Per l'oci nocturn, el pitjor mes va ser l'agost de 2020, en plena temporada d'estiu i coincidint amb el tancament total, després que entre finals de maig i principis de juny les discoteques reobrissin de forma parcial. Durant aquelles dates, el sector va deixar d'ingressar 600 milions d'euros, segons les estimacions de Fecasarm. En el cas de la restauració, el mes amb més pèrdues va ser l'abril de 2020 –fins a 2.590 milions d'euros-, enmig de l'estat d'alarma i amb tota l'activitat econòmica no essencial tancada.

No obstant això, la setmana més dura per a l'oci nocturn va ser l'última de 2021, quan s'havia de celebrar el Cap d'Any. Els dies anteriors, el sector es mantenia obert amb restriccions d'aforament del 80% i l'exigència del certificat covid, però el 23 de desembre la Generalitat va anunciar el tancament total de l'activitat. Entre el 27 de desembre de 2021 i el 2 de gener de 2022, la Fecasarm calcula que les pèrdues al sector van ascendir a 150 milions d'euros.

Per altra banda, la patronal posa de manifest que el sector de l'oci nocturn ha patit pèrdues derivades de les restriccions de forma ininterrompuda des de l'esclat de la pandèmia. En el cas de la restauració, en canvi, notifica dos períodes on bars i restaurants no van veure disminuir els seus ingressos malgrat la covid-19. El primer es va produir entre principis d'agost i mitjans de setembre de 2020, quan l'única mesura que s'exigia era que les taules fossin de deu comensals com a màxim. El segon va anar de la segona setmana d'octubre fins a la penúltima de desembre de 2021, quan es permetien aforaments del 100% i el certificat covid era obligatori per accedir als locals.

Reclamacions per responsabilitat patrimonial

Boadas ha volgut posar de manifest que tant les restriccions a la restauració com a l'oci nocturn –especialment les que han afectat al segon- han estat "molt duradores i intenses en el temps". Tot i que el secretari general de la patronal lamenta que la xifra de pèrdues acumulades "no es cobrirà mai", afirma que s'està treballant amb la plataforma d'empresaris afectats per la covid-19 per reclamar responsabilitat patrimonial a la Generalitat i a l'Estat "com a corresponsable de totes les restriccions injustes que ha patit el sector". "Considerem que les restriccions han sigut nul·les de ple dret", ha manifestat.

A més, Boadas recorda que "molts locals han hagut de tancar definitivament" i que d'altres "estan en vies de fer-ho" si no hi ha el pla de rescat que reclamen. "És urgent i seguim insistint que es faci efectiu d'una vegada per totes", ha exclamat, tot remarcant que una part important dels negocis s'hauran de declarar en situació legal d'insolvència un cop acabi la moratòria per presentar concurs de creditors, que expira el pròxim 30 de juny.

Per altra banda, el directiu ha mostrat la seva preocupació de cara a la reobertura prevista per al pròxim 11 de febrer, quan l'oci nocturn podrà tornar a l'activitat sense restriccions d'aforament. "Encarem la reobertura amb molta por, primer perquè no sabem si ens tornaran a tancar", assenyala. "Aquí s'obre i es tanca sense tenir unes dades objectives i sense unes restriccions preestablertes", apunta. En paral·lel, lamenta que la gent ja no vulgui treballar al sector perquè "hi ha una inestabilitat laboral molt important".