Estampes cambrilenques / Novembre 1971

Estem acostumats a una visió del nostre poble en la seva versió moderna i, podríem dir-ne, cosmopolita: carrers llargs i amples, grans avingudes, rambles, etc., i això fa que moltes vegades oblidem o potser ni tan sols coneguem què havia estat el Cambrils dels nostres avantpassats; aquells nuclis de població més o menys importants que es trobaven dintre del que avui és el nostre terme i que encara no eren Cambrils, i aquell altre nucli, petit embrió, que, ara fa gairebé un mil·lenni, era fundat a l'empara de les disposicions dels primers comtes-reis i que va ésser, com si diguéssim, la primera pedra del vigorós Cambrils d'avui.

Dels nuclis disseminats, poc o res se'n sap. S'ha conegut la seva existència per les trobades de restes humanes i de ceràmiques, marbres i estris de diferents classes, més no es coneix documentació al respecte i tot està enterbolit pel pas de tants segles. Els romans posaren la seva petja en la nostra terra, perquè d'aquella època són les restes referides, i això és l'única cosa que sabem del cert.

Per a aquells que no ho coneixen, encara una passejada pel carrer Major és força interessant i jo tinc proves com a molts forasters els ha encantat l'ambient recollit del poble antic que allí es respira

Passaren els segles i és a la meitat del XII, foragitats ja els sarraïns, que comença de nou a prendre vida el lloc que avui coneixem per Cambrils. Ramon Berenguer IV i els seus successors, els reis Alfons I i Pere I, el Catòlic, configuraren els seus primers passos, van esperonar les primeres construccions i van proveir els rudiments d'una nova vida comunitària, amb instruccions ja ben concretes per a l'administració de la justícia i el bon govern de la població.

Aviat començaren les edificacions, tan de pressa com ho permetien els pocs avantatges de l'època, i la vila va anar prenent una figura ben definida que, en el seu nucli més antic, encara perdura. Formava gairebé un rectangle definit per la part externa del passeig d'Albert, cara dreta del carrer de Sant Plàcid, cara dreta del carrer de les Creus i el tros comprès entre aquest carrer i la part superior de l'esmentat passeig. Comprenia, per tant, el carrer Major, amb els seus travessers Carlà, Parres, Soldat, Trinquet, Sant Pau, Fàbregas, Lloveres i Forn. També comprenia els que avui són els carrers del Cardenal Vidal i Barraquer, Borràs, Gràcia, Cavallerisses, Gimbernat, Capitulació, Generalíssim, Calvo Sotelo i Baró de Rocafort, als quals podem afegir la placeta de la Concepció i la plaça d'Espanya. Tot el que quedava fora era camp obert. El perímetre esmentat, amb el curs dels anys i davant les necessitats defensives del moment, s'anà fortificant amb les muralles a les puntes de les quals (part superior del carrer de les Creus i del passeig d'Albert i ambdós extrems del carrer de Sant Plàcid) s'aixecaren les torres corresponents. Les sortides a l'exterior del recinte emmurallat estaven assegurades amb portals i sòlides portes. Avui encara es conserven els portals del carrer Carlà i del carrer Major, aquest molt bonic i ben conservat i presidit per l'escut amb les armes de la Corona catalanoaragonesa; amb referència a les torres, només queda la de la part superior del passeig d'Albert, amb una mica de muralla.

Com és natural, l'aspecte de moltes cases ha variat amb les obres i reformes que les han anat modificant. Tot i això, per a aquells que no ho coneixen, encara una passejada pel carrer Major és força interessant i jo tinc proves com a molts forasters els ha encantat l'ambient recollit del poble antic que allí es respira, els vestigis d'història que s'entreveuen i un no sé què d'atraient que indubtablement té aquell vell barri del nostre Cambrils. La vila no està pas massa sobrada de pedres (s'entén venerables); és per això que, en trobar-se lluny les muntanyes i no disposar els constructors d'aquesta matèria, les parets eren fetes amb tàpia, i així és més notable que algunes portalades de velles cases del carrer Major estiguin emmarcades amb pedra treballada. I és encara més notable la conjugació de tàpia i pedra que ofereix la casa assenyalada amb el 28, cantonada a Parres, única que té ornada la finestra amb muntants de pedra.

El portal que dóna pas al carrer està ara una mica descurat; hi sobren uns llums que res tenen a veure amb la primitiva construcció i algunes coses més; falta també més netedat en tot el sector i una molt més acurada presentació del vell monument. Sabem que l'Ajuntament té un projecte, de propera realització, d'acondiciament general de la zona i, quan aquest es porti a bon terme, es tindrà cura que el portal ressalti amb tota la seva bellesa. És un deute que tenim amb els nostres avantpassats i amb la història del poble.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques