Les principals ciutats del Camp de Tarragona busquen fórmules per incrementar el parc d'habitatges socials. A través del Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge, la Generalitat fixa que abans del 2042 el 15% del total d'habitatges de les principals ciutats de la regió haurà d'estar destinat a polítiques socials. Això suposa que caldran 15.000 pisos entre Tarragona, Reus, Cambrils, Salou, Valls, Torredembarra, Montblanc, la Canonja i Falset. Montblanc, Valls i Reus avui estan per sobre del 10%, però la Canonja, Falset o Torredembarra no arriben ni al 4%. Els municipis reclamen finançament al Govern per poder fer nous pisos i assumeixen que no poden satisfer la demanda de pisos socials que hi ha.

Tot i que des dels consistoris s'admet la mancança d'immobles, tenen dubtes sobre alguns aspectes del pla. La consellera d'Habitatge de Tarragona, Eva Miguel, indica que hi han presentat al·legacions perquè no tenen clares les dades d'habitatges aportades per la Generalitat. Segons les xifres del Govern, a Tarragona hi ha ara 5.281 habitatges destinats a polítiques socials, dels 57.015 totals de la ciutat. Així, durant els propers 20 anys caldran 5.448 pisos nous destinats a polítiques socials per acumular-ne 4.610. Cal tenir en compte que els pisos de protecció oficial, al cap d'uns anys de ser construïts poden perdre aquesta condició. Una causa pot ser que siguin en règim de lloguer amb opció de compra i que les persones beneficiàries de l'immoble l'acabin adquirint.

Mesures dels consistoris

Amb aquest escenari, els ajuntaments treballen per buscar solucions que els permetin acostar-se a l'objectiu, malgrat les limitacions pressupostàries. Les subvencions per rehabilitar habitatges i destinar-los a lloguer social és una de les que s'està escampant. Per exemple, a Valls donen fins a 10.000 euros per reformar l'immoble amb la condició que durant cinc anys el gestioni l'Oficina Local d'Habitatge.

Una altra via és la compra d'habitatges. El consistori vallenc va adquirir un edifici en mal estat, es va enderrocar i ara l'aposta és fer vuit pisos per a joves "amb un model de cessió d'ús, per poder tirar endavant una promoció publicoprivada en règim cooperatiu per tenir gent jove al centre històric i que puguin tenir-hi recorregut", relata Cartanyà. La relació entre cooperatives d'habitatge i ajuntaments també és una opció que s'està explorant des de diferents localitats.

El tinent d'alcalde també incideix en "verificar que tot el que avui és de protecció oficial faci la funció que ha de fer", ja que apunta que "hi ha pisos que ja no la fan perquè les persones que hi viuen han millorat la seva situació econòmica". A nivell d'inspeccions, ciutats com Reus o Tarragona han signat un conveni amb l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per inspeccionar habitatges buits, especialment de bancs i grans tenidors, per instar-los a que els posin a lloguer social.

El consistori tarragoní també a signat un conveni amb l'AHC per formar part del programa Reallotgem. "Es contacta amb els propietaris que tinguin pisos buits i des de la Generalitat s'avança el preu del lloguer a canvi que es posi a lloguer social. És una garantia perquè no tinguin problemes de pagament", detalla Miguel.

Per als grans propietaris, la llei catalana preveu multes d'entre 90.001 i 900.000 euros pel fet de tenir pisos tancats. Però els ajuntaments també poden aplicar mesures fiscals per incentivar que es posin pisos al mercat, com un increment de la taxa de l'IBI per als habitatges buits. Una mesura que Tarragona ha aprovat.