Estampes cambrilenques / Novembre 1954

Borràs, el gegant del teatre espanyol, l'artífex genial de l'escena catalana, l'indiscutible mestre, ha mort! Ha mort, i ha inundat del màxim dolor tot l'àmbit artístic nacional. Borràs ja no era el simple actor, sinó el símbol del teatre hispànic i, d'una manera especial, del teatre català, al vigorós ressorgiment del qual tan magistralment va cooperar en companyia de la Tubau, de la Xirgu i de tants i tants altres artistes gloriosos, passats gairebé tots a una vida millor. A més, col·laborà íntimament en la feina incansable i fecunda de tot un estol d'autors com Frederic Soler, Guimerà, Iglésies, als quals, d'altra banda, Catalunya devia i deu encara avui l'esplèndid cabal del seu riquíssim teatre.

Dues vegades, que jo sàpiga, va ser Borràs a la nostra vila abans de la guerra. La primera vers l'any 1927, en què va interpretar la seva gran creació del Manelic de "Terra baixa", l'obra immortal d'Àngel Guimerà

En aquests dies l'amable lector ha pogut assaborir en tota la premsa nacional una multitud d'articles que, sobre la figura cabdal de Borràs, han escrit les millors plomes d'Espanya. És per això que no és pas la meva intenció escriure una biografia ni un article més (Déu nos en guard, de la pretensió de voler emular plomes destacades!), sinó solament posar la meva senzilla nota, desafinada i misèrrima com a sortida de la meva pobra ploma, en aquest concert nacional d'homenatges pòstums al mestre desaparegut.

Amb extraordinària urgència, ja que és hora passada de tenir l'original a la impremta, escriuré unes mal esbossades ratlles sobres les relacions de Borràs amb Cambrils.

Dues vegades, que jo sàpiga (i no ha d'estranyar al lector que cometi una possible equivocació, ja que no he tingut temps de documentar-me prou), va ser Borràs a la nostra vila abans de la guerra. La primera vers l'any 1927, en què va interpretar la seva gran creació del Manelic de "Terra baixa", l'obra immortal d'Àngel Guimerà. En la segona actuació, anys més tard, va interpretar el Ramon d'"El místic", la magnífica obra de Santiago Rusiñol. Totes dues celebracions van representar-se al saló d'espectacles de la societat El Porvenir, més vulgarment coneguda com La Cadira; totes dues, també, se celebraren en sessió de nit i en dia feiner, i es va cobrar, si més no en una, tres pessetes l'entrada.

El Sr. Enric va ser també a Cambrils després de la guerra, concretament el 9 de desembre de 1943, i va actuar en dues sessions, tarda i nit, en les quals va representar les obres dramàtiques "La esclavitud" i "La mala ley". Totes dues funcions es van celebrar al Saló Modern, i hem de recordar que no pas amb gaire públic.

Tot i així, i malgrat els seus vuitanta anys, Borràs va donar als seus admiradors cambrilencs una lliçó de bon teatre com solament ell podia donar-la, declamant, a petició del públic i amb el seu mestratge insuperable, una sèrie de poesies que van ser coronades amb les més càlides i afectuoses ovacions.

Volem fer destacar un altre aspecte en aquesta visió cambrilenca del plorat mestre, i és l'actuació en la seva companyia d'un altre gloriós actor, cambrilenc si no per naturalesa sí per voluntat i amor a Cambrils, Antoni de Gimbernat, de qui parlarem als nostres lectors en un proper article.

Gimbernat, doncs, va formar part de la companyia d'Enric Borràs en la temporada 1945-46. Plegats van emprendre una important gira artística, en la qual van recórrer els teatres de Màlaga, Cadis, Jerez, Melilla, Gran Canària, Múrcia, Alacant, Castelló i les províncies catalanes, on van representar "El alcalde de Zalamea", "El cardenal", "Terra baixa", etc.

Això, explicat de forma força ràpida i concisa, és tot el que podem dir, de moment, sobre les actuacions de Borràs a Cambrils.

Només ens queda suplicar als nostres lectors una oració per la seva ànima i recollir el suggeriment d'un amic i gran afeccionat que ens deia l'endemà al matí del traspàs de Borràs: "Cambrils hauria d'oferir al mestre una emotiva vetllada necrològica."

Els Amics del Teatre i la Secció Artística de la Congregació Mariana tenen la paraula...

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques