La Biblioteca Municipal Josep Salceda i Castells se suma a l’Any Segundo de Chomón amb dues activitats dirigides a diferents públics per donar a conèixer l’obra d’aquest destacat cineasta del període mut. Les activitats estan patrocinades pel Servei de Biblioteques de la Generalitat, que ha declarat l’efemèride oficial amb motiu del 150è aniversari del naixement del cineasta. Cal fer la inscripció prèvia a la biblioteca o a través del correu electrònic bib@cambrils.cat.  

La primera proposta és la projecció i cinefòrum "Segundo de Chomón i el seu temps", que es portarà a terme el dijous 11 de novembre a la Sala d’Actes del Casal de la Gent Gran. El taller anirà a càrrec de Xavier Miró, especialista en la matèria, i es projectaran catorze films que el cineasta va crear al seu estudi de Barcelona. Les persones participants podran veure documentals, color, fantasia, prestidigitació, trucatges, i els efectes especials més innovadors del seu temps.  

La segona activitat programada és el taller "Chomón per la mainada", que acostarà el cinema mut als infants a través de la projecció de cinc films basats en contes clàssics. Chomón en va dirigir dos i es va encarregar de la fotografia i dels efectes especials dels altres. Princeses, misteri, fum, ogres i llànties meravelloses per aconseguir que els més petits i petites es trobin amb el cinema mut.  

Qui és Segundo de Chomón?

Si algú va ser capaç de fer ombra a Georges Méliès va ser Segundo de Chomón (1871-1929). Va ser un dels pioners més destacats dels primers anys del cinema, sobretot per la seva perícia amb els efectes especials. Va néixer a Terol, tot i que la seva carrera professional la va desenvolupar entre Barcelona, París i Torí. Productores i directors de tot el món no es van resistir als seus “trucs” cinematogràfics.  

En el tombant del segle XIX-XX va instal·lar-se a Barcelona, on va començar a experimentar en el camp dels trucatges cinematogràfics: primer des de la seva pròpia productora (Macaya y Marro) i després per a la principal productora cinematogràfica del món, Pathé. En aquesta època va rodar el seu film més conegut, L’hotel elèctric (1905), on va utilitzar per primer cop a la història del cinema el procediment del pas de manovella (animació fotograma a fotograma, precursor de l’stop-motion). Durant la seva etapa a París, va rodar molts dels seus curtmetratges més sorprenents, d’imaginació desbordant i tècnicament innovadors. Un d’ells va ser Excursion dans la lune (1909), una adaptació del Voyage dans la lune (1902) de Méliès. El cineasta va acolorir a mà la cinta, una tècnica en la qual va ser pioner.  

Tot i que el seu nom era poc conegut entre el gran públic, gaudia de prestigi dins del sector. Fins i tot va col·laborar amb els directors Ferdinand Zecca (La Passion de Notre-Seigneur Jésus Christ, Le pêcheur de perles) i Giovanni Pastrone (Cabiria) com a operador de càmera i tècnic d’efectes especials. No cal oblidar que el cineasta aragonès es pot considerar l’inventor del travelling. Va culminar la seva carrera amb Napoleon (1927), d'Abel Gance, on va utilitzar un sistema que seria l’avantsala dels formats panoràmics. Va morir prematurament poc abans que el cinema sonor s'acabés imposant, deixant un llegat molt important per al desenvolupament de l’art cinematogràfic.