Salut
El triangle Tarragona-Reus-Valls concentra la major incidència de casos de càncer a la demarcació
El Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va presentar, ahir, la monografia "El mapa del càncer a Tarragona 2000-2014"
El Servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus va presentar, ahir, la monografia "El mapa del càncer a Tarragona 2000-2014", una publicació que és la continuació de la monografia "L’evolució del mapa del càncer a Tarragona, 1980-2009" publicada el 2019. Segons el director de la Unitat del Registre de Càncer de Tarragona, Jaume Galceran, són mapes que permeten observar patrons geogràfics per generar hipòtesis i identificar patrons de risc sobre la seva evolució.
El mapa del càncer a Tarragona 2000-2014 presenta, per cada tipus de càncer en cada sexe, la distribució per municipis de la incidència del càncer a la demarcació de Tarragona, actualitzant, amb cinc anys més de dades, els resultats dels mapes anteriors. La principal conclusió de l’estudi és que confirma els resultats trobats a l’anterior, és a dir que la Regió sanitària Camp de Tarragona té una incidència de càncer superior a l’observada a les Terres de l’Ebre i aquesta diferència es concentra sobretot al triangle Tarragona-Reus-Valls. Aquesta vegada s’ha pogut quantificar l’efecte de la mida de la població en la incidència observant-se una diferència del 26% entre els homes que viuen en municipis de més de 50.000 habitats i els que viuen en municipis de menys de 2.500 habitants. En les dones, aquesta diferència és del 16%.
La magnitud del càncer i la seva distribució al territori
Els mapes de cada tipus de càncer s’han d’interpretar molt acuradament tenint en compte especialment els factors de risc de cada tipus de càncer, entre molts altres aspectes. La monografia també presenta la distribució geogràfica de la mortalitat, que mostra uns patrons geogràfics similars als de la incidència i això és conseqüència de la similar accessibilitat al sistema sanitari dels pacients de diferents zones del territori. Aquesta monografia aporta un coneixement molt valuós sobre la magnitud del càncer i la seva distribució al nostre territori i pot proporcionar eines tant als planificadors sanitaris com als investigadors i als professionals sanitaris en general.
Les dades també permeten determinar quins tipus de càncers són més freqüents a cada zona. Així, a la regió del Camp de Tarragona és superior el risc de patir càncer d'esòfag –en homes i dones-, fetge –en dones-, pàncrees –en homes-, mieloma –en dones-. Laringe –en homes i dones-, faringe –en homes-, pulmó –en homes i dones-, pròstata, bufeta de l'orina –en homes i dones-. Limfoma no hodgkinià –en homes i dones-, estómac –en homes i dones-, testicle, còlon i recte –en homes i dones-, mama –en dones-, tiroides –en dones-.
Més risc de leucèmia a les Terres de l'Ebre
Per contra, a les Terres de l'Ebre el risc de patir leucèmia –en homes i dones- és superior. També és més alt el de melanoma –en homes i dones-, així com ovaris o coll uterí respecte altres zones.
A l'hora de determinar possibles factors causants d'aquesta distribució, els autors del mapa situen en un primer nivell els factors relacionats amb una vida més "urbana/industrialitzada" com a explicació principal. Així, apunten al tabaquisme per relacionar la major incidència al Camp de Tarragona que a les Terres de l'Ebre de casos de càncers com el de pulmó, laringe, faringe, bufeta urinària, esòfag i pàncrees, sobretot en homes.
També recorden que molts d'aquests casos concrets estan associats a hàbits alimentaris amb dèficit de verdures i fruites, sobrepès i obesitat, sedentarisme o consum excessiu d'alcohol. Per contra, minimitzen el factor de la contaminació industrial en aquesta equació. "Es barregen molts factors i la contaminació atmosfèrica seria un factor petit comparat amb el tabac o la dita", ha explicat Galceran, qui ha apuntat cap a la necessitat d'estudis més específics i avançats per determinar aquesta vinculació.
En altres casos, com l'elevada incidència del melanoma de pell al sud de les Terres de l'Ebre, tant en homes com en dones, apunta cap a la necessitat de treballar per reduir l'exposició a les radiacions solars. Pel que fa a la leucèmia, on la màxima incidència es concentra al delta de l'Ebre i altres municipis ebrencs, l'estudi apunta cap a possibles factors ambientals: "pot ser pesticides, encara que ara per ara l'evidència d'associació entre pesticides i tumors hematològics és amb limfomes".
Es pot trobar la monografia sencera al Web www.epicancer.cat.
L’Apunt
Prop de 5.000 nous casos previstos enguany
La presentació del mapa també ha servit per avançar una estimació d'incidència de nous casos a la província de Tarragona al llarg d'aquest 2022. Els càlculs del servei d'Epidemiologia i Prevenció del Càncer de l'Hospital de Sant Joan de Reus apunten a 4.965 en total, 2.931 homes i 2.034 dones. Còlon, recte i anus -amb 843 casos-, mama -612- i pulmó -542- serien els més recurrents. Galceran ha subratllat l'increment notable de casos de pulmons en dones, que ha passat de no trobar-se entre els deu primers fa uns anys al tercer lloc actual, per l'increment del consum de tabac. Amb tot, apunta que la supervivència dels pacients ha passat del 39.8% de principis dels anys 90 al 56,2% actual –en homes-, i dels 54,8 als 64 actuals en les dones.
Sobre la incidència de la pandèmia de la covid-19 en la diagnosi de nous casos, Galceran ha reconegut que ha existit un descens de les diagnosis, especialment entre 2019 i 2020 en casos com els programes de detecció precoç de càncer de mama o colon. A l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta va caure un 10%. A Catalunya el descens dels diagnòstics de càncer va ser del 14%, segons el doctor Josep Maria Borràs, una xifra que el 2021 es va recuperar als nivells de 2019.
Els experts, però demanen que caldrà tenir en compte quines seran les xifres de supervivència respecte anus anteriors, que serà "pitjor" en alguns casos, segons ha reconegut Galceran, però que encara no es disposa de la informació per quantificar-ho de forma precisa.