Estampes cambrilenques / Novembre 1963

Em fa una mica de por parlar (i en aquest cas escriure) als cambrilencs d'associacions o societats l'únic objectiu de les quals sigui l'elevació cultural dels fills de Cambrils, així com el fet de mantenir la nostra població sense cap taca ni arruga, o sigui sense coses que l'enlletgeixin o desprestigiïn als ulls de propis i estranys.

Perquè, s'ha de reconèixer, els cambrilencs no sentim una vocació decidida per la cultura. Evidentment, em refereixo a la gran massa, llevat, com és natural, d'excepcions honrosíssimes. I tampoc no tenim gaire preocupació per donar una imatge agradable, bonica i acollidora de la nostra vila. I ningú no pot dir que no té condicions.

Ja ho hem dit altres vegades: actualment, Cambrils passa per circumstàncies històriques úniques, d'una transcendència l'abast de la qual no ens hem aturat a mesurar; i es pot donar fàcilment el cas que el Cambrils futur surti segons la forma amb què el modelem avui. Cambrils té plantejats problemes d'ordre material de gran envergadura; i, al costat d'aquests, i amb la mateixa importància, en té plantejats d'altres, de caràcter cívic, cultural i moral. I la solució es troba, en la majoria dels casos, en mans dels cambrilencs, perquè les autoritats i organismes provincials i nacionals no es preocupen gaire de la vila.

Cambrils passa per circumstàncies històriques úniques, d'una transcendència l'abast de la qual no ens hem aturat a mesurar; i es pot donar fàcilment el cas que el Cambrils futur surti segons la forma amb què el modelem avui (1963)

Avui Cambrils necessita un estadi esportiu, asfaltar els carrers, que avui van d'ermots polsosos a fangars terribles, construir voreres, dotar de clavegueres molts sectors, ampliar el cabal i la xarxa distribuïdora d'aigües, dotar de llum, de molta llum, grans sectors de població (que avui semblen un mas robat i pels carrers dels quals fa por transitar), un parc infantil, un escorxador pensant en les necessitats futures, un mercat, o almenys un 'mercadillo', al barri Marítim, i moltes altres coses que allargarien massa la llista. I què he vingut a dir amb tot això? Doncs, senzillament, una pila de milions que fa feredat.

I el que he dit no és res comparat amb el que no he dit.

De tot això es pot deduir l'enorme responsabilitat que pesa sobre els membres del magnífic Ajuntament de la vila i la quantitat de maldecaps que s'acumulen sobre uns homes que, en compensació, només tenen l'honor de regir els destins de la població i participar en algun 'vino español'. Podem, i fins i tot tenim el deure, d'exigir als membres del consistori municipal tota la cura i preocupació que la bona marxa dels interessos del poble exigeixin, ja que per això han acceptat lliurement i voluntària el càrrec; van jurar, el seu dia, acomplir escrupolosament els deures que comportava, tenint en compte que a les seves mans hi ha el present i el futur de Cambrils; però no podem exigir més del que humanament es pot fer, tenint en compte que els càrrecs no són retribuïts i les obligacions particulars i familiars de cada un també estiren.

Per això creiem en la necessitat imperiosa de crear un organisme que, en col·laboració íntima amb l'Ajuntament, s'ocupi de trobar solució als problemes de caràcter cívic, cultural i moral de què parlàvem al començament, i que, desgraciadament, sovint s'escapen de les autoritats municipals, que estan massa aclaparades pel cúmul de negocis d'ordre material a què ens hem referit. Aquest organisme, que es podria anomenar Amics de Cambrils (a Catalunya, i fins i tot a la nostra província, hi ha associacions semblants: la Riba, Siurana, Argentera, etc.), vetllaria per la dignitat, l'ornament, l'embelliment, la revaloració dels encants naturals i el prestigi del patrimoni cultural que ens van llegar els nostres avantpassats.

Hom entendrà fàcilment que aleshores hi hauria moltes menys dificultats per assolir el museu municipal, el parc infantil, la retolació i numeració dels carrers, l'erecció dels monuments a Gimbernat i a Vidal i Barraquer, el llançament de la galeria de cambrilencs il·lustres, la conservació de jardinets i parterres, la creació d'altres de nous, la il·luminació convenient de passeigs i avingudes, les il·luminacions extraordinàries de Nadal, que avui ja esdevenen una cosa habitual a tot arreu, etc. I més quan aquesta entitat podria tenir diverses filials a ciutats com Madrid, Saragossa i, sobretot, Barcelona, on viuen molts cambrilencs i altres persones lligades a la nostra vila per motius diversos.

Seria molt difícil això? Jo no ho crec, i els cambrilencs de bé tenen la paraula. Si d'altres ho han fet, per què no podem fer-ho nosaltres?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques