L’actriu Adriana Fuertes va presentar ahir al vespre la pel·lícula ‘Wallay’ al Cinema Rambla de l'Art sota l'organització d'ACTE. La pel·lícula està dirigida per Berni Goldblat i explica la història d’un nen afroamericà que viu a França i que el seu pare decideix traslladar a Burkina Faso, el seu lloc de naixement. Wallay és una expressió col·loquial utilitzada en alguns països africans que significa "T'ho juro" i és la primera obra de ficció de Berni Goldblat, un director suís establert a Burkina Fasso.

Conflicte identitari

Entre totes les coses difícils que comporta tractar els temes d’un film així, suposo que la que s’emporta el premi és parlar de la soledat. Aquesta pel·lícula –brillant, per cert—, sense tocs romàntics, mostra el conflicte identitari de qui, després d’haver migrat, ha de tornar al seu país d’origen. Sense estar adaptat del tot a la vida europea i, evidentment, sense ser capaç d’adaptar-se del tot a la vida a Burkina Faso, l’Ady –el protagonista— ensenya l’evolució d’un nen preadolescent que l’únic que busca és encaixar en una societat que no sent com a pròpia. Més enllà de la duresa del personatge i de les característiques gairebé infantils que l’acompanyen, deixa damunt de la taula els temes centrals que s’hauran de recapacitar després a casa, amb tranquil·litat: la contraposició de la tecnologia i la tradició, el sentiment de pertinença, l’educació i la severitat, l’amor, la confiança, la tendresa de qui t’ajuda sabent del cert que sempre tindrà una mà amiga on recolzar-se.

Adriana Fuertes: «Sense la mirada dels propis africans ens estem perdent una idea base de qui som nosaltres»

L’Adriana Fuertes forma part del col·lectiu ‘Tinta Negra’, un col·lectiu creat a Barcelona per defensar el moviment anit-racisme a la cultura –sobretot als teatres i a les sales de cinema— i la representació i representativitat de les persones negres en aquest àmbit: «representació i representativitat no és el mateix: la representació és tenir un paper, una funció sobre l’escenari; que se’t vegi damunt d’escena. I la representativitat és saber quins són els papers que tenim les persones racialitzades: si són drogaddictes, criats, persones migrants en situació de risc d’exclusió, etc. És molt important, sobretot, treballar això últim, perquè el que fas assumint papers així és contribuir a la idea racista que es té de nosaltres».

Després del visionat de la pel·lícula es van comentar els temes centrals i com aquests es representen al cinema. L’Adriana Fuertes és ferma defensora de no girar la cara a creacions i produccions africanes, perquè només així podrem ser partícips de la cultura i dels clixés que fins ara ens han arribat a través de la publicitat i produccions amb mirada europea. Fuertes explicava que sense la mirada dels propis africans ens estem perdent una idea base de qui som nosaltres, també. Perquè sense entendre les altres cultures mai podrem entendre la nostra pròpia del tot. Es tracta de saber veure que no som aliens als altres, que som iguals però que potser sabem veure el món d’una manera diferent. L’actriu defensa que és absolutament necessari voler formar part de la inclusió, i que de clixés i de idees generades sobre Àfrica ja n’està ple el cinema. El que és urgent és obrir el focus, cremar els clixés i voler formar part del reconeixement de col·lectius que, com ‘Tinta Negra’, defensen la igualtat entre els pobles, sigui com sigui el seu color de pell.