Estampes cambrilenques / Octubre 1979

De tothom és coneguda l'antiguitat de Cambrils. Tots sabem que on avui és el nostre terme municipal s'han fet descobertes importants de restes arqueològiques de les èpoques iberes i romanes, que volen dir que aquí hi havien viscut uns avantpassats la manera de ser i de viure dels quals es perden en les negrors de la prehistòria. Després de tot això ens queda un buit, que gairebé es podria concretar en el mill·lenni que va de poc després del naixement de Jesucrist fins a aquell any 1154 en què el comte Ramon Berenguer IV donava a Cambrils la carta de població amb què renaixia la nostra història, ja des d'aleshores jamai trencada ni interrompuda.

Costa, però, d'anar seguint fil per randa tot el procés del naixement de Cambrils i el del seu creixement. Com era el poble de Cambrils de 1154? O el de 1178, quan es fità el terme, o el de 1184, any de la donació feta per Alfons I de Catalunya a Berenguer de Cambrils? No ho sabem; petit, molt petit, segurament un reduïdet grup de cases o potser una de sola, com si fos una masia. Va créixer molt de pressa? Tampoc no ho sabem, però és de creure que no. Podem suposar que el poble petit que va ser el Cambrils, encerclat per les muralles fins ben entrat el segle passat, encara que a finals del segle XVIII hagués començat tímidament a eixamplar-se fora muralles, tindria els seus orígens en aquesta donació que diu ben clar: "... et dono a tu, Berenguer de Cambrils i a tota la teva progènie i posteritat, el lloc de Cambrils perquè facis alli una fortalesa... i perquè l'edifiquis... L'abans dit lloc de Cambrils te'l dono amb tots els seus territoris i amb tots els seus termes i pertenències perquè bonament el vagis poblant i el milloris..." Aquí, doncs, trobem els orígens del nostre poble, del seu creixement i de les seves defenses. Probablement seria la fi del segle XIII el que veuria llest el cercle de muralles i el poble que quedava dins: el barri de Capuig (carrer Major i travessies), carrer de la Fira i travessies, la plaça i el carrer de l'Hospital i travessies. No hi havia res més.

Una bona part de les cases que compten amb una data esculpida en una pedra o tallada en una fusta de la façana estan restaurades de no fa pas massa anys. Però els propietaris van tenir el bon gust de conservar aquestes dates que sempre serviran d'orientació per als estudiosos, encara que la data que ostenta l'edifici no s'adigui ni poc ni gaire amb l'aspecte de la façana

Com era corrent en les construccions de l'edat mitjana, com veiem en els barris antics que encara es conserven en els nostres pobles i ciutats, els carrers eren estrets i les cases, normalment, més aviat petites (fora de les grans cases senyorials), fondes la majoria d'elles, però estretes de façana. El fet obeïa a les necessitats de la defensa. En poc lloc convenia que cabés molta gent. Les cases, en la seva immensa majoria, només tenien un sol habitacle encara que tinguessin diversa alçada. Pel cap alt, dos. En la planta baixa, el lloc per al carro, la quadra per a l'animal, el celler per al vi i per a l'oli, l'espai per a la palla, les garrofes i l'alfals d'ús diari. En el primer pis, correntment, la sala, la cuina i el menjador (moltes vegades les dues peces englobades en una i presidida per la gran llar de foc); en un segon pis, les habitacions de dormir i a dalt de tot les golfes, vertader magatzem on, amb la corresponent corriola, es pujaven les reserves que la gent de la casa i el bestiar necessitaven per tot l'any.

D'aquestes cases, al barri antic del nostre Cambrils encara en queden. Són les mateixes de l'edat mitjana? Han sofert restauracions? Són més noves? És difícil contestar aquestes preguntes. Evidentment al carrer Major, a les travessies i en alguns llocs del vell Cambrils que havia estat emmurallat, queden exemplars de cases antiquíssimes, de segles. Però ens resistim a creure que puguin datar dels segles XII o XIV. Els diferents esdeveniments bèl·lics, les escaramusses, revoltes i cops de mà no podien pas contribuir massa a mantenir el bon estat d'unes construccions, sòlides, sí, però fetes amb materials d'una certa fragilitat. E1 més lògic és que, amb el pas del temps, anessin essent objecte d'obres de reforma, de consolidació, de successives restauracions i fins i tot de reconstrucció.

Fa poc ens vam entretenir a donar un tomb pels carrers del nucli antic de la nostra vila per tal de copsar la vellúria de les cases basant-nos en les dates que, d'alguna manera, estan gravades en les façanes. No cal dir que d'aquestes observacions no es poden treure conclusions dogmàtiques. Una bona part de les cases que compten amb una data esculpida en una pedra o tallada en una fusta de la façana estan restaurades de no fa pas massa anys. Però els propietaris van tenir el bon gust de conservar aquestes dates que sempre serviran d'orientació per als estudiosos, encara que la data que ostenta l'edifici no s'adigui ni poc ni gaire amb l'aspecte de la façana. Pot ser que cases moltíssim més velles no tinguin cap indicatiu i que les que el tenen siguin del tot renovades i només conservin aquella pedra de la casa antiga.

D'aquesta recerca de dates hem tret una relació que ens plau d'exposar als nostres lectors, fent notar, però, que hem prescindit de totes aquelles que tenen menys de cent anys d'antiguitat. Les xifres que hem posat entre parèntesis davant de l'any corresponen a la numeració actual de les cases en el carrer corresponent. La relació és aquesta:

Carrers:

• Cardenal Vidal i Barraquer = (3) 1733.
• Major = (38) 1871, (25) 1706, (23) 1597, (5) 1684.
• Lloberes = (17) 1582. És la data més antiga que hem trobat.
• Trinquet = (7) 1798.
• Església = (3) 1742.
• Borràs = (1) 1826.
• Gimbernat = (8) 1797, (10) 1864.
• Immolats del Setge = (7) 1737, (8) 1816.
• Hospital = (15) 1607, (18) 1820, (21) 1804.
• Creus = (6) 1851, (43) 1794.
• Plaça Marquès de Marianao = (4) 1772.
• Mare de Déu del Camí = (7) 1777, (15) 1791.

Fixem-nos que aquests tres darrers carrers eren de fora muralla i que quasi totes les dates que en ells es conserven són de la mateixa època: 1794, 1772, 1777 i 1791. Volem dir que és sobre aquest darrer quart del segle XVIII que Cambrils es va començar a eixamplar per fora del cinturó de les muralles? És de suposar que aquesta hipòtesi no és gens descabellada.

Acabarem fent notar que en els pocs mesos que fa que vaig endegar aquesta relació, dues de les cases que hi figuren ja han 'volat' enderrocades en poques hores per les modernes màquines, que amb uns quants cops de 'pala i cullera' en tenen prou per destruir en qüestió de minuts el que va costar anys i panys de construir. Volem dir les que hem anotat amb els números 1 del carrer de Borràs i 15 del de la Mare de Déu del Camí.

Finalment, no podrà estranyar ningú que en aquesta relació no hi figuri cap casa de la platja. En els anys que figuren en la llista precedent, en el que avui és el barri Marítim hi havia molt poquetes cases. Ens pot orientar el que diu Salvador Rovira en l'opuscle que sobre les coses de Cambrils va editar l'any 1886: "Esta población consta hoy de 3.000 habitantes, incluido el barrio de la Marina que se calcula en 100 vecinos." Per a aquest veïnat no es necessitaven gaires cases i, si se'n conserva alguna d'aquells temps, darrerament deu haver-se renovat.

És el signe del temps modern.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques