Estampes cambrilenques / Desembre 1961

Que n'és de bonica la festa del poble, la festa de casa, la Festa Major!

Parlar de les coses d'antany no vol dir que hom estigui tan lligat a la tradició que això li privi de veure totes les coses bones i profitoses que li ofereixen els temps moderns. Ni la constant evocació de temps passats implica necessàriament fer realitat el tòpic que "cualquier tiempo pasado fue mejor". No. Hi va haver coses bones antany, com n'hi ha ara; i n'hi va haver de menys bones, tal com ara. Però, com que sempre abunden més els que parlen del present que del passat, tampoc està malament que hi hagi algú que vagi desempolsant els vells records i els vells costums, ni tampoc no estan malament les comparacions, sobretot quan l'esperit que les anima és el desig que avui puguem gaudir de tot el que tenien de bo els nostres avis i tot el que tenim de bo nosaltres, que ells no tenien, perquè ja ho deia aquell de la faula castellana: "Torrezno, madre, pero échale el huevo encima, que no es malo que haya de todo."

Un cop fet aquest preàmbul, una mica massa llarg potser, m'agradaria escriure una mica sobre el que va ser la nostra Festa Major i el que n'hem fet la nostra generació.

Avui trobem a faltar moltes coses que abans s'estilaven, que abans contribuïen a fer d'una Festa Major això precisament: una Festa Major, diferent i més brillant que la resta de les festes del calendari

Era el mes de desembre de 1954. Cambrils es preparava amb entusiasme i coratge per celebrar, tal com s'ho mereixia, la gran efemèride del I centenari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció. I la nostra Revista, portaveu de totes les il·lusions i quefers de la vila, va col·laborar amb un número extraordinari al lluïment de les festes, realment esplèndides, amb què Cambrils va homenatjar la seva excelsa patrona. I la meva humil aportació va ser un article que glossava una Festa Major de començaments de segle.

Per això ara, malgrat que els cultes religiosos es continuïn celebrant amb la solemnitat i esplendor de sempre, se'm fa més difícil tractar d'aquest tema, perquè avui trobem a faltar moltes coses que abans s'estilaven, com per exemple els tradicionals concerts, en aquells temps beneïts en què un concert era un concert de música i tot, i no una col·lecció de sorolls infernals, per molt que estiguin batejats amb noms tan sonors com 'rock and roll', 'cha cha cha' o 'pachanga'; i les no menys tradicionals funcions de teatre, tan arrelades al gust i sentir cambrilenc i de les quals no ha quedat ni rastre; i les manifestacions del folklore i costumisme de la terra; i tantes i tantes altres coses que abans contribuïen a fer d'una Festa Major això precisament: una Festa Major, diferent i més brillant que la resta de les festes del calendari.

I com és que s'ha perdut aquest to de les nostres festes, que han quedat reduïdes a poca cosa més que un diumenge qualsevol? Doncs hi ha causes diferents. Primer, la desaparició total de les antigues societats, promotores quasi sempre de la varietat i qualitat de les festes; després, el monstre del cine, que és un negoci fàcil que suposo que aporta molts beneficis als empresaris sense gaires maldecaps; també hi ha el gust malmès de les masses que prefereixen qualsevol rucada insubstancial a una vertadera manifestació d'art que eleva l'esperit i dóna to de cultura i dignitat; i, finalment, entra en joc la missió d'aquells que han d'encarrilar les coses per camins rectes: les autoritats. L'exemple de les últimes festes de la Fira va ser prou patent, amb unes festes d'una qualitat extraordinària. És evident que Cambrils necessita un local capaç i eficient, cap al qual poder encaminar tants projectes i desigs d'elevació de to de les nostres festes, però també és veritat que la voluntat d'un poble pot arribar molt lluny.

Expressem els nostres desigs perquè la nostra festa assoleixi el nivell d'esplendor que es mereix aquest Cambrils gran que el moment actual apunta.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques