Estampes cambrilenques / Desembre 1971

No hi ha dubte que les coses canvien i no tan sols en els nostres temps. Des de la. més remota antigor, si repassem la història, veurem que el món, en tota la seva vida, política, mili-tar, civil o religiosa, ha anat evolucionant al compàs dels temps i de les innovacions que, l'una rere l'altra, s'han anat produint. I entre aquestes innovacions cal fer ressaltar amb molta força la del costumari.

Val a dir que no són precisament les diades nadalenques les que més han canviat, potser perquè, malgrat tot, encara conserven aquell regust de festes eminentment casolanes

És prou clar que els costums són en cada època diferents, però es veuen per la força d'uns motius externs com poden ser possibilitats, ambients o avenços tècnics. Diem això perquè entre les tradicions i costums de la nostra terra hi ha un capítol molt important dedicat al cicle anyal: el nadalenc. I és clar, no és el mateix la celebració d'un Nadal vuit-centista que la d'un Nadal dels nostres dies. Amb tot, val a dir que no són precisament les diades nadalenques les que més han canviat, potser perquè, malgrat tot, encara conserven aquell regust de festes eminentment casolanes.

Joan Amades, en la seva obra Costumari català, treball magnífic i dissortadament potser massa poc conegut, ens diu: "Del profús costumari nadalenc n'excel·leixen quatre aspectes que el distingeixen i li donen fesomia pròpia: l'accentuat sentit familiar, a la intimitat de l'escalf de la llar presidida i abrandada pel tió; la solemnitat de l'àpat familiar, fet ahir en comunitat tribal en rompre l'alba, i continuat en la intimitat familiar, al recer de la llar; la preponderància dels pastors en la festa, els quals passen a ocupar el primer rang de la societat rural i muntanyenca, on els costums solen mantenir-se amb més integritat i puresa; i la policroma missa dita del gall, que constitueix sens dubte la solemnitat més important de la litúrgia popular en la qual el poble pren gairebé tanta part com la clerecia." En el cas de la nostra vila ja es comprèn que no ens diu res el tercer aspecte que esmenta l'Amades, ja que els cambrilencs no han estat mai ramaders com a cosa majoritària, mes sí que valen, com per a la major part dels nostres pobles, els altres tres aspectes.

El refranyer, aquest rebrot de la saviesa popular, té molt a veure amb les diades nadalenques; i es comprèn, ja que és potser la festa més sentida i estimada pel poble. Per això ha recollit tots els aspectes de la diada i així, per ponderar el pregon arrelament del sentit d'aquesta festa, excepcional entre totes les altres, diu: «El qui no celebra el Nadal, és home que molt poc val».

I per explicar el caire d'intimitat familiar del Nadal: «Per Nadal, cada ovella al seu corral».

I per fer notar el general costum d'estrenar les peces d'abric en les festes que comentem: «Qui no estrena per Nadal, res no val».

Aquest adagi no diu massa cosa per a Cambrils on, d'altra banda, no és costum de dir-lo ja que, en celebrar-se la Festa Major quinze dies abans, les peces noves s'estrenen el dia de la Puríssima.

El tió, la gran il·lusió dels petits vailets, amb la bullícia de les cançons i el Parenostre, i l'enrenou de les bastonades, la reunió familiar a l'entorn d'una taula, sempre excepcional-ment servida, el pessebre i els Pastorets, podem dir que són els costums cambrilencs que per-viuen en aquestes festes i que es mantenen ferms, com l'assistència a la Missa del Gall, i en contra de tota mena de modernismes i costums foranis, perquè no han estat mai imposats: han nascut de la més arrelada entranya, cristiana i casolana, del nostre poble. Conservant-les i fomentant-les fem una tasca eminentment positiva. No ho oblidem.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques