si la II República hagués reeixit en el seu intent, tindríem una societat bastant diferent de la que tenim»
Ahir s'obria oficialment el curs 2021-2022 del Campus Extens de la URV i ho feia amb la conferència titulada "La Segona República al Camp de Tarragona" també inclosa en el Cicle de Memòria Històrica
Ahir al vespre va tenir lloc l'acte d'inici oficial del curs 2021-2022 del Campus Extens de la URV a Cambrils. Aquest curs s'inicia amb una represa de les activitats 100% presencials, d'ençà de l'inici de la pandèmia. L'acte de presentació va anar de la mà del director del Museu d'Història de Cambrils –Gerard Martí–, que va estar acompanyat de l'alcalde de Cambrils –Oliver Klein– i la vicerectora de Relacions Institucionals de la URV –Cori Camps–. També hi va ser present la catedràtica –Montserrat Duch– que va impartir la conferència titulada "La Segona República al Camp de Tarragona" amb la què s'encetava el curs d'activitats. La xerrada també estava inclosa dins del Cicle de Memòria de Tardor 2021 que enguany commemora el 90è aniversari de la proclamació de la Segona República.
"Hem de posar en valor la voluntat reformadora que tenia aquella república"
Segons va explicar Montserrat Duch a revistacambrils.cat –moments abans d'iniciar-se l'acte–, "enguany se celebra el norantè aniversari, després de molts anys de llançar polítiques de memòria a la contra del que havia significat la república. Penso que amb els anys que han passat i amb les memòries més assossegades, hem de posar en valor la voluntat reformadora que tenia aquella república. Es va reflectir tant en l'Estat central com en la consecució de l'autonomia de Catalunya i després, en aquestes comarques, podem observar alguns elements d'aquesta reforma sigui en unes noves relacions agràries –amb una legislació que va fer el Parlament de Catalunya–, o sigui amb la voluntat de millorar l'educació –que va ser una de les polítiques més importants de la República–". Tal com va comentar Duch, "a Cambrils, com a tot arreu i al Camp de Tarragona –en general– hi havia criatures que no anaven a escola perquè no hi havia aules. Aleshores hi va haver una voluntat igualitarista molt important.
Altres qüestions que van destacar durant el curt període de la II República, segons va afegir Duch, "estan referides al que en diríem el conflicte religiós, perquè la República volia establir un sistema de separació Estat-Església i mesures de tipus laïcitzants i això va provocar, evidentment, la contraposició de posicions als ajuntaments entre una candidatura i una altra; al carrer amb motiu de festes assenyalades com podien ser la Setmana Santa, el Corpus o les polèmiques a l'entorn de treure o mantenir els símbols religiosos a les escoles públiques són també molt evidents".
"Els drets de les dones de la II República experimenten un gran canvi"
També, com a tret característic d'aquest període, "és un gran increment de l'associacionisme general –que ja existia com ara sindicats agrícoles i associacions de tot tipus–, però que es va veure incrementat notablement perquè hi ha dos sectors socials que fins aleshores no participaven gaire i que amb la República van ser molt determinants com són els joves i les dones. Fins aquell moment tota la qüestió relacionada amb els drets de les dones de la II República experimenta un gran canvi a partir del debat a l'entorn del sufragi, però també d'una normalització de la seva presència en espais que fins aleshores els hi eren badats. Aquests són els principals aspectes i algunes altres qüestions de la relació Catalunya-Espanya o de la reforma militar que, òbviament al Camp de Tarragona, no vam tenir una incidència tant notable".
És el període de major llibertat i de més ambició nacional catalana des d'un punt de vista de drets de ciutadania de tots els àmbits"
Montserrat Duch també va lamentar que d'aquest període de llibertats i renovacions tant important fos tan breu. En aquest punt va afegir que, "s'ha d'intentar corregir –perquè això és una política de memòria interessada– que, la República hagués de suportar un cop d'estat militar ha fet que els antirepública diguin que la república portava la guerra, això no és en cap cas així. És el període de major llibertat i de més ambició nacional catalana des d'un punt de vista de drets de ciutadania de tots els àmbits. Segurament aquest és un dels problemes que també va tenir la República i és que tenia una agenda molt complexa de coses a fer, les volia fer de pressa i no va tenir temps. Crec que, fent història virtual, si la república hagués reeixit en el seu intent tindríem una societat bastant diferent de la que tenim, com a mínim no hauríem passat per 40 anys de dictadura".