Efemèride
Vilafortuny va recuperar la seva parròquia, ara fa 25 anys, després de 147 anys de la seva desaparició
El 8 de novembre de 1996 se signava el decret arquebisbal que erigia de nou en parròquia l’església de Santa Maria de Vilafortuny
L'any 1996, ara fa 25 anys, Vilafortuny recuperava la seva parròquia després de 147 anys de la seva desaparició. El 8 de novembre de 1996 se signava el decret arquebisbal que erigia de nou en parròquia l’església de Santa Maria de Vilafortuny. Tal com informava la Revista Cambrils, en la seva edició de desembre de 1996, el document va ser signat per l’aleshores arquebisbe de Tarragona i Primat, el Dr. Ramon Torella de Cascante, i significava la recuperació de l’antic estatus de parròquia. Aquest Decret vindria justificat a partir de les sol·licituds fetes per l'aleshores rector de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, Mn. Josep Raventòs, i l’encarregat de l’església de Santa Maria de Vilafortuny, Mn. Joan Miracle, a més dels informes històrics referents a l'antiga parròquia de Vilafortuny i de l’informe del número de feligresos, que per aquells anys s’estimava en uns 2.000 al llarg de l’any, número que s’incrementava de forma important a l’estiu.
A tot això, calia afegir l’adquisició anys enrere per part de l’Arquebisbat dels edificis i terrenys de l’església de Santa Maria de Vilafortuny. Segons el mateix decret, amb la concessió, la Parròquia de Santa Maria de Vilafortuny quedava segregada de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i limitava al nord amb els límits de Santa Maria de Salou, al sud amb la riera de Maspujols, a l’est amb la mar Mediterrània, i a l’oest amb els límits de les parròquies de Vinyols i els Arcs i Vila-Seca.
Mn. Joan de Miracle va rellançar activitats com ara el Consell Pastoral, Càritas i la catequesi
Segons exposava la crònica de la Revista Cambrils del moment, "com a característiques de la recent recuperada parròquia de Santa Maria de Vilafotuny, s’ha de dir que consta de dues esglésies bastant allunyades l’una de l’altra: Santa Maria de Vilafortuny i Mas d’en Bosch. A l'hora de triar quina hauria de ser la seu parroquial ha pesat més la major capacitat que representa Santa Maria de Vilafortuny en detriment del pes històric que ostenta l’església de Mas d’en Bosc, ja que des del segle XVI constava com a parròquia de Vilafortuny. A aquesta recuperació de la parròquia de Vilafortuny hi ha hagut molt a veure les activitats que s’estan realitzant d’uns anys cap aquí, especialment a partir de l’arribada de qui serà a partir d’ara el nou rector de la parròquia, Mn. Joan Miracle".
Aquest mossèn va rellançar activitats com ara el Consell Pastoral i Càritas, sense deixar de banda altres activitats com la catequesi (el 1996 van rebre la Primera Comunió 16 nens), i les activitats que des de la parròquia impulsaven entitats lligades a Vilafortuny, com ara l’Associació de Dones de Vilafortuny"
L’Apunt
Santa Maria de Vilafortuny i la seva història
El desembre de 1996, Josep Salceda i Castells feia una pinzellada històrica sobre aquesta qüestió. En la seva crònica escrivia el següent: "El mes passat la nova parròquia de Santa Maria de Vilafortuy va retornar a les seves arrels multiseculars. La seva història llarga i plena de vicissituds, pot tenir els seus fonaments possiblement el segle XII, amb el poblament del territori quan Ramon Berenguer IV, el 1154, delimita el terme de Cambrils assenyalant que, a llevant, afronta amb les terres de Guillem Fortuny. La parròquia sembla que de sempre ha estat posada sota l’advocació de Santa Maria en el ministeri de la seva assumpció en cos i ànima al Cel. Per això, la festa Major s’ha vingut celebrant, des de temps immemorial, cada 15 d’agost.
La primitiva església parroquial de Santa Maria de Vilafotuny, que compartia amb la parròquia del poblat de Barenys, poble i parròquia dels quals avui no queda ni rastre, el territori comprès entre Cambrils i més enllà de Salou i que per la part nord s’estenia fins a Mas Calvó, era antigament edificada molt a prop de la costa, la qual cosa en el transcurs dels segles XV i XVI, la féu objecte de les ràtzies de la pirateria sarraïna.
De la mateixa manera que la parròquia de Barenys va ser saquejada en diverses ocasions i mig destruïda la darrera vegada. Això va fer que l’arquebisbe de Tarragona, el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, accedís a les peticions dels fidels de la zona i autoritzés els masovers i veïns per poder construir una església nova més cap a l’interior, l’actual església de Mas d’en Bosch, en substitució de les esglésies antigues d’aquestes demarcacions, amb la condició, però, que per aquesta construcció es fessin servir les pedres de les antigues esglésies devastades pels musulmans.
Tot això passava l’any 1575. L’església de Mas d’en Bosch té, doncs, prop de 425 anys d’existència i les seves pedres venerables són un motiu de joia i d’orgull per a la comunitat no solament de Vilafortuny sinó de tota la vila de Cambrils.
De totes maneres, les coses no van anar com ho esperava. Els llocs es van anar despoblant. L’església de Barenys no es va reedificar i la de Mas d’en Bosch va perdre la parroquialitat poc temps després, i l’any 1579 va passar a ser una església sufragània de Santa Maria de Cambrils. L’any 1849 va passar a tenir el caràcter de vicaria perpètua, però va conservar vigent el lloc de culte, que mantenien viu sacerdots adscrits a Santa Maria de Cambrils, encara que conservava els drets de pila baptismal, cementiri i llibres parroquials.
El darrer sacerdot que va tenir cura de l’església de Mas d’en Bosch fins la guerra del 1936-39 va ser Mn. Simó Vallverdú. Quan la urbanització d’una ampla zona de Vilafortuny va prendre volada i es va construir l’església nova, sota la via del ferrocarril, se’n va fer càrrec Mn. Artur Boronat, que fa poc ha estat substituït, després de la dimissió per raons d'edat, per Mn.Joan Miracle, que ha tingut el goig de veure restablerta la parroquialitat de Santa Maria de Vilafortuny i ser-ne el primer sector en aquesta nova etapa històrica".