Una dotzena de països estan implicats en el macroprojecte FIRE-RES, que coordina el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona. Segons ha detallat a l'ACN el director del centre, Antoni Trasobares, es tracta "del projecte més gran que fins ara ha finançat la Comissió Europea" i ha apuntat que el gran repte és buscar solucions eficaces "a un tema que ja tenim sobre la taula com son els incendis forestals de sisena generació, que estan fora de l'abast dels mitjans d'extinció".

Trasobares indica que el gran repte és aconseguir un "encaix territorial, ambiental, social i econòmic per tenir uns paisatges mosaic i minimitzar la probabilitat que es generin aquests grans incendis". En aquest sentit, ha apuntat que, d'acord amb els objectius europeus, "és important generar una economia relacionada amb el territori i que no deixi ningú enrere. Necessitem equilibrar el país i, per això, hem de treballar amb aquest objectiu de fer paisatges resistents i resilients, no només davant dels incendis, sinó davant del canvi climàtic en general".

Informació en temps real dels incendis

Sobre l'aplicació del projecte FIRE-RES, el director del CTFC ha explicat que la iniciativa es desenvoluparà en els propers quatre o cinc anys, però que l'objectiu és "implementar canvis rellevants en l'horitzó del 2030". En aquest sentit, ha detallat que el projecte ha de definir accions d'innovació, ja siguin millores tecnològiques sobre la informació en temps real dels incendis, innovacions en el disseny dels paisatges, així com també l'elaboració d'estudis sobre el desenvolupament dels boscos.

De la seva banda, Edgar Nebot, sotsinspector del cos de Bombers, ha posat de manifest que, des de fa uns anys, els equips d'emergències d'arreu del món han constatat que hi ha un nou tipus d'incendi –el de sisena generació- "molt marcat per la nova situació de canvi climàtic". Aquests focs, relata, "cremen amb molta més intensitat i velocitat" i "emeten una energia que genera interaccions amb les capes altes de l'atmosfera". Això provoca el que s'anomenen "tempestes de foc o desplom de columnes de fum que afecten a la seguretat dels Bombers i, per tant, hem de reaprendre i tornar a plantejar noves formes de treballar", assegura Nebot.

Compartir experiències i coneixements entre els diferents cossos d'emergències

Per això, la participació dels Bombers en el projecte FIRE-RES és clau per "buscar solucions i intentar evitar col·lapsar en aquest tipus d'escenaris a nivell europeu". Segons Nebot, és molt important que els cossos d'emergències d'arreu d'Europa i del món comparteixin experiències i coneixements per "poder donar resposta als nous escenaris". "No és una qüestió de tenir més helicòpters i camions per apagar les flames, sinó que és un tema d'entendre el canvi de paradigma i que la gestió d'un incendi implica moltes coses", ha apuntat el sotsinspector dels Bombers.

A més, des del cos de Bombers indiquen que aquests grans incendis no cal que afectin grans extensions de terreny, ja que s'ha constatat que el procés d'interacció entre l'atmosfera i la generació dels pirocumulonimbus –xemeneies de fum que precipiten els incendis– "poden aparèixer també en focs petits i no només en grans incendis com els de Canadà o Xile". Per això, diu, "hem de ser conscients que ja tenim aquest escenari sobre la taula". De fet, l'incendi de la Conca de Barberà i l'Anoia de l'estiu passat ja es considera de sisena generació.

En el marc de l'arrencada del projecte FIRE-RES, diversos experts de les 35 institucions que participen en la iniciativa estan fent estada a Solsona per compartir experiències. En concret, aquest passat dijous els participants han visitat dues zones cremades en els darrers temps a Catalunya: l'incendi d'Òdena, que el 2015 va arrasar més de 1.000 hectàrees; i el de la Conca de Barberà i l'Anoia, que l'estiu del 2021 va cremar més de 1.500 hectàrees.