Article publicat a Revista Cambrils el mes de desembre de 1956
Antoni Gimbernat i Arbós
Desembre 1956 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Desembre 1956
"Cambrils" es plau de publicar la biografia d'un dels cambrilencs més il·lustres de tots els temps, figura cabdal que amb els seus coneixements ha enaltit aquest poble que el veié néixer: Antoni de Gimbernat.
Gimbernat va néixer a la nostra vila el 15 de febrer de 1734. Va fer els seus primers estudis a Riudoms, on anava cada dia a peu. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Cervera i ingressà als 22 anys al Col·legi de Cadis. Els estudis que més li plaïen eren els de preparació meditada, essent els d'anatomia i dissecció els que emprengué amb més decisió i constància, fins el punt que el cirurgià anglès Carlist afirma que no n'hi havia cap més a Europa, de cirurgià, que hagués treballat tant el cadàver com ell, i de fet el mateix Gimbernat deia: "El cadàver humà és el meu llibre preferit."
Va inventar una gran quantitat d'instruments, va publicar moltes obres en anglès i espanyol, i va demostrar un talent excepcional per organitzar i practicar el difícil art de l'ensenyament.
El 1762 se li encarregà la càtedra d'anatomia del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, fundat el 1760, on es dedicà a l'exercici de la cirurgia amb un fer i una serenitat admirables, que li valgueren el concepte general d'operador exemplar i reputadíssim, concepte que ja havia guanyat a l'hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
El 1774 va ser nomenat per govern de Carles III perquè viatgés a París, Londres, Edimburg i la Haia i pogués observar la pràctica i el mètode que seguien els professors d'aquestes ciutats en les operacions i cures dels malalts de les classes de cirurgia. El 1777, mentre assistia a la classe d'anatomia del Dr. Hunter, de Londres, que tractava una delicada operació d'hèrnia crural, va manifestar els perills que hi havia en aquest tipus d'operacions a causa de la facilitat com es podien tallar membres d'importància. Gimbernat va demanar permís al famós doctor perquè el deixés explicar el seu propi procediment. El Dr. Hunter condescendí i Gimbernat explicà a la càtedra, en llengua anglesa, el seu sistema especial per realitzar l'operació amb tota seguretat. Convençut, el savi anglès glossà els avantatges dels procediment de Gimbernat i assegurà que ho explicaria a les seves lliçons, alhora que ho aplicaria a tots els malalts que s'haguessin d'operar. D'aleshores ençà l'operació es digué 'de Gimbernat'.
Gimbernat també freqüentà la càtedra de medicina del Dr. Guillem Saunders, la qual cosa li va permetre de publicar, en un anglès perfecte, una sèrie de treballs sobre matèria mèdica.
De tornada de la seva gloriosa estança a l'estranger, i tenint en compte els progressos científics obtinguts amb el seu il·lustre company Marià Ribas, el govern li encarregà l'establiment d'un col·legi de cirurgia mèdica a Madrid i la redacció d'un reglament per al règim econòmic i escolàstic del nou centre. El pla Gimbernat-Ribas fou aprovat per decret el juny de 1783 i, tot seguit, es dugué a la pràctica; el primer d'octubre de 1787 s'inaugurava el famós Col.legi de Sant Carles.
Des de la institució de l'esmentat col.legi a Madrid, Gimbernat fou nomenat cirurgià de cambra amb exercici, primer cirurgià amb honors de conseller d'Hisenda, alcalde examinador del protomedicament, president de la Junta central governativa del Col·legi de Cirurgia, càrrec que en aquell temps i en la professió mèdica només s'atorgava als grans mèrits facultatius.
En la cirurgia pràctica es va distingir realitzant les operacions més difícils; es va dedicar també a l'oftalmologia i en sis anys va retornar la vista a 41 cecs de cataractes.
Va inventar una gran quantitat d'instruments, va publicar moltes obres en anglès i espanyol, i va demostrar un talent excepcional per organitzar i practicar el difícil art de l'ensenyament.
Decaigut i malalt de cataractes, cap els setanta anys recobrava parcialment la visió però, abatut, va haver de retirar-se de l'ensenyament i de la pràctica. Pocs anys després, el 17 de novembre de 1816, Gimbernat moria a Madrid.
Gimbernat tingué sis fills, dels quals destaquem Agustí i Carles, que heretaren del seu pare la seva saviesa i la seva ciència.
Com que no eren cambrilencs (ambdós nasqueren a Barcelona) només en direm que Agustí fou un escriptor famós, primer biògraf del seu pare, tractadista militar i il·lustre moralista i diplomàtic. D'altra banda, Carles fou un celebèrrim metge naturista, biòleg i poliglota de fama.
