El talent cambrilenc es fa escoltar i ressona per tota la vila. Amb dues propostes potents i emocionals, les dues directores cambrilenques, Mònica Cambra i Jordina Ros, ens van presentar, aquest passat divendres al vespre-nit, els seus treballs impregnats de compromís social que van convertir la cita en una crida a la responsabilitat i al sentit comú. La primera imatge era com si ens haguéssim transportat al cap de setmana abans d’esclatar la pandèmia: una sala de cinema –bé, la nostra sala de cinema— plena, sense distància social i inundada de la il·lusió que fa assistir a actes d’aquesta mena. L’únic que ens recordava que encara estàvem sortint del tràngol eren les mascaretes. Però ja queda menys, ens repetíem tots, contínuament.

Vetllada de cinema cambrilenc organitzada per l'ACTE

L’Associació Cinematogràfica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (ACTE) va presentar, la nit d'aquest 22 d’octubre al Cinema la Rambla de l’Art, dos curtmetratges dirigits per dues artistes cambrilenques: la Mònica Cambra i la Jordina Ros. El Víctor Feliu, responsable del cineclub, va incidir en la importància d’apropar creacions d’autor i sobretot obres locals als espectadors cambrilencs, més enllà de tot el que ens arriba des de tantes altres parts del món: «cuidar les produccions locals des del nostre cineclub serà un privilegi». I, així, va donar pas a l’acte.

La sessió va constar de quatre parts: el visionat de cadascun dels curtmetratges (primer, ‘Marees Ocultes’, dirigit per la Mònica; i després ‘Basuras’, de la Jordina Ros). Cada una d’aquestes parts va estar acompanyada d’un posterior col·loqui, en format dialògic, on les directores dels curtmetratges per separat van poder comentar l’obra i respondre algunes preguntes del públic. A la Mònica la va acompanyar el poeta Ramón García Mateos; i, a Jordina Ros el professor Jordi Barberà. Les imatges, en ambdós curtmetratges, van parlar per si soles. Era fàcil saber la impressió que havia causat perquè la sala va quedar emmudida després de veure ‘Marees Ocultes’. Però també ben esfereïda després d’entendre el final de ‘Basuras’.

Durant el primer col·loqui, que va ser el de la Mònica, la sala va quedar impregnada de l’elegància de qui sap que el que ha fet és absolutament consegüent amb si mateixa, que el projecte que ha tirat endavant només intenta fer una mica més amable el món. El Ramón, presentat prèviament com a exprofessor de la directora, va conduir un col·loqui ben marcat per la intencionalitat i la demanda pedagògica que emanava de la pantalla. Les preguntes, dirigides també a l’Albert Grinyó, director de fotografia del film, van acabar de cohesionar amb el públic per aconseguir l’efecte que es demanava: el del shock emocional i la voluntat de canviar les coses.

El segon col·loqui, conduit pel Jordi Barberà, va ser molt més intens. Potser, també, perquè el tema ho demanava. La realitat de la violència masclista era el fil conductor i alhora el malestar generalitzat, i suposo que després de veure un curtmetratge que té el dolor i la mort com a pilars principals, no quedaven massa coses a dir. A part de la Jordina, que va donar les explicacions més tècniques i formals de l’execució d’un projecte de tal magnitud, la Isabel Villanueva (protagonista de la pel·lícula) també va formar part del col·loqui. Una actriu amateur del casal d’avis cambrilenc va assumir el repte de participar de forma activa en un projecte que requeria emoció, esforç i una sensibilitat extrema. Aprovada amb més d’un excel·lent, el seu testimoni també va ser molt interessant escoltar-lo: «la confiança que va depositar en mi la Jordina ha sigut com un regal. Jo venia d’actuar al teatre, que és un món totalment diferent al del cinema, i no ho hagués pogut fer sense el suport constant de tot l’equip».