Estampes cambrilenques / Febrer de 1958

És quasi imperdonable que des d'aquesta secció, pobre pedestal de totes les grandeses de Cambrils, no s'hagi parlat, encara a aquestes alçades, de l'excel·lent actor cambrilenc Antoni de Gimbernat; i expressament diem cambrilenc tot i sabent que no havia nascut a Cambrils, però ja vam dir en una altra ocasió que es pot ser d'un poble per naturalesa i per voluntat. I aquest és el cas de Gimbernat: era cambrilenc perquè volia, perquè sempre va dir que era de Cambrils, perquè la 'seva' vila era la millor dels seus amors i a Cambrils va voler que hi enterressin les seves restes, amb els seus avantpassats, enmig dels seus estimats cambrilencs.

Gimbernat havia nascut accidentalment a Barcelona, el 2 de febrer de 1876, ja que els seus pares, feia poc, hi havien traslladat la seva residència. Va fer amb molt de profit el batxillerat i va estudiar Medicina a la facultat corresponent de la Universitat barcelonina. Cap als 24 anys, mentre estudiava l'últim curs, va abandonar la carrera perquè va comprendre que el seu lloc, més que en un consultori o una clínica, era a l'escenari, pel qual sentia una gran afició. Ell mateix digué més d'un cop: "Més val ser un bon còmic que un mal metge."

Gimbernat, el còmic indiscutible, l'actor consumat, prestigi de l'escena catalana, senyor de les taules, va morir gairebé dalt de l'escenari, que era on havia nascut. Per desig exprés seu va ser enterrat al cementiri de Cambrils el 28 de juny de 1951

Va fer les seves primeres armes amb la companyia de Maria Tubau i Ceferino Palencia, en la qual, direm com a dada curiosa, tot i que aquesta companyia no pagava als actors novells fins que no feia un any que hi treballaven, el nostre Gimbernat ja va cobrar als tres mesos. Va actuar també amb García Ortega i Ricardo Calvo. Quants noms gloriosos d'artistes, d'empresaris, de teatres, van units amb el de Gimbernat! Dels primers destaquen Mariano de Larra, Nieves Suárez, Tirso Escudero, Canals, F. Vilallonga i Pedro Vázquez, Emilio Marejo i Manuel Vigo, Maria Vila i Pío Davi, Enric Borràs i tants d'altres, tot i que algunes vegades també va tenir la seva pròpia companyia; entre els últims el Poliorama, Novetats, Líric, Palau de la Principal, Romeu i de la Comèdia van ser escenaris dels seus grans èxits. Les seves darreres actuacions, poc abans de la seva mort, van ser al popular teatre del barceloní carrer de l'Hospital. També va prendre part en nombroses gires artístiques per tots els teatres de l'estat espanyol, i, a més a més, li van oferir contractes per treballar al cinema, que no va acceptar mai perquè, sobretot, estimava la inquietud i l'emoció de les taules.

En la seva joventut va contraure matrimoni amb la notabilíssima actriu Carmen Muñoz, la qual significà una ajuda eficaç per als seus dots artístics, dots que van anar madurant amb els anys i que tant l'especialitzarien en alguns aspectes, com per exemple en la caracterització, de la qual arribà a ser un mestre consumat, fins al punt que, pel seu camerino, van passar a donar-s'hi els darrers tocs els més famosos artistes que treballaven amb ell.

Gimbernat va actuar molts cops i amb companyies diferents a Cambrils. Recordem les seves últimes actuacions en "La Mariona té un secret" amb la companyia Vila-Davi i la pòstuma en "Bala perduda" amb la companyia titular del Romea a Barcelona. El febrer de 1941, en la plenitud de la seva carrera i dels seus mèrits artístics, va ser nomenat catedràtic de declamació a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, càrrec que va exercir amb una gran dignitat i solvència. Aquest nomenament li va valer unànimes elogis, i es van publicar articles encomiàstics i biogràfics en molts periòdics estatals i tota la premsa barcelonina.

Gimbernat, el còmic indiscutible, l'actor consumat, prestigi de l'escena catalana, senyor de les taules, va morir gairebé dalt de l'escenari, que era on havia nascut. Poquíssims dies abans de la seva mort, ocorreguda el 27 de juny de 1951, tot i el mal que el punyia, encara treballava al Romea en "Bala perduda".

I per si encara hi havia algun dubte del seu entranyable amor a Cambrils, va disposar, expressament, que el seu cadàver, després del seu funeral a Barcelona (que va constituir una veritable manifestació de dol) fos traslladat a la nostra vila i enterrat en el nostre cementiri, acte que es va verificar el dia 28.

Com el seu genial antecessor el Dr. Gimbernat i Arbós, també el gran actor sembla que hagi caigut en l'oblit. Em deia, fa pocs anys, un crític teatral famós dels més populars diaris de la capital catalana, que a Gimbernat "Catalunya li està en deute per no haver-li retut encara l'homenatge apassionat als seus mèrits artístics, que en van ser molts, i a les seves virtuts, que no en foren menys". I ara cal preguntar-se: si Catalunya està en deute amb Gimbernat, com no hi ha d'estar el 'seu' poble?

Per això "Cambrils", duent avui a les seves pàgines la figura i l'activitat d'un dels més il1ustres actors de teatre de l'estat espanyol i, sobretot, del teatre català contemporani, demana al magnífic Ajuntament de la vila que retoli un dels seus carrers amb el nom d'Actor Gimbernat en homenatge al cavaller, gran patriota i glòria immarcescible de l'escena catalana, Antoni de Gimbernat Ballvé.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques