Estampes cambrilenques / Gener i febrer de 1972

L'ESCUT DE CAMBRILS (I)
Gener 1972

Els cambrilencs més observadors s'han fixat que d'un temps cap aquí s'han vist alguns escuts de la vila dissenyats de manera diferent com estàvem acostumats a veure'ls fins ara.

I crec que serà molt interessant per molta gent que estudiem les diferents vicissituds per les quals, al llarg dels anys, ha passat l'escut de Cambrils i les opinions que sobre ell ens han donat estudiosos cambrilencs i les doctes corporacions que més coneixement tenen de les qüestions històriques.

Josep Serra i Dalmau, en els seus apunts sobre la història de Cambrils, en parlar de l'escut de la vila, diu: "Tothom coneix o sap de que consta l'escut de Cambrils: de les quatre barres catalanes i de la corona comtal: les barres estan travessades pel mig en angle recte per una faixa; en aquesta faixa hi ha un gos i a ambdós costats de les barres, un lleó." I, a continuació, es fa una sèrie de preguntes sobre què signifiquen el gos i els lleons, i quan, per què i amb quin motiu varen concedir-se. I diu: "En quan al gos, diu el senyor Clanxet i he llegit en les memòries del senyor Roca que significa fidelitat; mes no precisen motiu, ni data de la concessió", i 'com a suposició' fa un estudi dels fets que podrien haver motivat el lliurament del símbol. Creiem, però, que l'estudi no té consistència històrica. Pel que fa als lleons, ho veu més fosc i diu:

"A què es deuen, doncs aquests lleons? No ho sé: fins que no es pugui treure l'entrellat, un misteri. Per mi no hi ha dubte que vingueren d'allà, de Madrid."

Després fa història dels escuts que ha usat l'Ajuntament:

"... el més vell o antic que havem trobat fins avui, l'havem trobat en un document de l'any 1750. Es un segell sec, o sigui dels que marcaven (avui ja no damunt d'una hòstia apegada entre dos papers. Es bastant borrós, degut al paper de damunt que es deuria arronçar fent perdre els cantons de les figures; no obstant es distingeixen perfectament els lleons i el gos que travessa les barres que són, per cert, cinc.

Després d'aquesta època, ja no trobem cap segell fins l'any 1833 en una llicència lliurada pel Batlle Josep Puig. Tan borrós resulta aquest, que quasi no es pot conèixer; no obstant es distingeixen les barres que sembla que són també cinc. Dites barres es veu clarament que no continuen de dalt a baix, el que indica que hi ha alguna cosa al mig que deu ser la faixa amb el gos, mes el segell devia estar tan usat que solament treia gargots. Per la forma, sembla que no tenia els lleons al costat.

El document del segell que acabem de descriure té la data del 25 de gener de l'any 1833 i en un passaport estès a favor de Joan Antoni Salvadó, datat el dia 10 d'agost del 1835, o sigui dos anys i mig després, trobem ja un altre segell ben clar. En aquest segell nou es distingeixen també amb tota claretat les barres catalanes, que són també cinc. Dites barres estan travessades per la faixa, en la qual s'hi veu un vestigi del gos. No obstant falten també, com en l'anterior, la corona comtal i els lleons. I encara es més d'estranyar el que acabem de dir, si es té en compte el poc temps que fou usat. En efecte: l'any 1833 trobem un segell i l'any 1835 en trobem un altre, però vé el senyor Clanxet i en les seves memòries diu que per sobre l'any 1850 s'usà un altre segell diferent. Resulta que amb 14 ó 15 anys l'Ajuntament tingué dos segells: un sense lleons i l'altre amb lleons."

L'ESCUT DE CAMBRILS (II)
Febrer 1972

Fins aquí el senyor Serra i Dalmau. Anem ara a analitzar la referència que sobre l'escut de Cambrils fa el senyor Lluís Rovira i Guinart en un opuscle editat als anys 50 (no ho recordo exactament, perquè no el tinc a mà). Diu:

"Hemos podido en parte, demostrar el origen de Cambrils. Analicemos su escudo, cuál debería ser. Supongamos el escudo de la Villa dividido en cuatro campos. En el primero de arriba, lateral izquierda, deberían aparecer tres torres o castillos, con fondo azul; su segundo símbolo, lateral derecho, con las barras catalanas, apareciendo en medio del mismo un olivo, característico de Oleaster; el tercer símbolo, entre también las mismas barras, una nave, que caracterizara la conquista de Mallorca y las que circundaban los Cosetanos y en el último o cuarto el 'galgo' signo de fidelidad a la unión de Aragón y Cataluña. La corona condal nos es imprescindible. Los leones, a nuestro parecer, sobran en el escudo si estudiamos y analizamos nuestras patrias tradiciones. No hemos visto en ningún escudo local ni provincial, aparecer los dos leones, como actualmente aparecen en el nuestro, sosteniéndolo como si cayera el blasón.

Por esto sostenemos que los leones deben desaparecer de nuestro escudo ya que no hay causa ni motivo como cambrilenses que demuestren su existencia."

Aquesta és l'opinió del senyor Lluís Rovira. No ens podem entretenir a parlar de l'escut que hauríem pogut tenir; hem de parlar del que tenim. Aquest tema de l'escut fa anys que em preocupa i he treballat molt per esbrinar el seu significat, la seva història i la seva correcta presentació.

I després d'aquest aprofundit estudi he arribat a la doble conclusió que les barres del nostre escut són quatre, com ho són en tota l'heràldica referida a l'antic regne de Catalunya i Aragó. No hi ha cap lloc, en tot el material consultat, on es parli de cinc barres, i hem de creure que aquesta barra 'afegida' s'ha anat produint per deformació de dissenyadors i copistes que, amb materials deficients, han anat reproduint l'escut sense tenir massa cura de la seva integritat. I així ha arribat fins avui, ja que ningú no ha mirat de posar les coses en ordre. La segona conclusió és que els lleons que aguanten l'escut no són altra cosa que un motiu ornamental, potser consagrat pel seu ús continuat al llarg de més de dos segles, però sense cap altre valor. Amb els anys el gust de la gent ha anat canviant i, així, a les vores dels escuts han aparegut palmes, rams de llorer i alzina i tota mena de floritura, alguna, per cert, ben abarrocada i sobrecarregada. I algun artista va obsequiar Cambrils amb lleons, que no deixen de ser força decoratius, però que no passen de ser això. Avui la tendència general de l'heràldica (com en molts altres aspectes de la vida) es dirigeix cap a la simplificació i, per tant, cap a la presentació dels escuts nets, sense afegits exteriors.

Aquest és el criteri claríssim d'una persona tan entesa com Manuel Bassa i Armengol, exposat en la seva magnífica obra Els escuts heràldics dels pobles de Catalunya (Barcelona, 1968), treball importantíssim d'erudició que reprodueix 1.061 escuts a tot color i dóna àmplies orientacions sobre el tema. I aquest és també el criteri personal d'un home de tanta autoritat en la matèria com Antoni Maria Aragó Cabarias, llicenciat en història i sotsdirector de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Potser caldria, doncs, començar a pensar en l'oportunitat de fer-los desaparèixer, per bé que, en el seu informe, el Sr. Aragó Cabailas diu que "no vemos inconveniente alguno en aceptar las armas que nos muestra la figura 4, timbradas de corona real, y sostenidas o flanqueadas por dos leones tenantes".

Finalment, direm que no és que el gos signifiqui fidelitat; és un motiu simplement de caire fonètic: 'ca', síl·laba inicial del topònim de la nostra vila. Altres poblacions de parla catalana que tenen en el seu nom la síl·laba 'ca' tenen també un gos a l'escut, com per exemple Calaf, Canet de Mar i Inca. En el decurs dels anys l'escut ha variat també d'acord amb el gust de les diferents èpoques, però sempre comptant amb els dos elements heràldics fonamentals: les barres de Catalunya, atribut de la vila per la seva condició de vila reial, atès que la població de Cambrils fou annexionada a la Corona Catalanoaragonesa l'any 1206, per Pere el Catòlic, II d'Aragó i I de Catalunya, i el gos, encara que estiguessin disposats, de vegades, de diferent manera.

Per enfortir els meus arguments, acompanya aquest treball una composició fotogràfica on es mostren escuts usats a Cambrils en èpoques diferents, els tres primers dels quals han estat facilitats per l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Corresponen a la següent descripció:

1.— Segell de placa usat per la cort del batlle de la vila, l'any 1403 (F. de Segarra, Sigillografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Barcelona, 1916-1932, Vol. II, segell núm. 542). E1 gos està posat directament damunt les barres, es veu ben bé que són quatre, sense faixa.

2.— Segell de placa usat pel municipi l'any 1590 (F. de Segarra, op. cit. núm. 1026). És deficient. No hi ha corona, ni lleons. Les barres semblen també quatre.

3.— Segell de placa usat pel municipi l'any 1800 (F. de Segarra, op. cit. núm. 1028). Hi figura la corona i sembla que també els lleons, la qual cosa confirma les opinions del Sr. Serra que es van començar a usar a mitjan segle XVII. El mateix pel que fa a les cinc barres.

4.— Imposta que es conserva en la façana principal del santuari de la Mare de Déu del Camí. Correspon a l'acabament del temple actual, construcció que començà el 1704. Les barres són ja cinc i també hi ha lleons, als quals l'autor de l'obra ha afegit rams de de flors

5.— Escut publicat en l'opuscle: "Heràldica del Baix Camp", de Jordi Martí Muntané i Jordi Ribas Farran, editat per CIFE, Grup Esportiu i cultural, Reus (1971). Ens demostra que, en lloc de lleons, pot orlar l'escut qualsevol altre dibuix. Les formes interiors de disposició són les correctes.

Finalment, he de fer constar que la base, podríem dir-ne científica, d'aquest treball es deu principalment als informes lliurats a l'Ajuntament de la Vila per l'Arxiu de la Corona d'Aragó i per la Reial Acadèmia de la Història l'any 1969, així com a la resta de fonts citades.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques