Llibres
Pau Fargas publica el seu llibre «La psicotecnologia musical. Reflexions sobre música i so» amb un nou format
Aquesta publicació arriba gairebé dos anys després de que sortís una primera edició autoeditada
El cambrilenc Pau Fargas ha publicat, de nou, el llibre "La psicotecnologia musical. Reflexions sobre música i so", gairebé dos anys després que sortís la primera versió. Si bé en la primera versió del llibre el mateix autor n'havia fet una autopublicació a través de la plataforma Amazon, en aquesta ocasió el llibre ha passat per les mans de Silva Editorial i està disponible a les llibreries Galatea. Una altra de les novetats d'aquesta edició és que conté un pròleg, que ha anat a càrrec de Conrad Setó, músic i soci de Pau Fargas a R21 Music, i un epíleg a càrrec de Xavier Plana, músic i productor artístic.
El contingut del llibre, que va comportar nou mesos de feina, tracta sobre "diferents reflexions sobre la música i el so". El llibre inclou un parell de poemes escrits pel mateix Pau Fargas, a mode d'introducció. El llibre en sí es divideix en tres parts: l'art abstracte, reflexions sobre el músic contemporani i, l'ofici del tècnic de so. Tal com va comentar el mateix Fargas, "les dues primeres parts del llibre tenen un caràcter més genèric i d'interès per al públic en general, no necessàriament per a músics ni tècnics de so professionals. En canvi, el darrer apartat sí està més especialitzat per a gent d'aquest sector".
L'art abstracte i el músic contemporani
En el primer apartat, Fargas se centra en temàtiques com les analogies sonores; el cripticisme del llenguatge i les emocions en la composició musical com per exemple la sorpresa, la intriga o com afecten les emocions a l'hora de fer una composició. Per altra banda, al segon apartat del llibre que tracta sobre el músic contemporani, tal com ha explicat Fargas, ha abordat qüestions com: la co-creació –col·laboracions entre músics i projectes en equip–; l'automotivació musical –és a dir, tracta punts per aconseguir una major motivació per iniciar aquest tipus de projectes–; la transversalitat vs l'especialista –els diferents perfils professionals que hi ha i les diferents especialitzacions–; trobar el camí cap a un mateix –és a dir, aconseguir la teva part diferencial respecte d'altres músics–; la simetria entre professor i alumne –els beneficis i els avantatges de ser professor i/o de ser alumne, les maneres de fer classe o les relacions que s'estableixen– i, les noves tecnologies en la pedagogia musical.
Finalment, en el darrer apartat, Pau Fargas se centra específicament en l'ofici de tècnic de so abordant diferents punts com: com es pot construir un home studio; la democratització de la tecnologia –és a dir, l'ampli accés per a tota la població en general que existeix actualment–; l'estudi d'enregistrament com a instrument musical; consells per fer una bona gravació i consells per fer una bona mescla. Fargas també aborda aspectes com el carisma psicopedagògic que ha de tenir tècnic de so per treure el músic de possibles bloquejos a l'hora de gravar i també la recerca per trobar un so propi –crear un segell d'identitat–. Finalment, el llibre es tanca amb un seguir de reflexions sobre la producció musical.