Estampes cambrilenques / Agost de 1976 i gener de 1977

El monument al cardenal Vidal i Barraquer (I)
Agost 1976

La nostra revista, el mes de febrer d'enguany (1976), recollia un acord municipal de la sessió d'un ple extraordinari del dia 12 que feia referència al trasllat de les despulles mortals del cardenal Vidal i Barraquer. Millor dit, no era un acord, només era una mena d'informe fet amb tan poc interès que l'Ajuntament l'acollí amb una dosi proporcionada al que havia posat la Comissió de Cultura en elaborar l'informe. Ha passat més de mig any i no creiem pas que s'hagi fet la més mínima gestió en cap sentit o, almenys, no en tenim notícia.

El trasllat de les despulles del cardenal i la definitiva sepultura a la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona seria el moment oportuníssim per a inaugurar el monument que Cambrils desitja aixecar a un dels vilatans més insignes de tots el temps

En aquesta pàgina 'd'estampes cambrilenques' del mateix mes de febrer, jo recollia els primers clams que s'havien fet a càrrec de "Justícia i Pau" de Tarragona en aquest mateix sentit, i que la premsa diària va tenir prou cura d'airejar. No a tot arreu ha passat com a Cambrils, i aquest mig any ha estat prou aprofitat en altres ambients. Es reuní la Conferència Episcopal Catalana que acordà, a proposta del nostre senyor arquebisbe, posar en marxa les gestions per al trasllat, la primera de les quals fou la formació de la comissió encarregada de la tasca, que quedà constituïda oficialment a Tarragona el dia 26 de juny. La seva composició és molt ampla (la formen quaranta persones) i té un consell de presidència integrat per tots els senyors bisbes i abats de Catalunya, així com una comissió permanent per atendre les coses més urgents.

En la visita 'ad limina' feta conjuntament per la Conferència Episcopal Catalana al papa fa unes setmanes, ja fou exposada la idea a Pau VI, que l'acollí amb benevolència, i també a les més altes jerarquies vaticanes, així com al senyor nunci apostòlic a Madrid monsenyor Luigi Dadaglio. Tots han expressat la seva adhesió i ajut a tot allò que es fes en aquest sentit. I també l'Ajuntament de Tarragona, en la sessió del 29 de juliol, acordà adherir-se a la idea i a les gestions encaminades al trasllat del cos del cardenal. I és en el curs d'aquest estiu que a Montserrat es dóna un importantíssim cicle de conferències sobre la vida i l'obra del gran príncep de l'Església.

A nivell local hi ha també un aspecte que cal comentar. Creiem que ha arribat el moment que a Cambrils es torni a parlar del projectat monument al Dr. Vidal i Barraquer. Sembla que el fet del trasllat del cardenal pot ser una feliç realitat dintre d'uns mesos i sembla també que no hi haurà dificultats insalvables perquè aquelles venerables despulles passin per Cambrils abans de rebre definitiva sepultura a la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona. Evidentment aquell seria el moment oportuníssim per a inaugurar el monument que Cambrils, tot el poble cambrilenc, desitja aixecar a un dels vilatans més insignes de tots el temps. Mes per aconseguir-ho és menester no badar, prendre els acords pertinents a nivell municipal i engegar aquesta subscripció popular que estem convençuts que, amb poc temps, cobriria el pressupost amb abundoses aportacions de particulars i d'entitats. És només qüestió de començar-ho i no hi ha dubte que la gran oportunitat és el moment present. La gent està conscienciada sobre aquesta conveniència, ja que el monument tindrà a la vegada quelcom d'homenatge i de reparació, i puc ser jo personalment testimoni que moltes persones de Cambrils i de fora s'han interessat per aquest projecte i per la forma de participar en la seva realització. L'Ajuntament, que ja no cal que es preocupi per la qüestió del trasllat perquè d'aquest en tindrà cura la Comissió Vidal i Barraquer (encara que l'adhesió municipal atorgada moralment a aquesta no hi estaria de més), sí que caldria que vetllés perquè el projecte del monument tirés endavant amb la celeritat que l'oportunitat del moment de què parlàvem reclama avui.

Esperem que tot surti bé, que aquest desig del poble cambrilenc es materialitzi ben aviat i que d'aquí poc temps tinguem a casa nostra, la Seu diocesana així ha de considerar-se, el cos del nostre cardenal i a Cambrils la seva figura en bronze, símbol perenne de l'estima que el poble tingué, té i tindrà al que va ser el seu pare i pastor.

El monument al cardenal Vidal i Barraquer (II)
Gener 1977

El retorn a casa nostra de les despulles mortals del cardenal Vidal i Barraquer és un esdeveniment esperat i sembla proper; un esdeveniment que farà efectius els desigs de l'insigne purpurat, que res volia tan de cor com retornar a la seva terra, i els desigs del seu poble, i podem entendre amb aquest mot entranyable tant el de la nostra vila que el va veure néixer, com el de la seva diòcesi pastorejada amb tant de delit i amor, o el de la totalitat de les terres catalanes, amb les vuit diòcesis que quedaven d'alguna manera dins l'àmbit de la seva crossa pastoral de metropolità, encara que sempre en compenetració complerta amb els seus bisbes i amb una visió quasi profètica d'aquella col·legialitat que, vint anys després de la mort del cardenal, proclamaria ben fort el Concili Vaticà II.

L'obra del monument ha estat ja formalment encarregada al conegut escultor reusenc Ramon Ferran, molt lligat a Cambrils per raons familiars. Ell ha realitzat ja la maqueta inicial, i està fent, sobre la documentació i fotografies del cardenal, un estudi completíssim de la seva figura, sempre tan senzilla i tan humana, per tal de plasmar-la al bronze amb el major encert espiritual i físic.

La Comissió Cardenal Vidal i Barraquer, que té cura de la materialització d'aquest afer, no ha assenyalat encara una data definitiva per portar-lo a terme, però es creu que serà aquest 1977 l'any que registri en la seva història el fet del retorn del Dr. Vidal i Barraquer i està clar que, amb motiu d'aquest retorn, el seu poble prepararà uns actes adients, que voldran ser una vindicació de la seva memòria i el reconeixement a un estil de vida i a una fita d'actuació en pro de la justícia, de la pau i de la germanor entre els homes, l'assoliment de les quals havia de costar-li molt car.

Cambrils, que té l'honor de comptar entre els seus fills més il·lustres el cardenal Vidal, és lògic que vulgui ser també una població pilot a l'hora d'homenatjar i expressar el seu reconeixement, que un dia serà immensament clamorós, al cardenal cambrilenc, i per això es prepara per materialitzar quelcom durador i que pugui fer recordar a tots i per sempre no solament que Francesc d'Assís Vidal i Barraquer era cambrilenc, sinó també el moment, que tots esperem amb ànsia, en què el cos del cardenal, amb anterioritat al seu enterrament definitiu sota les voltes de la Seu Primada de Tarragona, havia estat portat a Cambrils, honor que la totalitat del nostre poble reclama il·lusionat i confiat.

I s'ha de pensar que res seria tan adient com aixecar-li aquest monument de què tant s'ha parlat en el curs del temps. Perquè a Cambrils tots sabem que la idea del monument al cardenal Vidal ha estat de sempre com una obsessió des del mateix moment de la seva mort, l'any 1943. S'han fet projectes i s'han intentat posar-los en marxa. Negatives, entrebancs i dificultats ho han impedit fins ara. Avui, els nous condicionaments polítics de la nació i la feliç circumstància del retorn que comentàvem sembla que han marcat el moment de poder realitzar aquest propòsit i així fer possible la coincidència de la inauguració del monument amb l'estada a Cambrils de les despulles del Cardenal de la Pau.

L'Ajuntament ha fet seu el desig, manifestat àmpliament per un sector molt nombrós del poble cambrilenc i per moltes altres persones de les comarques tarragonines i d'altres indrets de Catalunya, en el sentit que el monument fos realitzat amb aportacions voluntàries a nivell popular i, amb aquest intent, a més de fer-se càrrec de la urbanització de la plaça on aquest s'aixecarà aquest, ha obert una subscripció que ha encapçalat amb cinquanta mil pessetes.

A fi de facilitar als cambrilencs i a la resta de persones i entitats que vulguin col·laborar en la realització del monument la canalització de les aportacions, s'han obert uns comptes "Promonument al cardenal Vidal i Barraquer" a les següents institucions bancàries o d'estalvi:

• Caixa d'Estalvis Provincial de Tarragona
• Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis
• Caixa Rural i Cooperativa Agrícola de Cambrils
• Banc de Bilbao
• Banc de Biscaia
• Banc Central
• Banc Comercial Transatlàntic
• Banc Espanyol de Crèdit
• Banc Mercantil de Tarragona

En les seves seus centrals, sucursals o agències, aquestes entitats rebran els donatius que vulguin aportar-hi els que desitgin d'aquesta manera adherir-se als postulats que proclama, amb la seva vida i amb la seva mort, el cardenal Vidal.

L'obra del monument ha estat ja formalment encarregada al conegut escultor reusenc Ramon Ferran, molt lligat a Cambrils per raons familiars. Ell ha realitzat ja la maqueta inicial, i està fent, sobre la documentació i fotografies del cardenal, un estudi completíssim de la seva figura, sempre tan senzilla i tan humana, per tal de plasmar-la al bronze amb el major encert espiritual i físic.

S'acosten per a Cambrils uns dies d'exultació i de reflexió, a la vegada. Vidal i Barraquer:

"CONSTITUÏT SIGNE DE PAU
EN LA GUERRA FRATRICIDA'",

tornarà a casa nostra, no perquè sí, sinó per unes motivacions ben clares i definides i amb uns objectius ben precisos que, cara a l'Església i cara al poble, farà públics el seu dia la Comissió Cardenal Vidal i Barraquer. Perquè, corn deia mossèn Camil Geis, el gran sacerdot-poeta:

"DIA VINDRÀ QUE DREÇAREM LA TESTA.
EL 'DIES IRAE' SONARÀ A PROTESTA
QUAN PODREM DUR-VOS AL PAIRAL REPÒS.

I LA PÀTRIA NOSTRA, FETA A TROSSOS,
QUAN PUGUI DONAR TERRA ALS VOSTRES OSSOS
TORNARÀ A PRENDRE UNA ÀNIMA I UN COS.”

I és tot això el que ha de simbolitzar el monument que Cambrils aixequi al cardenal Vidal i Barraquer.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques