74 cambrilencs van acompanyar ahir la projecció més tendra i generosa de tota la cartellera de la setmana al cinema la Rambla de l’Art: “El millor Nàstic de la Història”. Un documental de Ram Giner sobre l’equip més especial del Nàstic de Tarragona.

El millor Nàstic ha quedat clar que no és aquell que més gols marca, o que més alt queda al panell de la Lliga, o el que passa per damunt de tots. El millor Nàstic està clar que és aquell que creu que tothom ha de tenir una oportunitat, que creu en la potència de les persones i que entén que tothom tenim les nostres pròpies capacitats. I hi creu així, en imperatiu. Perquè la inclusivitat i la formació han d’estar a l’abast de tots.

El tret de sortida del documental, que va començar a quarts de vuit de la tarda ahir al cinema Rambla de l'Art, el va donar l’alcalde, Oliver Klein, qui es va encarregar de donar la benvinguda acompanyat del mateix director de la producció i de la Carmina Blay, en representació de la Generalitat de Catalunya. Ja ens van avançar que era una pel·lícula intensament humana, i no va ser difícil acabar donant-los la raó.

Un equip de persones amb capacitats diferents

El producte audiovisual comença com un projecte fotogràfic que volia documentar la idea inèdita que va tenir –i ha fet realitat— el Nàstic: crear un equip completament adaptat a persones amb capacitats diferents, amb diferents trastorns de la conducta o, fins i tot, amb incapacitats físiques. La pandèmia, però, l’ha acabat convertint en documental. Els autors van decidir adaptar-se al context i tirar endavant el que ha sigut la seva creació més social i més dolça.

Veient el documental és fàcil adonar-se de què el Genuine existeix com un conjunt anomenat família, lligada als valors més humans: una família que t’anima i t’ensenya i t’ajuda a aprendre, perquè el més important de la vida és saber qui és la gent que vol donar-te oportunitats i quants dels que t’envolten creuen realment en les teves capacitats. I així ho veuen ells, que ho expliquen i ho agraeixen contínuament durant tot el documental. Deixen en constància els valors que persegueixen: integració, esportivitat, amistat, generositat i confiança, entre molts d’altres.

Tenint en compte que fins llavors mai ningú havia pensat –o sí, però sense capacitat de poder dur-ho a terme— que el futbol i l’esport havien d’estar a l’abast de tothom, el Rubén i l’Álvaro –els protagonistes més simpàtics de la història dels documentals— es van veure endinsats en un context històric inèdit: crear un equip i una lliga a nivell nacional feta a mida per persones com ells. És, sense dubte, un projecte emocionalment gegant que integra la part més dolça i més tendra de la nostra societat, donant-li un lloc on poder sentir-se completament família, sense perjudicis ni pors.

Veus com la de l’entrenador del Nàstic o la directora de la Fundació de la Lliga són recurrents al documental. També la dels entrenadors, la dels jugadors i la dels voluntaris. És un equip que queda clar que suma a la societat, que fa millors les persones, perquè el que menys importa, al final, és la competició; el que més importa és l’equip humà i les relacions socials que hi ha darrere, així com l’esforç i la dedicació dels que amb tenacitat ho han aconseguit tirar endavant.

Col·laboració cambrilenca en el documental

No es pot acabar la crònica sense reconèixer el talent cambrilenc: la col·laboració de la Nuri Mariné –com a veu en off— i del Dídac Arcas –encarregat de la Banda Sonora— deixa una empremta cambrilenca al documental i ens deixa als cambrilencs com a persones amb una sensibilitat artística i humana d’excel·lent. La música de fons ens acompanya durant tot el documental com un riu que segueix el seu camí, que et fa de guia mentre t’endinses en una història realment inèdita i humana com l’és la història del Genuine, el millor equip del Nàstic i, segurament, també, el millor equip del món.