Estampes cambrilenques / Febrer de 1959

Gairebé és indiscutible que la primera parròquia que va tenir Cambrils com a tal va ser la de Nostra Senyora de Gràcia, situada en el monestir que tenia el mateix nom, els murs del qual s'erigien en el que avui és el llit de la nostra riera d'Alforja; part dels fonaments (amb tota probabilitat) encara es poden veure.

L'esmentat monestir va ser devastat tremendament per les hordes del comte-duc el 1640, havent-lo defensat tenaçment i heroica una gent que va escriure amb la seva sang una de les pàgines més belles de la història de Cambrils. Va quedar tan malparat que hom hagué de pensar seriosament a substituir-lo; aleshores, calgué habilitar per al culte algun local que ja devia existir (no crec que s'hi construís cap temple) en l'actual carrer de les Cavallerisses, nom que li ve quan el local va ser destinat a quadra de cavalls.

Ens basarem en els apunts històrics del senyor Serra i Dalmau qui, al llarg dels anys, ens va mostrant com s'anava enriquint el nostre primer temple amb noves adquisicions i millores, fins arribar al conjunt harmoniós que finí tràgicament sota el foc devastador de 1936

Segurament, aquest temple de les Cavallerisses només es va utilitzar durant els anys que va durar la construcció de l'actual església, la qual, sembla ser, va ser inaugurada cap allà el 1650, i dedicada al misteri de la Concepció Immaculada de la Mare de Déu, amb el nom genèric de Santa Maria. La primera partida que conservem de la nova església data de 1674.

Seguint el nostre desig de satisfer, pas a pas, la ruta d'embelliment i ornat de la parròquia, ens basarem en els apunts històrics del senyor Serra i Dalmau qui, al llarg dels anys, ens va mostrant com s'anava enriquint el nostre primer temple amb noves adquisicions i millores, fins arribar al conjunt harmoniós que finí tràgicament sota el foc devastador de 1936.

Per al coneixement del nostre tafaner lector, donarem una àmplia relació dels anys en què es van dur a bon port les principals millores.

És, segurament, per l'esforç extraordinari que hagueren de fer els cambrilencs a l'hora de bastir l'edificació del temple, que en la segona meitat del segle XVII les cròniques no parlen de cap millora especial. Ben altrament, n'hi comencen a haver a principis de segle, tal com podem veure tot seguit:

• Any 1713. Es construeix l'altar de sant Josep i, probablement, el de sant Antoni.
• 1715. Es construeix l'altar dedicat a sant Pere.
• 1718. Hom pinta un gran quadre representant el Purgatori i, alhora, s'erigeix un altar dedicat a les ànimes.
• 1762. Es construeix la campana del Rosari, de la qual n'ignorem el cost i el nom del fonedor.
• 1768. Tot i que no ho sabem del cert, hom suposa que en aquest any es col·loca el rellotge de la torre, construït per Feliu Roca a la vila d'Arenys de Mar, el preu del qual serà de 180 lliures catalanes, a més del rellotge antic.
• 1790. L'octubre es comença a alçar el monumental retaule dedicat a sant Plàcid, que hauria d'acollir-ne el cos. Conclòs, va costar 725 lliures catalanes.
• 1791. Es construeix la campana Mitjana, el cost de la qual va ser de 95 lliures catalanes.
• El 9 de juliol d'aquest mateix any, el senyor arquebisbe, fra Francesc Armanyà, que vingué en Visita Pastoral, va inutilitzar un altar que estava situat sota el cor i que era dedicat a l'Ecce Homo. E1 motiu, segons sembla, va ser el fet que estigués davant per davant de l'altar major.
• 1799. El 25 de gener es van inaugurar els retaules dedicats a la Puríssima Concepció i a Nostra Senyora del Rosari.
• 1806. Es va substituir l'orgue vell per un de nou construït per Joan Kybury; va costar 3.000 lliures catalanes, a més de l'orgue inutilitzat.
• 1830. La congregació de la Puríssima Sang fa construir i daurar a Reus un nou Sant Sepulcre, que costa 140 lliures catalanes. 1839. Josep Pomerol, de Reus, construeix la campana Major.
• 1841. Josefa Roca i Girol llega en el seu testament 300 lliures catalanes per pagar la construcció de la imatge jacent de la Mare de Déu i la seva corresponent llitera.
• 1846. E1 29 d'octubre, i essent batlle Plàcid Martí Martí i ecònom el reverend Francesc Jané almirall, el senyor arquebisbe de Tarragona deixà en dipòsit a Cambrils una campana petita, amb la condició que caldria retornar-la si es rehabilitava l'església del convent d'on provenia, el qual, segons sembla, era de Reus. E1 senyor arquebisbe va manar retirar-la per prevenir que fos profanada durant els fets que, en aquelles dates, enterbolien el panorama polític de l'estat espanyol.
• 1847. A l'església parroquial, i seguint un costum general, hi havia, sota el terra, moltes galeries sepulcrals, les quals es fan desaparèixer durant aquest anys omplint-les de terra, tret de la que pertanyia a la congregació de Nostra Senyora dels Dolors.
• 1848. La campana Mitjana s'esquerda i s'ha de refondre. L'operació costa 640 rals.
• 1862. Havent-hi d'ecónom el reverend Francesc Batista, es construeix i s'instal·la la pica baptismal on hi havia l'altar de santa Anna, el qual, amb una antiquíssima i primotera taula que representava la santa mare de la Verge amb diverses escenes de la seva vida, fou traslladat al santuari de Nostra Senyora del Camí, on es va venerar fins que el 1936 va ser engolit per les flames. Per la seva antiguitat i l'extraordinari mèrit artístic ja va ser valorat, abans de la darrera guerra, en una colla de centenars de milers de pessetes.
• 1873. Es construeix a Tarragona l'altar de la Puríssima i es col·loca on hi havia el de santa Llúcia. Aquest mateix any, el rector Josep Grau va adquirir a Barcelona una imatge de la Mare de Déu Dolorosa en la seva Solitud.
• 1877. Ramon Pomerol refon a Reus la campana Major. Va costar 937,50 pessetes i pesava 760 kg. El 16 de gener de 1878 la va batejar el rector mossèn Grau.

A finals del segle passat i principis de l'actual van continuar les reformes sota la direcció dels ecònoms reverends Joan Aragonès, Francesc Casas i Carles Espinach. De les més importants, citarem la reforma del rellotge públic, del cor, de l'altar major i de les dues portes d'accés al temple.

També es va ensorrar la vella torre-campanar i es va construir l'actual i, també, es va reformar l'interior i l'exterior de l'església, la qual quedà, un cop s'acabaren les obres, tal i com la podem veure avui; de fet, contrasta moltíssim amb l'aspecte que tenia abans de les esmentades reformes i el lector ja se'n podrà fer una idea amb els gràfics que il·lustren aquest article.

De les millores que s'hi efectuaren abans de la destrucció de 1936 cal que citem la construcció de l'altar de sant Carles Barromeu, el motiu central del qual era una tela que representava l'apoteosi del sant, pintura realitzada per Francesc Florit; la construcció del Sagrat Cor de Jesús el 1924; la instal·lació de les imatges laterals de sant Lluís Gonçaga i de sant Josep Baptista de La Salle a l'altar de la Puríssima el 1932, i, igualment, les de santa Teresa del Nen Jesús i santa Margarida Maria d'Alacoque en el Sagrat Cor el 1934.

Tot, absolutament tot, va desaparèixer en l'estiu atziac de 1936, i la reconstrucció i l'embelliment van haver de començar de nou el 1939. Actualment ja s'ha avançat molt, però encara manquen coses que ara ja considerem indispensables com, per exemple, l'altar major que els cambrilencs hem d'aspirar a construir aviat i amb la dignitat, riquesa i elegància que el Senyor i Cambrils mereixen.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques