Amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer que es commemora cada 4 de febrer, l’Associació Contra el Càncer ha publicat el primer informe sobre la inequitat del càncer a Espanya amb l’objectiu d’assenyalar les desigualtats que agreuja el càncer. L’Associació ha recordat que no totes les persones són iguals davant del càncer.

El càncer a Catalunya

El càncer és igual per a tots, però no tots són iguals davant del càncer. A Catalunya, els pacients de càncer i familiars s’enfronten a desigualtats que tenen a veure amb l’accés a entorns saludables, al diagnòstic precoç i les cures pal·liatives. El codi postal afecta més que el codi genètic a l’hora de fer front al càncer, hi ha una part de la població que no té les mateixes oportunitats de prevenir i viure amb càncer depèn on visqui. Barcelona compta amb 6 o més unitats de radioteràpia, mentre que Tarragona, Lleida i Girona només tenen una.

El consum de tabac és el principal factor de risc per tenir càncer de pulmó

El consum de tabac és el principal factor de risc per tenir càncer de pulmó. A Catalunya 1.335.494 persones fumen cada dia, el que suposa un 21% de la població de més de 15 anys. El gradient social s’aprecia en el consum de tabac diaris i mirem la classe social de la persona consumidora, el consum es duplica al passar de persones directores i gerents a treballadores no qualificades. Per una altra banda, el consum de tabac en adolescents continua sent preocupant, un 24,9% de joves de 14 a 18 anys han consumit tabac l’últim mes a Catalunya.

Pel que fa a l’exposició del fum del tabac en espais tancats, a Catalunya la dada és un 5% de persones amb exposició diària. En aquest cas el gradient social s’aplica amb major intensitat, depenent de la classe social de la persona es triplica l’exposició. Catalunya actualment compta amb iniciatives no sancionadores per a protegir diferents espais sense fum, a diferència d’altres comunitats que no tenen iniciatives o tenen iniciatives reguladores sancionadores.

Tot i que la cobertura del programa de cribratge de càncer de còlon, que a Catalunya és del 100%, hi ha un 57% de la població entre 50 i 69 anys que mai s’ha realitzat una prova de sang oculta en femta. Un 45% de les persones en la franja d’edat objectiva han participat en el programa de cribratge de còlon mitjançant aquesta prova. La participació minva en les persones d’estrats socioeconòmics més baixos.

La primera condició perquè una persona malalta estigui ben atesa és disposar de serveis sanitaris que prestin l’assistència que necessita, com per exemple les unitats de cures pal·liatives. Segons l’Associació Europea de Cures Pal·liatives el número òptim de recursos especialitzats de cures pal·liatives per una atenció adequada és de 2 per cada 100.000 habitants, a Catalunya hi ha 0,86 per cada 100.000 habitants. A més de disposar d’unitats de cures pal·liatives especialitzades en la proporció recomanada, és necessari que aquesta atenció arribi a totes les persones susceptibles de necessitar-la.

El càncer a Espanya

Segons l’informe publicat hi ha desigualtats que tenen a veure amb entorns saludables, al diagnòstic precoç, a tractaments com l’atenció psicològica i les cures pal·liatives i a la recerca, influint en les desigualtats l’aspecte socioeconòmic. Per exemple,el codi postal afecta més el codi genètic a l’hora de fer front al càncer, hi ha una part de la població que no té les mateixes oportunitats de prevenir i detectar precoçment el càncer depenent d’on visqui. Actualment, hi ha set comunitats autònomes que no han aconseguit que tota la seva població de risc (50 a 59 anys) tingui accés a un programa de cribratge colorectal. A més, el 42% de les comunitats no protegeix a la població del fum del tabac, responsable del 30% dels casos de càncer. S’ha de tenir en compte que, quasi el 43% dels menors de 12 anys estan exposats al fum del tabac en espais públics.

Espanya està a la cua de les ràtios recomanades amb 0,6 unitats de cures pal·liatives per cada 100.000 habitants

Respecte a les cures pal·liatives, Espanya està a la cua de les ràtios recomanades amb 0,6 unitats per cada 100.000 habitants –segons l’Associació Europea de Cures Pal·liatives, per una adequada atenció es necessiten 2 unitats per cada 100.000 habitants, una domiciliaria i una altra hospitalària–. A més, si es posa la mirada a escala regional, en aquest aspecte també existeix inequitat, doncs, comunitats autònomes com La Rioja o Illes Canàries estan significativament per sota de 0,32 i 0,40 unitats per cada 100.000 habitants.

Per una altra part, el nivell socioeconòmic és un factor de desigualtat en el càncer, entre despeses directes i indirectes, el càncer provoca un cost econòmic al 41% de les famílies superior als 10.000 €durant la malaltia. Aquestes despeses podrien ser inassolibles per prop de les 30.000 persones que són diagnosticades de càncer i estan en situació de vulnerabilitat laboral,ja que, estan a l’atur, són autònomes o el seu salari es troba per sota del Salari Mínim Interprofessional. El percentatge de dones el salari de les quals està per sota del Salari Mínim és el doble que el dels homes.

La recerca és clau per augmentar la supervivència. Impulsar-la i garantir l’accés dels pacients als resultats és una prioritat per l’associació amb l’objectiu d’aconseguir el 70% de supervivència mitja l’any 2030. En aquest sentit, cada any a Espanya 100.000 persones són diagnosticades amb un tipus de tumor la supervivència del qual és baixa o està estancada i té menys possibilitats de sobreviure perquè necessita més recerca.

Les solucions per fer front la inequitat

L’Associació, a més d’assenyalar aquestes desigualtats, treballa en dos plans complementaris amb la finalitat de corregir-les. Un és el que es realitza amb col·laboració amb altres entitats i Administracions, l’altre el que es realitza amb la població.L’associació treballa, amb els recursos que proporciona la societat, per mitigar i pal·liar les necessitats de pacients i familiars; per informara la població sobre com prevenir i detectar precoçment el càncer; i per impulsar la recerca, que és clau per a la supervivència. A més l’entitat està potenciant l’atenció digital i el voluntariat perquè tota la població que ho necessiti visqui on visqui, tingui o no tingui capacitats de desplaçar-se, pugui comptar amb els nostres serveis.