Article publicat a Revista Cambrils el mes de febrer de 1962
Adéu, mossèn Parera
Febrer 1962 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Febrer de 1962
És bastant difícil enquadrar la figura de mossèn Anton, el pastor que ens acaba de deixar per imperatius de l'obediència, en aquesta pàgina dedicada habitualment a glossar temes passats; malgrat tot, i cara a la posteritat, intentarem almenys deixar constància de les activitats més notables que va desenvolupar durant els quasi disset anys de gestió al front de la primera parròquia cambrilenca.
Per això va ser tan merescut i de tanta justícia l'homenatge de comiat que la nostra vila li va tributar. El seu record perdurarà entre nosaltres i Cambrils, a la recíproca, estem segurs que ocuparà sempre un lloc molt gran al seu cor, gelós i caritatiu
Més que en la reconstrucció de les esglésies materials, va fixar el seu programa en la reconstrucció i restauració de l'Església cambrilenca; i amb aquest objectiu, res més adequat que la Santa Missió que, havent estat preparada amb molta cura, va donar una collita molt abundant de fruits i entusiasmes espirituals el març de 1947. Dos anys més tard, el juliol de 1949, es van celebrar les festes commemoratives del vint-i-cinquè aniversari de l'entrada i entronització de la imatge del Sagrat Cor de Jesús, amb un esplendor inusitat; aquestes solemnitats van deixar un senyal perdurable, per tal com es van aprofitar amb dues finalitats: d'una banda, per a la benedicció i entrada triomfal de la Mare de Déu de Fàtima, cap a la qual, a través dels anys, ha anat madurant una íntima, filial i encesa devoció per part dels cambrilencs; i, d'altra banda, un augment i major comprensió de l'autèntic sentit de la devoció al Cor de Crist.
Després va arribar l'Any Sant de 1950 i sobretot la seva extensió a l'univers catòlic l'any següent, amb les seves peregrinacions penitencials i els seus actes litúrgics, en què, a més, es va fer evident el gran amor i submissió del poble al papa Pius XII, de santa memòria, que va atorgar els beneficis i gràcies espirituals de l'Any Sant. A continuació, el 1954, aquell memorable any marià commemoratiu del I centenari de la definició dogmàtica del misteri de la Immaculada Concepció, que Cambrils va celebrar d'una manera tan extraordinària, amb tal pompa i esplendor, que segurament van ser i seran les festes més fantàstiques que s'hauran vist a Cambrils en aquest segle.
El 1957 va tenir un aspecte doble: la segona gran missió de la postguerra, d'un èxit rotund i plenament satisfactori, i la celebració de les noces d'or de la fundació de la nostra Congregació Mariana, lamentablement amb menys ressò i calor popular. El 1958, amb les commemoracions solemnes de les aparicions de la Mare de Déu de Lourdes, i etc. I això només entre les coses més notables i sonades.
Dins de l'aspecte més popular, íntim i alhora perdurable, hem de fer referència obligatòriament a l'esplendor del cultes de Setmana Santa i molt especialment a la processó del Sant Enterrament, sobretot d'ençà de l'adquisició del bellíssim pas del Sant Sepulcre; a les nombroses peregrinacions a Montserrat i a Lourdes; a les santes Visites Pastorals; a la feliç idea de la novena vespral de la Mare de Déu del Camí, que cada any obté més èxit; a la bellíssima restauració del seu santuari; a les setmanes de predicació quaresmal; a les grans jornades de caràcter comarcal o diocesà celebrades a la nostra vila per l'adoració nocturna amb la festa de les Espigues; a l'Acció Catòlica, amb els seus dies de recés i de l'Aspirant, i de cursets de cristiandat amb les seves ultreies; al mateix impuls decisiu que es va donar a la pràctica d'aquests cursets i dels sants exercicis cada cop més nombrosos per a ambdós sexes; a la magnífica realitat de l'Escola de la Llar, per a les noies joves; a la fundació del Secretariat Parroquial de Caritat; a l'aparició i continuïtat de la nostra revista; a l'edició tenaç i perseverant d'una pàgina del Full Parroquial, i a d'altres tasques innombrables i fructíferes que seria obvi i difícil d'enumerar i que han estat fites brillants de la vida i de l'actuació a Cambrils del rector que ens acaba de deixar.
Per això va ser tan merescut i de tanta justícia l'homenatge de comiat que la nostra vila li va tributar. El seu record perdurarà entre nosaltres i Cambrils, a la recíproca, estem segurs que ocuparà sempre un lloc molt gran al seu cor, gelós i caritatiu. També per això el seu nom estarà a l'alçada del dels grans rectors cambrilencs, aquells Fàbregues, Espinach, Cases...