Estampes cambrilenques / Octubre-Novembre 1960

Hi ha la creença que, després de la dominació musulmana de les nostres comarques i un cop pacificat el que amb el temps havia de ser el Camp de Tarragona, la gent es va dedicar a conrear les terres que havien quedat abandonades molt de temps i repoblar els masos; així, els prínceps i governants van tenir l'ocasió de marcar els límits dels termes, van donar a cadascú el que era seu i van fer néixer moltes poblacions que s'anaven formant a part del Comtat de Barcelona.

El 1178, per llevant, Cambrils limitava amb els termes d'Arcs i Vilafortuny, i, per ponent, amb la riera de Riudecanyes. I es dóna el cas, ben curiós, que encara avui, al cap de vuit segles, es manté aquest mateix límit en aquest costat del terme

Cambrils en va ser una. Alfons I el Cast va establir el terme el desembre de 1178, segons un document que transcrivim a continuació:

"Sàpiga tothom com jo, Alfons, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó, comte de Barcelona, etz. Dono i perpetuament concede a tots vosaltres vehins majors i menors de Cambrils tant presents com veniders, les viles i termes que estan i afronten a sol eixent amb el terme de Guillem Fortuny i el terme de Ramon del Ares que compren des del camí que va de la vila de Riudoms fins al Castell d'Escornalbou, quin camí es trova entre el terme de Cambrils i Alforja, al mitj día (Sur) amb el mar, partit entre vosaltres i Ramon dels Ares, a sol ponent amb el torrent de Riudecanyes, quines aigües van desde la montanya al mar i al nort amb el terme d'Escornalbou i camí que va desde l'Argentera fins la vila de Riudoms, quin camí és del terme entre vosaltres i Alforja."

Així doncs, és evident que, per llevant, Cambrils limitava amb els termes d'Arcs i Vilafortuny, i, per ponent, amb la riera de Riudecanyes. I es dóna el cas, ben curiós, que encara avui, al cap de vuit segles, es manté aquest mateix límit en aquest costat del terme. En canvi, pel nord, el terme s'engrandia extraordinàriament, fins als límits del d'Escornalbou, i el límit seguia el camí de l'Argentera a Riudoms. És evident, també, que els poblats a què fa referència el document precedent serien els de Montbrió, Teixells i la Plana, que, més endavant, constituiran la Castlania de Cambrils.

La Castlania, dignitat i territori jurisdiccional, tenia seu pròpia, les ruïnes de la qual encara es veuen avui a poca distància de Cambrils, enfront del camí que porta al cementiri. Va desenvolupar les seves activitats fins a començaments del segle XVII, moment en què es va dissoldre i en què desaparegueren, més o menys, els masos de Teixell i la Plana. Quant a Montbrió, el 4 de desembre de 1622 es va separar de Cambrils mitjançant conveni i va passar a constituir-se com a una població a part, amb el seu terme municipal corresponent. Aquest conveni va ser autoritzat pel notari de Tarragona Joan Pau 011er i, segons sembla, mencionava una partida determinada, coneguda com `els Amprius', on els veïns d'ambdues poblacions podien pasturar el bestiar, caçar i conrear.

Cap a mitjan segle passat (segle XIX), i en virtut de l'acord de 7 de maig de 1842 de la Diputació Provincial, pel qual s'acordava suprimir els termes rurals petits, es van incorporar a Cambrils els termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe i Vilafortuny, alhora que passava a l'Arxiu Municipal de Cambrils tota la seva documentació, que desgraciadament ha desaparegut.

Finalment, el terme de Cambrils, que pertanyia al partit judicial de Tarragona, va passar a formar part del partit judicial de Reus el dia 1 de juny del mateix any. Aquesta fou l'última modificació de límits i dependència verificada al nostre terme municipal.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques