Estampes cambrilenques / Novembre 1959

Feia 32 anys que se n'havia anat cap a cel l'ànima veritablement gran de qui avui anomenem santa Joaquima de Vedruna i Mas, quan les seves filles, les germanes Carmelites de la Caritat, es van establir a la nostra vila per ser un focus d'irradiació religiosa i cultural entre la ninesa i la joventut femenina cambrilenca.

Ja mentre visqué, però molt més després de la seva mort, l'Institut, fundat per la nova santa, havia anat creixent de tal forma que els noviciats, tot i que tenien un bon planter de selectes i abundoses vocacions, no podien donar a l'abast i atendre les constants peticions d'obertura de noves cases que rebien cada dia les superiores. Així, l'any de gràcia de 1888, la reverendíssima mare Paula Delpuig de Sant Lluís, successora de santa Joaquima en la Superioritat General de l'Institut, havia rebutjat dur a terme dues fundacions a Catalunya (Cornellà i Lleida) i cinc fora del nostre país: Baena, Nava del Rey, Tarancón, Tarifa i Ceuta. Però, malgrat tot i les dificultats que ja hem assenyalat, les reiterades i interessades instàncies del molt il·lustre canonge de Tarragona, Dr. Benet Vidal i Gimbernat, van aconseguir que la reverendíssima mare Paula accedís a enviar religioses perquè atenguessin la fundació del col·legi a Cambrils.

Les classes van començar el dia 7 de gener de 1887 amb gairebé 200 xiquetes, algunes de les quals eren a mitja pensió, les germanes van ser on ara hi ha el Col·legi de La Salle fins el 1898

El Dr. Vidal, desitjós d'oferir a la seva vila natal un mitjà efectiu de formació i educació a la infància, havia construït, aprofitant els llegats testamentaris dels senyors Martí Sangenís i Clanxet Sanmiquel, també canonge, però duent ell, de fet, el pes global del pressupost (240.000 ptes.), el magnífic edifici que avui ocupen els germans de les Escoles Cristianes.

La meitat de l'esmentat edifici va ser destinada als religiosos de la Sagrada Família, per a l'ensenyament dels xiquets, i l'altra meitat a les Carmelites de la Caritat, per al de les xiquetes. La inauguració va ser el 16 de desembre de 1886.

A aquesta inauguració van assistir la reverendíssima Provincial, mare Carme Romaguera (ànima selectíssima que va tenir la fortuna de poder tractar personalment amb dos grans sants: sant Antoni M. Claret, molt lligat a l'Institut, i santa Joaquima de Vedruna), la secretària, mare Margarida Molas, la superiora de la casa de Tarragona, mare Maria Torres, i d'altres germanes de l'Institut, a més de les germanes de la primera comunitat que havien de regentar el col·legi i que estava compost de cinc religioses: la superiora, M. Victòria Granés, i les germanes Concepció Petit, Rosa Blay, Maria Grases i Eulàlia Vallès.

Els actes inaugurals, els apunta la mare superiora del col·legi de Tarragona en una carta dirigida a la reverendíssima mare Paula Delpuig, superiora general, en la qual diu, entre d'altres coses:

"La fiesta se ordenó así: el día 16, por la tarde, salimos de este colegio de Tarragona en dos coches las Hermanas fundadoras, el fundador, M.I. Dr. D. Benito Vidal, D. Ramón Sanuy, canónigo y confesor de estas Hermanas, el Rdo. Mn. Roca y sus cantoras con la Hermana Corazón qué estrenamos una misa magnífica, compuesta por el mismo profesor; y D. Juan Corominas, también canónigo.

Llegamos toda la comitiva al pueblo a las dos de la tarde, con poca diferencia, en cuyo andén nos esperaba todo Cambrils, incluso las autoridades eclesiàsticas y civiles, y la M. Matilde y dos Hermanas mas, que se habian anticipado para el arreglo de la casa, etc. Inmediatamente de llegados al colegio, se procedió a la bendición del elegante templo, cantando el coro un motete, el "Veniu, ànimes pures", de Mn. Roca, finalizando el canto con la Salve de Eslava.

Al día siguiente a las ocho y media se cantó la gran misa y también la Salve.

A las cuatro de la tarde se descubrió S.D.M., cantando el serafico trisagio y D.J. Corominas, el gran protector de nuestro santo Instituto, hizo el sermón inauguración del templo y venida de las Hermanas a Cambrils.

Allí hubiera oído, Reverendísima Madre, poner en un lugar muy elevado a las nuestras: las apellida martires de la caridad y esposas del Corazón de Jesús. Desplegó allí sus velas, como suele decirse, pues aprecia como él solo el Instituto, del que tenemos, Reverendísima Madre, la dicha de formar parte.

Por fin, después de cantado del Te Deum y hecha la reserva, regresamos de nuevo a Tarragona, dando gracias a Dios Nuestro Señor."

Les classes es van començar el dia 7 de gener de 1887 amb gairebé 200 xiquetes, algunes de les quals eren a mitja pensió. Les germanes van ser on ara hi ha el Col·legi de La Salle fins el 1898, en què van anar on resideixen actualment (1959), al carrer de les Creus, gràcies a un nou gest de generositat de la família Vidal-Barraquer.

Setanta-dos anys d'ensenyança religiosa a Cambrils han marcat un solc profundíssim en la formació del caràcter de la dona cambrilenca, la qual sap que deu la seva cultura i els seus sentiments religiosos a les abnegades religioses que han sabut sacrificar la satisfacció de formar una llar per dedicar-se, plenament, a la difusió de la veritat i del bé entre la societat, per la qual cosa han merescut la gratitud del poble i l'aplaudiment de l'Església.

Per això, enmig de les festes commemoratives de la recent canonització de la santa fundadora, Joaquima de Vedruna, "Cambrils", que creu interpretar els sentiments generals de la nostra vila, felicita l'Institut i demana al Senyor que fecundi tants esforços i els faci fructificar abundosament per a la seva glòria i per al bé dels pobles.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques