Article publicat a Revista Cambrils el mes de desembre de 1962
L'encís del Nadal
Desembre 1962 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Desembre 1962
"Ens ha nascut un infant" (Isaïes, 9-6)
Aquesta frase del gran profeta, eixuta i clara, completada amb aquella narració tan senzilla que sant Lluc i sant Mateu ens donen del fet, són el gran fonament, la base ferma on s'assenta l'esdeveniment més gloriós i transcendental de la història de la humanitat.
Situem-nos. Una nit freda: el cel estelat, refulgent; la terra coberta de gebre. Maria i Josep, cansats i tremolant, busquen el refugi d'una cova de les que servien per preservar els animals de la intempèrie a l'entorn de Betlem. "Per a ells no hi havia hagut lloc a la posada" (Sant Lluc, 2-7). I succeí que, "mentre un silenci profund regnava en totes les coses, i a la nit, seguint el seu curs, es trobava en la meitat del seu camí, la teva veu omnipotent, Senyor, davallà del Cel" (Sab. 18, 14-15) "i la Verge donà a llum l'Infant i, embolcallant-lo, el posà en un pessebre" (Sant Lluc, 2-7).
El cel brillà amb esclats de llum, els pastors dels contorns, avisats, menaven les seves petjades vers la cova, delerosos de comprovar la bona nova, mentre un exèrcit nombrós de les milícies angèliques entonava l'himne etern de lloança a l'Altíssim i desitjava als mortals la pau i la joia amb una sola condició: la bona voluntat.
L'Infant havia nascut.
El pont entre el cel i la terra restava inaugurat.
El lloc d'honor de les llars del nostre poble estarà ocupat pel pessebre, la representació plàstica del misteri nadalenc. La llar, ornada amb ramatge de pins, de grèvol, d'avets, esmaltada d'estels refulgents, crearà l'ambient precís per a la gran diada
Han passat dos milers d'anys i el missatge de l'Infant, nascut a la nit més gloriosa i resplendent que han contemplat els segles, ha recorregut tot l'univers omplint la vida dels homes, per Ell o contra Ell.
Han passat dos milers d'anys, però avui, al conjur de la nit sacratíssima, el cor de tota la humanitat bategarà més de pressa i amb més emoció, al compàs del cor d'aquells pastors que, en la nit primera, desvetllats pel l'Àngel, acudiren a retre homenatge al fill de Déu fet home.
Des d'aleshores, mil esdeveniments han sacsejat els fonaments de l'univers, però l'encís del Nadal no ha pogut ser mai apagat; ben al contrari, passen els anys, passen els segles i els homes de totes les nacions i de totes les races cada vegada celebren amb més efusió i amb més entusiasme la commemoració històrica i mística del naixement del Crist.
Per l'Infant, tritllejaran joioses les campanes de les grans catedrals, ajuntant el seu so majestuós al dring argentí del cloquer de l'esglesiola amagada i perduda a l'alta muntanya; per Ell exultaran de joia les ciutats immenses i els llogarets insignificants; per Ell els homes entendriran els seus cors i es desitjaran mútuament la pau i la felicitat, tindran cura dels infants i, deixant els seus egoismes, s'ajudaran els uns als altres, per tal que per a ningú no sigui freda i trista la gran commemoració.
Que n'és de poderosa l'atracció de l'Infant de l'Establia!
També Cambrils, per convicció i per tradició, donarà la seva nota al concert universal d'exultant alegria. El lloc d'honor de les llars del nostre poble estarà ocupat pel pessebre, la representació plàstica del misteri nadalenc. La llar, ornada amb ramatge de pins, de grèvol, d'avets, esmaltada d'estels refulgents, crearà l'ambient precís per a la gran diada; a la nit santa, tot esperant l'hora de la Missa del Gall, els vailets faran cagar el tió amb la gatzara i l'avalot corresponents, els avis al peu del canó fent de les seves, mentre la mare va fent cantar el parenostre. Després de la missa i a l'entorn dels pessebres, es cantaran les primeres cançons de Nadal, tan abundants en el nostre folklore: "Què li darem al noi de la mare?", "El desembre congelat", "Fum, fum, fum...", i tantes altres que es van aprenent i cantant de generació en generació. I al migdia, després de la corresponent felicitació als familiars i amics, el gran àpat, de tanta tradició casolana, amb tota la família asseguda al l'entorn de la taula pairal per despatxar el pollastre, ben regat amb vi de la bóta del racó, els torrons, les neules i altres queviures lligats a la gran festa.
Encís meravellós del nostre Nadal! Flaire de molsa i de ramatge verd! Visió de nevada de blanca farina i de rierols amb paper argentat! Un bou i una mula i un Infant que neix! Senyor, que il·lumineu aquesta nit sagrada amb les resplendors del qui és la llum veritable, concediu-nos, us preguem, que després d'haver conegut aquí a la terra aquesta llum misteriosa, gaudim per sempre al cel de les seves delícies. Així sigui!