Estampes cambrilenques / Octubre 1975

Tenen una importància extraordinària i són molt nombrosos els documents reials dels segles XII, XIII i XIV que fan referència a Cambrils. Són els dos-cents anys de la formació inicial, social i política de la nostra vila. I d'aquesta documentació del comte Ramon Berenguer IV i dels reis Alfons I, Pere I, Jaume I, Pere II i d'altres es pot treure la conclusió de la importància que donaren a Cambrils des del primer moment, i de la preocupació sobre molts detalls que havien de fer viable el poblament, la defensa i el desenvolupament de la vida comunitària de la vila. Les barres de Catalunya que orgullosament ostenta l'escut de Cambrils diuen prou bé que era la nostra una reial vila.

Jaume I va ser un dels reis que més contacte i preocupació va tenir amb i per Cambrils. A part de les anades i vingudes del monarca a fi de preparar la conquesta de Mallorca (setembre de 1229), durant les quals sens dubte va visitar més d'una vegada Cambrils, el rei Jaume va tenir altres decisives actuacions en la formació d'aquell Cambrils incipient.

La lleuda (tribut que durant l'edat mitjana solien pagar a Catalunya els mercaders per entrar les mercaderies en una vila o indret determinats) s'havia de pagar al batlle reial de Cambrils i era corrent que les taxes fossin diferents per a cada producte i estaven en funció de la seva raresa, preu i procedència

No més de mig segle després de la conquesta, s'estableix la lleuda (tribut que durant l'edat mitjana solien pagar a Catalunya els mercaders per entrar les mercaderies en una vila o indret determinats) fluvial de l'Ebre, sobre les mercaderies que viatjaven pel riu des de Tudela fins a Tortosa i en sentit contrari. Pocs anys després, vingué una primera connexió per pagar la lleuda prescrita en l'anterior itinerari i, cara a Barcelona, Jaume I establí i formà un 'camí públic' que anava des de la vora del riu Ebre, a partir dels castells de Mora i Garcia, fins a la vila de Cambrils —"que està en el Camp de Tarragona"— per enllaçar aquí amb l'antiga via romana que portava fins a Barcelona.

Potser era en relació amb aquest 'camí' que es volia canviar la vila de lloc segons s'havien compromès amb jurament els cambrilencs d'aquell temps. Mes el rei Jaume que, el 22 d'agost de 1258, havia atorgat la tarifa de la lleuda, que demostrava ben clarament la importància econòmica que ja en aquell temps tenien les valls de l'Ebre i també la importància de la nostra vila, situada estratègicament a la meitat del trajecte Ebre-Barcelona, atorgà un altre document, datat a Vilafranca del Penedès l'11 d'agost de 1263, en el qual deia que, de la mateixa manera que havia manat de canviar la vila i el lloc de Cambrils i edificar-la en un altre indret, ara concedia que no calia sortir de la vila, ni tampoc canviar-la o edificar-la en un altre lloc, i que l'habitessin com fins llavors. Absolia així els cambrilencs "de la promesa que havien fet amb jurament". Però també els deia que "a canvi d'aquesta concessió, recordeu que hem de tenir o rebre mil cinc-cent sous...". Es veu que mai no s'han fet les coses de franc...!

Pel fet de ser massa llarg, no donarem la versió íntegra d'aquests documents de Jaume I, però per la seva curiositat sí que copiarem el quadre resum de la lleuda de Cambrils, ja que és un bon mitjà per conèixer les matèries objecte de comerç en aquells temps llunyans i la importància que tenien segons es demostra per la taxa que pagaven de cada una d'elles.

Advertim que aquest quadre resum és obra de Miquel Gual i Camarena, que el publicà en el "Boletín Arqueológico" de Tarragona, fascicle 93-96, gener-desembre de 1966.

Quadre resum de la lleuda de Cambrils:

PRODUCTES TAXATS PER CÀRREGUES

• Pebre / 12 diners
• Grana, cotxinilla / 12 diners
• Anyil / 12 diners
• Laca / 12 diners
• Roba de França / 12 diners

• ---

  Flassades / 8 diners
• Gingebre / 8 diners
• Canyella / 8 diners

• ---

  Vermelló / 6 diners
• Argent viu, mercuri / 6 diners
• Orpiment / 6 diners
• Boquina / 6 diners
• Arròs / 6 diners
• Cotó / 6 diners

• ---

  Anyins / 4 diners
• Cera / 4 diners
• Oli / 4 diners
• Roba de lli / 4 diners

• ---

  Agalla / 3 diners
• Orcina / 3 diners
• Alum / 3 diners
• Anyina / 3 diners

• ---

  Cànem / 2 diners
• Pells de cabrit / 2 diners
• Encens / 2 diners
• Màstic / 2 diners
• Comí / 2 diners
• Peix / 2 diners
• Escones / 2 diners
• Copes / 2 diners
• Escudelles / 2 diners
• Vidre / 2 diners

• ---

  Quitrà / 1 diner
• Sofre / 1 diner
• Pega / 1 diner
• Roldor / 1 diner
• Cordes / 1 diner
• Sàrries / 1 diner
• Senalles / 1 diner

PRODUCTES TAXATS PER FEIXOS

• Cuiros / 2 diners
• Cuiros de cérvol / 2 diners

PRODUCTES TAXATS PER FARDELLS

• Pells de conill / 8 diners
• Salvatgina / 4 diners

PRODUCTES TAXATS PER QUINTARS

• Coure / 2 diners
• Estany / 2 diners

• ---

  Plom / 1 diner
• Ferro / 1 diner
• Mel / 1 diner
• Cansalada / 1 diner
• Congre / 1 diner
• Verdet / 1 diner
• Testera / 1 diner
• Mini / 1 diner

• ---

  Antimoni / 1 malla (mig diner)
• Figues seques / 1 malla (mig diner)

PRODUCTES TAXATS PER UNITATS

• Cavall / 12 diners
• Captiu (presoner, esclau) / 12 diners

• ---

  Moles de molí Ruc / 6 diners
• Mula / 6 diners

• ---

  'Nocla' / 2 diners
• Bou / 2 diners
• Porc / 2 diners

PRODUCTES TAXATS PER DOTZENES

• Bigues  / 2 diners
• Cordovans / 2 diners

• ---

  Pegats / 1 diner
• Ferros de llances, fletxes / 1 diner

PRODUCTES TAXATS PER PECES

• Roba de Lleida 12 diners

• ---

  Stam-fort d'Arràs / 2 diners
• Roba tenyida / 2 diners
• Roba blanca de Narbona / 2 diners

PRODUCTES TAXATS PER CAIXES

• Paper / 6 diners
• Sendal / 4 diners

ALTRES PRODUCTES

• Seda (arrova) / 6 diners
• Llances (centenar) / 4 diners
• Tonyina (gerra) / 1 diner
• Sardina (senalla) / 1 malla (mig diner)
• Fustany (10 caps) / 1 diner

La lleuda s'havia de pagar al batlle reial de Cambrils.

Era corrent que les taxes fossin diferents per a cada producte i potser estaven en funció de la seva raresa, preu i procedència. Ja es comprèn que el fet que s'empri la variada gamma de pesos i mesures que ens mostra el quadre resum dificulta la seva comparació i valoració. Tot i això hem pensat que seria curiós per als cambrilencs conèixer les taxes de la lleuda que estaven obligats a pagar els nostres avantpassats per al comerç dels seus productes.

Ja ho hem dit abans: mai no s'han fet les coses de franc!

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques