Estampes cambrilenques / Gener de 1955

D'uns anys ençà, Cambrils torna a celebrar amb solemnitat especial la festa en honor a sant Plàcid, encara que alguns cambrilencs no s'han adonat de la importància històrica i religiosa que conté.

Abans de donar les dades històriques que fan referència a l'arribada a Cambrils de les glorioses despulles del sant, no serà sobrer fer una breu ressenya de la seva vida i martiri.

Sant Plàcid és considerat com a advocat i protector contra tota classe d'epidèmies i contra les pedregades que durant l'estiu assolen els camps

Sant Plàcid també era anomenat Eustaqui en el martirilogi, ja que és el nom que se li va imposar en batejar-lo; ell era un nobilíssim cavaller romà d'il·lustre estirp i general dels exèrcits de l'emperador Trajà al segle primer després de Crist.

Tot i ser pagà, feia bones obres ja que era pietós, caritatiu i fidel a l'emperador. Un dia que anava de cacera va trobar un cérvol, damunt de les banyes del qual va aparèixer la creu i la figura de Crist, amb qui va encetar un animat diàleg que va acabar amb la seva conversió i baptisme, junt amb el de la seva esposa Teopista i els seus fills Agapit i Teopist.

Després del bateig va ser provat per Déu igual que va fer amb Job. Va morir el seu nombrós bestiar, van morir els esclaus, va perdre la hisenda i va quedar tan pobre i desvalgut que va haver de marxar de Roma i fer de guardià en un poblet petit. En el súmmum dels mals, els pirates van apressar-li la muller i els seus fills van ser devorats per les feres, encara que només aparentment.

Van passar els anys, i trobant-se Trajà davant la perspectiva d'una cruel guerra, es va recordar de Plàcid i va manar als seus emissaris de cercar-lo. Aquests el van trobar després d'una llarga investigació. L'emperador li retornà el rang perdut i Déu va fer un miracle per tal que es retrobés amb l'esposa i els fills.

Un cop restablertes les coses, va anar a la guerra i va obtenir una de les més grans victòries, però en tornar es va trobar que el recte i bondadós emperador Trajà era mort.

Roma el va rebre amb gran solemnitat i el nou emperador Adrià, orgullós i dèspota, va convidar Plàcid perquè oferís encens als déus en el temple de Júpiter per celebrar les seves victòries. El sant s'hi va negar i va dir que les victòries només havia d'agrair-les a Crist. El tirà, enfurismat per la resposta, va manar que Plàcid i la seva família fossin donats als lleons, però aquestes bèsties els van respectar i els van besar els peus. Davant d'això, l'emperador va manar fabricar un bou de metall buit, va fer posar Plàcid, la muller i els fills dins i, aleshores, molt ben tancats, van botar-hi foc pertot arreu. Amb aquest martiri, els gloriosos sants van morir el dia 20 de setembre de l'any 120 dC.

El cos del màrtir va ser demanat al papa Pius VI per monsenyor Joan Borràs, canonge de Barcelona, capellà d'honor de sa majestat el rei de les dues Sicílies i fill il·lustre de la nostra vila, al qual va ser concedit. El cos va arribar a Cambrils el 18, segons uns, i el 24, segons altres, de gener de 1778, en què era alcalde de la vila Miquel Bassedas i Solé, i regidors els senyors Josep Solé, Joan Martí Budí, Joan Ramonet, Antoni Bru, Joan Garbó, Climent Matas com a lloctinent, Josep Arnandas (no serà pas Hernàndez?).

Les santes despulles es van transportar de Roma a Cambrils per mar, i l'arribada a les nostres platges va ser vertaderament apoteòsica. El trajecte de la platja cap al poble es va cobrir amb catifes i damascs, que van mostrar l'acollida entusiasta que li van fer els cambrilencs. En arribar al poble, se'l va traslladar a casa de Josep Peyrí, al carrer de l'Hospital, on va romandre fins el dia 31 d'aquell mes, en què va ser portat en processó solemne fins l'església parroquial i se'l va col·locar a l'altar major.

L'octubre de 1790 va començar la construcció del retaule de la seva capella, que es va inaugurar el 7 d'agost de 1791 i que va ser dedicat també a sant Gregori i a sant Agustí. El preu va pujar a les 725 lliures catalanes.

L'any 1885, Cambrils va patir una terrible epidèmia de còlera per a l'extinció de la qual es va recórrer amb fervor a sant Plàcid. El seu cos es va col·locar a l'altar major el dia 18 de juliol, i no en va ser enretirat fins el 25 d'octubre, després de cantar un solemne Te Deum d'acció de gràcies perquè s'acabés l'epidèmia que, al final, només va causar catorze víctimes

Els dies 26 i 27 de gener de 1878 se celebraren a Cambrils les festes per commemorar el I centenari de les relíquies santes, entre les quals va destacar la benedicció de la campana major i un solemne ofici on tots els capellans participants eren de Cambrils: va celebrar Mn. Josep Bassedas i Vela, i va actuar de diaca Mn. Fèlix Barri; de subdiaca, Mn. Miquel Sellarès i Folch i, de mestre de cerimònies, Mn. Evarist Gené i Serra. També era cambrilenc el predicador de la festa, canonge de Tarragona, Benet Vidal i Gimbernat.

Sant Plàcid és considerat com a advocat i protector contra tota classe d'epidèmies i contra les pedregades que durant l'estiu assolen els camps. Per aquest motiu, el capellà regent, Francesc Casas, després d'observar que mai no havia pedregat els anys en què s'havia fet la novena al sant, va recórrer i obtenir permís del senyor arquebisbe per celebrar aquesta novena el mes d'agost i, a més a més, celebrar la festa del sant el diumenge comprès entre els dies 24 i 31 de gener. Aquest permís va ser concedit el 9 de juliol de 1886.

L'any 1885, Cambrils va patir una terrible epidèmia de còlera per a l'extinció de la qual es va recórrer amb fervor a sant Plàcid. El seu cos es va col·locar a l'altar major el dia 18 de juliol, i no en va ser enretirat fins el 25 d'octubre, després de cantar un solemne Te Deum d'acció de gràcies perquè s'acabés l'epidèmia que, al final, només va causar catorze víctimes.

Tant ara com abans, i encara que ha decaigut l'antic fervor, els cambrilencs invoquen el sant sempre que tenen alguna necessitat. Una prova d'això va ser la devoció amb què van recórrer a ell els mesos de juliol i agost de 1953, a causa del perill que s'estengués la terrible paràlisi infantil per la nostra vila.

La capella del sant era il·luminada per la claror de dotzenes de ciris que encenien les ànimes anguniades per la por i anhelants per la fe i l'esperança.

És hora, doncs, cambrilencs, de treballar pel ressorgiment de la secular devoció a sant Plàcid, i la millor manera és, sens dubte, començar a assistir als cultes solemnes que, tots els anys, la parròquia li dedica aquest mes de gener.

Per acabar, un prec al Rev. Ecònom de Santa Maria, Mn. Anton Parera, gelós restaurador d'aquesta festa: per què la parròquia no compra una imatge del sant, amb la qual s'accentuaria, sens dubte, la devoció a l'invicte màrtir, honra i glòria de Cambrils?

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques