Economia
L'Ajuntament de Cambrils deixarà d'ingressar uns 2 milions d'euros per l'anul·lació de l'impost de les plusvàlues
El Tribunal Constitucional ha tombat l'impost de les plusvàlues que cobren els ajuntaments d'arreu de l'Estat per la venda, la donació o l'herència d'un habitatge
El Tribunal Constitucional (TC) ha tombat l'anomenat impost de les plusvàlues que cobren els ajuntaments d'arreu de l'Estat per la venda, la donació o l'herència d'un habitatge. En el cas de l'Ajuntament de Cambrils, aquesta decisió suposaria que les arques municipals deixessin d'ingressar al voltant d'uns 2 milions d'euros aproximadament, sent aquest impost una de les seves principals fonts de finançament juntament amb l'IBI.
Segons es va fer públic aquest passat dimarts, el tribunal ha anul·lat la fórmula utilitzada per calcular l'impost, de manera que fa inviable que s'apliqui. La sentència considera inconstitucionals i nuls diversos apartats de la Llei Reguladora d'Hisendes Locals de l'any 2004, perquè estableix un mètode per calcular la base imposable de l'impost que dona per fet que el valor dels terrenys sempre puja.
David Chatelain, regidor d'Hisenda: "A partir d'ara no podrem seguir gestionant aquest impost"
Sobre aquesta qüestió, el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Cambrils –David Chatelain– ha explicat a revistacambrils.cat que, efectivament, aquesta decisió del Tribunal Constitucional tindrà un impacte important en el pressupost del consistori cambrilenc. Segons ha detallat Chatelain, “la previsió d'ingrés per plusvàlues per a l'any 2021 era de 2.750.000 euros; dels quals a data d'avui s'han executat 1.800.000 euros i d'aquesta execució s'han recaptat 1.454.000 euros, però estem molt lluny dels 2,7 milions d'euros que s'havien pressupostat. Ja sabem que a partir d'ara, ja no podrem seguir gestionant –temporalment– aquest impost”.
Cal destacar que, en aquest cas, la previsió d'ingressos de la plusvàlua es fa en funció dels ingressos obtinguts en anys anteriors. Chatelain ha comentat que, “Cambrils és un municipi que genera molta plusvàlua perquè hi ha molt moviment immobiliari i per això genera una quantitat important. L'any anterior, curiosament, va ser un molt bon any de plusvàlues. Ara ens trobem que la sentència –que per sort no entra dins del tema de la retroactivitat–, considera que no es podrà cobrar a partir d'ara, però no diu expressament que s'hagin de tornar les quantitats cobrades per aquest concepte fins ara. De totes maneres, encara no s'ha publicat la sentència, estem parlant de la circular que va sortir del TC, per tant, fins que no tinguem la sentència no podrem llegir la lletra petita, que serà la part important que determinarà exactament quina part de la tramitació s'elimina i l'efecte que això tindrà”.
"El govern de l'Estat ha informat que intentarà buscar un mecanisme de compensació perquè això afecta a tots els ajuntaments d'Espanya i amb unes quantitats importants"
Evidentment, aquesta anul·lació afectarà les arques municipals de tots els ajuntaments de l'Estat. Val a dir que, malgrat que aquest impost no és obligatori, els consistoris d'arreu l'han estat aplicant perquè és una font molt important d'ingressos. Sobre això, el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de Cambrils ha explicat que, “el govern de l'Estat ha publicat una nota en el sentit que intentarà buscar un mecanisme de compensació perquè això afecta a tots els ajuntaments d'Espanya i amb unes quantitats importants”. Chatelain ha recordat que, ja fa uns anys, hi va haver una primera sentència que “va encendre les llums d'alarma perquè deixava en suspensió el sistema de càlcul de les quotes de les plusvàlues perquè es va fixar un sistema que determinava que, en el moment de la transmissió d'un bé, automàticament es generava un increment de valor. Aquesta primera sentència ja va provocar que els ajuntaments comencessin a tractar el tema de la plusvàlua amb molt de respecte en previsió del que pogués passar amb la sentència que va sortir aquest dimarts i que, efectivament, ve a eliminar de la font normativa el càlcul de com s'ha d'aplicar aquesta plusvàlua. Per tant, això significa sobre el paper que no es podran cobrar plusvàlues temporalment, perquè no existeix una base metodològica per calcular la quota; aquesta ha estat considerada inconstitucional”.
"Això ens afecta de ple en la tramitació dels pressupostos per a l'any 2022"
El regidor d'Hisenda ha apuntat que, “després de la primera sentència, els ajuntaments no podien deixar de gestionar la plusvàlua pel que representa d'ingressos per a les finances públiques, però per altra banda, el legislador –estatal– havia d'haver previst aquesta eventualitat i haver avançat un canvi normatiu per evitar arribar a aquest extrem. Entrem en una inseguretat jurídica brutal perquè no podem aplicar un impost que ens afecta a l'any fiscal, –tot i que queden un parell de mesos per acabar– però que ens afecta de ple, sobretot, en la tramitació dels pressupostos per a l'any 2022. Per sort, nosaltres encara no el tenim aprovat, però per exemple l'Ajuntament de Reus el va aprovar recentment i crec que van pressupostar uns 8 milions d'euros de plusvàlua. Si està pressupostat i no ho ingressaràs, et representa un daltabaix dels comptes”.
"Pel concepte de la plusvàlua es deixarà de recaptar al voltant dels 2 milions d'euros"
Quant al pressupost municipal per a l'any 2022, David Chatelain ha explicat que, “intentarem tenir el pressupost aprovat abans de finals d'any, és complicat, però ho intentarem. Ja estem treballant en reunions amb tots els departaments per tancar el pressupost, és evident, que no podem fer grans canvis perquè no tindrem temps material i les grans modificacions vindran per al pressupost del següent exercici, el de 2023. Pel concepte de la plusvàlua es deixarà de recaptar al voltant dels 2 milions d'euros que és la quantitat que es venia recaptant aproximadament al llarg dels últims anys. Teníem una certa previsió d'ingressos per aquest concepte i això salta pels aires amb aquesta sentència. Haurem de posar-nos creatius, perquè la quantitat és important i s'haurà de fer un estudi pressupostari molt acurat perquè això obliga a treballar el pressupost d'una altra manera; efectivament tindrà un impacte i hem d'estudiar a fons que sigui el menor possible”.