Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va cloure el XVè Cicle de Memòria de Tardor amb una projecció comentada de fotografies i documents procedents de l’Arxiu Municipal de Cambrils que van servir com a base per a presentar alguns aspectes de la Segona República a Cambrils. L'activitat va anar a càrrec del director del Museu d'Història de Cambrils i de l'arxiver municipal –Pedro Otiña– que van anar intervenint de forma alternativa. Per començar, el director del Museu d'Història –Gerard Martí– va explicar que la sessió tenia per objectiu mostrar documents i fotografies del període d'entre 1931 i 1939, abans de l'inici de la Guerra Civil. Segons va comentar Martí, "la segona República va ser un període d'esperances, canvis, renovacions i d'il·lusions per a molta gent que va acabar amb el cop d'estat militar".

Agustí Nolla, primer alcalde del període de la Segona República

Per la seva part, Pedro Otiña va fer un breu apunt històric dels anys previs a la proclamació de la Segona República, –després de la dictadura de Primo de Rivera i d'un posterior període de mala gestió política que popularment va ser anomenat la 'dictablanda'". A les eleccions de 1931, les candidatures socialistes i d'esquerres van guanyar a 41 de les principals ciutats provincials d'arreu de l'Estat i la ciutat de Vigo va ser la primera en proclamar la Segona República. Li van seguir Eibar i València. A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Catalana i Francesc Macià l'Estat Català. A Cambrils, aquestes eleccions van propiciar una renovació de tots els regidors que hi havia al consistori i el primer alcalde d'aquest període va ser Agustí Nolla. Otiña va fer un apunt de tots els alcaldes cambrilencs que van ocupar el càrrec durant aquest temps fins que, el 18 de juliol de 1936, es va produir l'alçament militar. El 22 de juliol es va constituir el comitè antifeixista de Cambrils. Durant el període de la Guerra Civil hi va haver quatre alcaldes, amb totes les limitacions de govern que va suposar el conflicte.

Gran creixement associatiu durant la Segona República

Abans del conflicte civil, la Segona República va propiciar un gran creixement associatiu a Cambrils, una mena de renaixença cultural que es va plasmar en la creació de noves entitats que, posteriorment, van ser tallades per la guerra i per la dictadura franquista. Tal com va apuntar Martí, va ser el cas de la Unió Agrària Autonomista, la Societat de Treballadors de la Terra o d'espais socials com La Cadira o el Pòsit. A nivell educatiu, tal com van apuntar tant Martí com Otiña, Cambrils "sempre ha tingut el problema endèmic de la falta d'escoles públiques en condicions" –fins als anys 60–. Durant aquell període, l'Ajuntament anava llogant pisos a diferents espais del municipi per tal que s'hi poguessin fer classes però, sovint, aquests pisos estaven en males condicions.

"El passeig dels ossos" (avinguda de Josep Vidal i Barraquer)

Pel que fa al cementiri de Cambrils, fins l'any 1925, aquest va ser municipal i estava instal·lat al pati de darrere de l'Ermita –actualment encara es mantenen les restes dels nínxols–. Martí va explicar l'anècdota que quan es va fer la neteja de l'antic cementiri –després de la inauguració de l'actual– tota la runa que es va extreure amb ossos humans inclosos es van abocar al que posteriorment va ser el passeig de Josep Vidal i Barraquer, al barri de l'Eixample. Per aquest motiu, popularment, es va conèixer com "El passeig dels ossos". Un altre de les obres que va impulsar el Comitè Antifeixista, ja durant el conflicte bèl·lic, va ser la construcció de refugis antiaeris. Actualment, encara es conserva i és visitable el refugi del carrer de les Creus.

Primers plans parcials a nivell urbanístic

A nivell de transformació urbana, durant el període de la Segona República es van començar a fer els primers plans parcials de l'actual barri de l'Eixample –malgrat que es van desenvolupar molts anys després–, a càrrec de l'aleshores arquitecte municipal Antoni Pujol i Savil. Va ser ell qui també va dibuixar l'escorxador municipal –situat al final del carrer de Barcelona– així com el desenvolupament del barri de la Platja, al voltant de l'edifici del Pòsit.

La construcció del port, obra clau del futur de Cambrils

El barri del Sorral, a tocar del mar, no es va començar a habitar fins el segle XVIII, quan es va produir una pacificació de la costa. Anteriorment, la població no hi vivia per problemes de temporals, corsaris, pirates... Poc a poc, el barri del Sorral va anar creixent, però sovint patia temporals de mar, ja que les cases estaven pràcticament a tocar del mar. A partir d'aquí, es va començar a fer necessari la construcció d'un port refugi per salvaguardar la població i les seves embarcacions. Una de les figures clau en l'impuls de la construcció del port va ser Marcel·lí Domingo. I de fet, la construcció del port va ser clau per al futur de Cambrils. Per construcció el port calia disposar de pedra que provenia de la pedrera del Cap de Salou. Per aquest motiu, es va instal·lar un trenet que transportava les pedres d'un punt a l'altre. "L'obra del port és l'obra que ens va deixar la segona República" va afirmar Gerard Martí. Va ser un revulsiu per a Cambrils, a nivell comercial i per al creixement del seu sector pesquer. L'any 1933 es va posar la primera pedra.