Article publicat el mes de desembre de 1972
En el centenari de la mort d'en Roca i Cornet (1873)
Desembre 1972 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Desembre 1972
D'aquí a pocs dies el món literari espanyol celebrarà el I centenari de la mort del gran escriptor Joaquim Roca i Cornet, traspassat a Barcelona el 10 de gener de 1873.
El proppassat mes d'agost vaig tenir la satisfacció d'estampar en aquestes mateixes pàgines un esbós biogràfic de l'insigne acadèmic, però no vull deixar passar aquesta data centenària sense tornar a fer memòria dels seus mèrits literaris i de les seves virtuts cristianes i humanes. I acompanyarà aquest senzill treball la reproducció d'una fotografia d'en Roca i Cornet, reproducció que em plau d'agrair públicament a l'amic Lluís Domingo, que ha hagut de fer un esforç de mestre per obtenir-la, ja que l'original, de bastant més de cent anys enrere, era extraordinàriament defectuós i esgrogueït. Que tot plegat sigui com un petit homenatge del nostre poble a aquest home que fa un segle tancava els ulls a la vida terrenal per obrir-los a una immortalitat ben guanyada amb la seva ploma excepcional.
Al seu enterrament, senzill, molt d'acord amb la seva manera de ser, assistí, segons ens diu el seu fill i biògraf Manuel: "... muchísima gente, parecía màs bien una manifestación."
Com és natural, no vull pas repetir l'índex bastant complet que de la seva obra feia en el meu article del mes d'agost. Només vull dir que aquesta ploma excepcional, de la qual parlava més amunt, fou extraordinàriament prolífica i en Roca i Cornet un treballador incansable. A més del considerable nombre de llibres que escriví, de molts dels quals se'n feren diferents edicions, com per exemple El padre de familia (obra escrita amb motiu d'haver estat nomenat per l'Excm. Ajuntament de Barcelona membre de la Comissió Local d'Instrucció Primària), i de la qual sortiren onze edicions, dedicà bona part del seu temps a la redacció d'articles periodístics. Escriví més de 400 articles per al "Diario de Barcelona" i més de 90 per a altres periòdics i revistes; els articles que va escriure per a la revista "La Religión" ocupen nou volums, i tres toms els que redactà per a "La Civilización", revista en què col·laborà molt estretament amb Jaume Balmes. En aquestes revistes i en els llibres que publicà tocà tots els ressorts de la cultura literària, però d'una manera especial la biografia, la filosofia, la història, l'ensenyament, l'educació i la poesia.
L'esforç gegantí d'en Roca i Cornet en aquests camps deurien minar la seva salut. Després d'una llarga i penosa malaltia, moria, no pas massa vell, als seixanta-nou anys, a Barcelona cap a la mitjanit del 10 de gener de 1873. De la seva mort se'n féu ressò tota la premsa, que li dedicà extenses i ben documentades notes necrològiques, moltes d'elles redactades per molt qualificades personalitats de les lletres catalanes i espanyoles.
Al seu enterrament, senzill, molt d'acord amb la seva manera de ser, assistí, segons ens diu el seu fill i biògraf Manuel: "... muchísima gente, parecía màs bien una manifestación." Fou enterrat "en un nicho nuevo, de depósito, por un con la idea de trasladarlo a una sepultura que en la fecha està ya preparada en el Mas d'en Bosch, posesión que es propiedad de la familia" (Manuel Roca, 1876).
A la parròquia de Cambrils se celebraren cent misses en bé de la seva ànima; i el trasllat de les seves despulles de Barcelona a Cambrils, i d'aquí a Mas d'en Bosch, es faria uns tres o quatre anys després de la seva defunció, si bé n'ignorem més detalls. El seu sepulcre en aquella església és de marbre blanc, molt auster, i en ell només hi ha gravat el nom i els anys primer i darrer de la seva vida, amb en un quadret, al costat, amb una reproducció de la seva bella poesia "A mi sepulcro".
Aquest és el nostre record per a Roca i Cornet en el I centenari del seu traspàs. Coneixem de l'intent de restaurar i presentar dignificada l'església de Santa Maria de Mas d'en Bosch, tan plena d'història i de memòries del nostre passat. Amb ella caldrà restaurar la tomba d'en Roca i Cornet, home benemèrit de la pàtria, si no malmesa, sí una mica abandonada i deslluïda pel pas dels anys i de les circumstàncies. És el mínim que es pot fer per ell, a qui tant deuen les lletres del nostre país.
