A dalt, imatge de la concentració davant l’Ajuntament, el dia 12 al migdia. La del mig, moment en què la gent espontàniament es va aplegar davant l’Ajuntament, la tarda del dia 12, per iniciar la manifestació per tot el poble (sota)

Els atemptats perpetrats a Madrid el passat 11 de març van deixar la societat cambrilenca en estat de xoc. A l’igual que a moltes ciutats catalanes i de la resta de l’Estat, la gent va voler manifestar públicament la seva consternació i donar testimoni de la seva repulsa per l’atemptat i una sentida condolència per les víctimes. A Cambrils, el passat 12 de març, entre 3.500 i 4.000 persones van manifestar-se pels carrers de la població en el que, ara per ara, significa la manifestació més multitudinària de la història.

Primeres reaccions

A quarts de 8 del matí del dia 11 de març esclataven a Madrid unes motxilles bomba dalt d’uns trens de rodalies. Les explosions van tenir lloc a les estacions d’Atocha, Santa Eugenia i El Pozo del Tio Raimundo, i van provocar 190 morts i 1.400 ferits. El govern de l’estat va atribuir l’autoria dels atemptats a ETA, una autoria que va seguir defensant fins i tot després de trobar-se pistes que apuntaven a cèl·lules terroristes islàmiques. Aquestes pistes van desembocar en les primeres detencions dos dies després dels atemptats. La commoció general va venir un cop es va conèixer la magnitud de la tragèdia. L’Ajuntament va fer un manifest de condemna que es va llegir a les portes de la Casa de la Vila i, a continuació, es van fer cinc minuts de silenci. En aquest comunicat es feien reiterades referències a ETA com a autora dels atemptats, seguint el fil de la versió que donava el govern central.

§ Ple extraordinari §

L’endemà, el 12 de març, l’Ajuntament va celebrar un ple extraordinari en què tots els grups polítics municipals amb representació a l’Ajuntament van aprovar un manifest que portava com a títol “Cambrils contra el terrorisme i a favor de la llibertat i la democràcia”. En aquest manifest ja no hi havia referències a cap grup concret, especificant-se que la barbàrie comesa a Madrid no havia estat reivindicada per cap organització terrorista. El manifest aprovat constava de set punts en els quals, a més de fer un condemna de l’atemptat i mostrar el condol a les víctimes, es reiterava el compromís de seguir impulsant una cultura de respecte als Drets Humans i de defensa de les llibertats. L’Ajuntament es posava a disposició de l’Ajuntament de Madrid i, també, decretava tres dies de dol a tot el municipi. Durant aquests tres dies les banderes de l’edifici consistorial van onejar a mitja asta i es van suspendre els actes públics i institucionals. La balconada de l’Ajuntament va lluir una bandera amb un crespó negre en senyal de dol i un crespó blau en contra del terrorisme. El manifest es va llegir, de nou, a les portes de l’Ajuntament davant una nombrosa concentració de gent. Després es van guardar cinc minuts de silenci.

§ Multitudinària manifestació §

A moltes ciutats de tot l’Estat s’havien convocat manifestacions a les set de la tarda del dia 12 de març. L’Ajuntament de Cambrils no havia previst convocar-ne cap. Fins i tot dins el manifest llegit davant la ciutadania el mateix matí del dia 12 es convocava tots els cambrilencs i cambrilenques a aprticipar als actes de repulsa que s’havien convocat a les set de la tarda a Reus o a Tarragona. Però el gruix de la ciutadania cambrilenca es volia manifestar al seu poble i al migdia es va decidir que es faria la manifestació a Cambrils. A les set de la tarda una gernació es va concentrar a la plaça de l’Ajuntament desbordant-se totes les previsions. La majoria de comerços de la població van tancar portes. A les portes de l’Ajuntament es va fer la lectura del manifest aprovat el matí a la sessió plenària i a continuació es va iniciar la manifestació que va recórrer el passeig de Sant Joan Baptista de La Salle, la rambla de Jaume I i va arribar fins a la plaça d’Aragó. En aquest lloc estava prevista la seva finalització, tot i que una part important dels manifestants van arribar fins a la plaça de Marcel·lí Domingo, davant el port. La manifestació va ser bàsicament silenciosa. A la capçalera hi anaven l’alcalde i uns quants regidors i una colla de nens i nenes que portaven uns missatges escrits en cartulines reclamant la pau. A la resta de la manifestació només hi havia un parell de pancartes fetes per gent a títol personal. Segons la guàrdia urbana, es pot xifrar en més de 3.500 les persones que hi van participar, dasda que la converteix en la manifestació més multitudinària de la història de Cambrils.

§ No a la guerra§

Els Cop de Cap van fer sonar els timbals en la manifestació convocada per Mardefondu

El 19 de març, l’Assemblea Ciutadana Mardefondu va convocar la ciutadania de nou a la plaça de l’Ajuntament. Aprofitant que feia un any s’havia iniciat la guerra a l’Iraq, es va llegir un manifest per la pau i les llibertats recordant que s’havia d’haver escoltat quan es deia “No a la guerra”. El manifest el va llegir Shamir Ouadi, cambrilenc d’origen magrebí. A continuació els Cop de Cap van fer sonar els timbals. Unes 300 persones van ser presents en aquesta convocatòria, molts d’ells ciutadans d’origen magrebí. Els representants de l’associació Nous Ciutadans de Catalunya van exhibir una pancarta a favor de la convivència i la pau.