L'ANC Cambrils va fer la commemoració del Setge de Cambrils, ahir al matí, amb Àngel Vallverdú com a convidat a fer el parlament. Davant una cinquantena de persones, Vallverdú, autor del reportatge Carles Bertrolà: un màrtir del Setge de Cambrils que no ho fou, publicat per Revista Cambrils en format de suplement ara fa un any, va fer un repàs del Setge, aquest episodi tan salvatge que va patir la nostra població fa prop de 400 anys. Primer que tot, Vallverdú va fer una exposició dels fets ocorreguts aquell 15 de desembre de 1640 per, posteriorment, "reflexionar de forma crítica sobre com es construeixen els discursos que conformen la nostra identitat" i va afegir que la història de Bertrolà n'és un exemple d'això que volia explicar. En el seu reportatge publicat l'any passat, Vallverdú explicava com havia descobert documentalment que Carles Bertrolà havia sobreviscut a la matança de Cambrils i que havia mort 10 anys després d'aquella data quan des de sempre s'havia dit que havia estat un dels comandaments catalans que les tropes castellanes havien penjat als merlets de les muralles.

Vallverdú va fer un repàs del que va ser el Setge de Cambrils i també va repassar algunes de les cròniques fetes. En concret es va referir al cronista Magí de Sevillà que va explicar com els capitans Cabañes, Caselles i Potau van entrar a Cambrils el gener de 1641, un mes després del Setge, i com havien trobat els cadàvers d'Armengol, Vilossa i Bertrolà penjats a les muralles i sense haver-se corromput i com, segons el cronista, Vilossa i Bertrolà van ser enterrats fora muralla mentre que Armengol va ser posat en un taüt i traslladat al seu Rocafort de Queralt. Vallverdú en va analitzar algunes inconsistències d'aquest relat. Tot i això, Vallverdú va afirmar que "el Setge de Cambrils va ser una operació tan innecessària com cruel i sanguinària per part de les tropes reials envers aquells que hi van plantar cara sense mitjans ni formació per fer-ho. Altra cosa és que la història de Carles Bertrolà tingui un final ben diferent del que se n'ha explicat sovint". La conclusió de Vallverdú és que "la història ens ha d'ensenyar a ser crítics".

Àngel Vallverdú: "Llavors com ara, hi havia un poder que va considerar als catalans com els "altres" que calia anorrear"

Al part final de la seva intervenció, Àngel Vallverdú es va referir a que la Catalunya de 1640 no era la de 2017 ni la de 2021 però que "llavors com ara, però, hi havia un poder que va considerar als catalans com els "altres" que calia anorrear" i va afegir que "salvant les distàncies que es vulgui" la principal diferència entre la situació de llavors i la d'ara és que llavors, "qui havia de sustentar la lluita es trobava desmotivat i sense força per sostenir un conflicte contra l'invasor" mentre que des de l'any 2012, "i de manera especial el 2017, la massa de gent disposada a fer front a l'estat espanyol era descomunal. Només cal veure les grans mobilitzacions que van treure al carrer ni més ni menys que una quarta part de la població catalana per reclamar la independència". Vallverdú també va criticar el paper que han tingut els dirigents catalans aquests darrers quatre anys, "i aquí estem. Un any més commemorant una derrota despietada i sanguinària d'un poder, l'espanyol, que es complau a veure'ns així: commemorant derrotes mentre els que haurien de ser els nostres líders amb possibilitats efectives d'aconseguir resultats segueixen enrocats en un pactisme que no duu enlloc, la història ens ho ha demostrat sobradament, i en una improvisació palmària".

Finalment, Vallverdú va ser contundent quan va afirmar que "l'1 d'octubre de 2017 vam votar i vam guanyar, igual que ho vam fer el 9 N de 2014 o en les eleccions que es van declarar plebiscitàries" i va afegir que "no és de rebut que ara se'ns digui que hem de treballar per un referèndum pactat que sabem que no arribarà mai ni serà acceptat si no surten resultats favorables per als interessos de la metròpoli perquè, no ho oblidem, els catalans estem sota una forma de dominació colonial que no renunciarà al filó que suposa per a ells aquesta nostra terra".

ANC Cambrils: "Espanya no negocia, Espanya només imposa i castiga"

Després del parlament d'Àngel Vallverdú, va ser el portaveu de l'ANC Cambrils, Joan Carles Massagué, va cloure l'acte amb un breu parlament recordant que estàvem al peu de la muralla per fer una ofrena "a la gent que fou assassinada pel fet de defensar els drets i la terra catalanes. Avui estem aquí perquè ningú oblidi que Espanya no negocia, Espanya només imposa i castiga". Massagué també va afirmar que "malgrat la patuleia de polítics falsament dits independentistes que al Parlament de Catalunya deshonres el país, dia sí i dia també, encara estem aquí. I demà, quan finalment puguem celebrar la victòria de la nació catalana, encara estarem aquí".

Tot seguit, el representant de l'ANC juntament amb una representant de les àvies i Avis, Dolors Casals, i del Casal Popular El Polvorí, Albert Cucurull, van penjar una corona amb l'estelada a la muralla. Tot seguit es va cantar els Segadors i l'acte es va cloure amb crits d'Independència.