Estampes cambrilenques / Desembre 1954

Tothom sap que les festes que Cambrils va celebrar el desembre de 1904 per festejar el cinquantè aniversari del dogma de la Immaculada van ser tan famoses que, de ben segur, no s'han superat fins ara.

Hi va col·laborar activament l'Ajuntament, tal com es dedueix de l'acord següent pres de l'acta de la sessió municipal de 5 de desembre d'aquest mateix any, la qual es conserva a l'arxiu de l'Ajuntament. Diu així:

"En la Villa de Cambrils a 5 de Diciembre de 1904.

Reunidos los Señores del Ayuntamiento en el Salón de Sesiones de la Casa Consistorial para celebrar sesión pública ordinaria, bajo la presidencia del señor Alcalde D. José Rovira Martí y asistencia de los Señores Concejales cuyos nombres al margen se expresan, el Sr. Presidente declaró abierta la sesión:
(Després de diferents consideracions i acords es llegeix això).

En atención de que el día ocho de los corrientes, se celebra la fiesta mayor anual de esta Villa en honor a nuestra excelsa Patrona la Purísima Concepción, y concurriendo las circunstancias de ser este año el quincuagésimo aniversario de la proclamación del dogma de la Inmaculada Concepción, por cuyo motivo se celebran en todas las Parroquias de la cristiandad fiestas extraordinarias en honor a tan excelsa Virgen, esta Corporación y con mayor motivo de poderse celebrar ambas fiestas a la vez, acuerda asistir a todas las funciones religiosas que se celebrarán en la Parroquia de esta Villa, así corro autorizar al Sr. Alcalde presidente para que en representación de este Ayuntamiento acuerde verificar los festejos que tenga por conveniente, cuyos gastos serán satisfechos con cargo al presupuesto de este Municipio.

Y no habiendo otros asuntos sobre que tratar se dió por terminado el acto que firman de que certifico. José Rovira — Alcalde — Pablo Ferre — José Roca".

Les bandes de música recorrien els carrers de la vila i els balls vuitcentistes, que estaven tan d'acord amb el gust del final i principi de segle, ajuntaven els addictes a les diferents societats que, aleshores, eren en el moment de major apogeu a Cambrils

La crònica parroquial ens parla també dels actes religiosos, que es van realitzar amb un gran esplendor, i ens diu que van ser inaugurats els finestrals de l'església, que es va beneir una nova campana i que es van celebrar els oficis divins amb una solemnitat extraordinària. Les festes populars van revestir el mateix caràcter i encara són clarament presents en tots aquells que les van viure.

Les bandes de música recorrien els carrers de la vila i els balls vuitcentistes, que estaven tan d'acord amb el gust del final i principi de segle, ajuntaven els addictes a les diferents societats que, aleshores, eren en el moment de major apogeu a Cambrils. El que avui conceptuaríem de més o menys ridícul, en aquell temps va causar admiració i la gatzara dels nostres pares i avis, als quals encara podem sentir dir allò de "Rosaura, cómo te recreas a la sombra de este pino...".

Entre els altres menys famosos van sortir el ball de bastons, el ball de valencians i el ball de l'espinel·la, tots amb els seus respectius vestits típics.

La pólvora es va gastar per roves i les nostres mares i àvies van gastar les soles dels polacres ballant els romàntics valsos i els complicats rigodons de l'època segons el so de L'Arengadeta, que era, aleshores, el que per a nosaltres pot ser l'orquestra de Xavier Cugat, per posar un exemple.

Tampoc no hi van faltar les excel·lents companyies que van representar les obres del repertori i que van ser la satisfacció dels nombrosos cambrilencs aficionats a l'art de Tàlia.

En fi, es tractava d'honorar la patrona i els nostre avantpassats no van estalviar sacrificis. Van treure de les ben lligades bosses les lluents perruques d'or i uns bons grapadets de naps per pagar les despeses, igual que els caps de casa actuals veuen anar-se'n els bitllets de banc, com si per la calaixera hagués passat una rabiosa ràfega de mestral.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques