Article publicat a Revista Cambrils el mes de novembre de 1958
Presència de Cambrils al conclave que va elegir Pius XII
Novembre 1958 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Novembre 1958
Pius XII, el pontífex sant i savi que va morir el dia 9 del mes passat, era un bon amic del nostre compatrici l'excel·lentíssim cardenal Vidal i Barraquer.
Encara que el nostre cardenal tenia vuit anys més que el cardenal Pacelli i que havia estat elevat a la suprema dignitat cardenalícia també vuit anys abans (Vidal i Barraquer el 7 de març de 1921 i Pacelli el 12 de desembre de 1929, per Pius XI), ambdós eminents cardenals havien mantingut diversos contactes a la Ciutat Eterna, però es pot dir amb tota propietat que els fonaments d'aquesta amistat es van verificar a Barcelona, quan el cardenal Pacelli va visitar el 1934 la capital de Catalunya, quan anava cap a Buenos Aires com a legat pontifici per al XXXI Congrés Eucarístic Internacional. E1 transatlàntic italià Conte Grande va fer escala al port barceloní el 25 de setembre; aquesta escala, que estava prevista, va congregar a l'estació marítima una multitud de fidels, desitjosos d'aclamar el representant del papa. I així ho va fer en aparèixer sa eminència a l'escala per baixar del vaixell, després de la recepció tan brillant que s'havia celebrat al saló de festes de la nau esmentada.
En el conclave el nostre cardenal va votar el seu amic Pacelli, i es va donar la circumstància curiosa que la tarda d'aquell famós 2 de març de 1939, quan ja al matí pràcticament havia estat elegit papa, en tornar a anar cap a la Capella Sixtina per a l'última votació, el cardenal Pacelli va caure perquè no es fa fixar en els graons que separen la sala dels Paramenti de la sala Ducal. El cardenal Vidal i Barraquer, que anava al seu costat, el va ajudar a aixecar-se
La Generalitat de Catalunya havia disposat un cotxe amb què el legat papal pogués visitar la ciutat i les rodalies. El cardenal Pacelli hi va pujar acompanyat del cardenal Vidal i Barraquer, que havia anat a esperar-lo. Ambdós purpurats van recórrer junts, en un passeig que va durar unes quantes hores, les Rambles, el passeig de Gràcia i altres punts de la ciutat, així com el Tibidabo, Vallvidrera i Pedralbes. A continuació, el cardenal Pacelli i els seus acompanyants van pujar al Conte Grande i va ser acomiadat pel nostre cardenal, amb qui va conversar molta estona.
A la tornada de la capital argentina, el dia 2 de novembre, el cardenal cambrilenc també va parlar amb el cardenal Pacelli, encara que el contacte va ser més breu, perquè el legat va haver d'atendre el ministre d'Estat de la República, senyor Pita Romero, amb qui va baixar de la nau per passar revista a les tropes que havien anat a retre-li honors.
Aquesta va ser l'única vegada que el cardenal Pacelli va trepitjar terra espanyola i, tal com es pot veure, només va conèixer Barcelona, i encara molt ràpidament.
Dos anys després, va esclatar la revolució i la guerra de 1936 i el cardenal Vidal i Barraquer, amb altres prelats catalans, va emprendre el camí de l'exili i es va refugiar a Roma. Allí es van tornar a intensificar els contactes d'ambdós prínceps de l'Església, contactes que reclamaven les difícils circumstàncies de manca de culte i de persecució per les quals passava l'arxidiòcesi tarragonina. A instàncies del nostre cardenal, el cardenal Pacelli, secretari d'Estat del Vaticà, va anar solucionant conflictes i resolent situacions compromeses, fins que, amb l'alliberament de Catalunya, va arribar la mort del papa Pius XI, i l'anunci del conclave immediat.
El nostre excel·lentíssim cardenal hi va assistir, per segona vegada (ja havia participar en el que va elegir papa el cardenal Aquil·les Ratti, a la mort de Benet XV), i el van acompanyar com a conclavistes mossèn Joan Viladrich, avui canonge de Tarragona, que era familiar seu, i mossèn Joan Corbella, ben conegut per tots els cambrilencs, que aleshores era a Roma estudiant. El nostre cardenal va votar el seu amic Pacelli, i es va donar la circumstància curiosa que la tarda d'aquell famós 2 de març de 1939, quan ja al matí pràcticament havia estat elegit papa, en tornar a anar cap a la Capella Sixtina per a l'última votació, el cardenal Pacelli va caure perquè no es fa fixar en els graons que separen la sala dels Paramenti de la sala Ducal. El cardenal Vidal i Barraquer, que anava al seu costat, el va ajudar a aixecar-se. Al cap de pocs minuts, Pacelli era elegit papa per unanimitat i prenia el nom de Pius XII.
Aquesta és, a grans trets, la història de les relacions del cardenal Vidal i Barraquer amb Pius XII, aquest home que ha donat tanta glòria a l'Església i la mort del qual ha deixat tan dolorosament impressionat tot el món, tant catòlic com no. Avui podem creure, pietosament, que ambdós gaudeixen d'una pau ben merescuda i als seus caps venerables resplendeix la corona de la immortalitat que Jesucrist els haurà posat com a premi a les seves vides dedicades completament a la glòria de Déu i dels homes.