Article publicat a Revista Cambrils el mes de febrer de 1975
Atenció als nostres vellets!
Febrer 1975 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Febrer de 1975
Més ai! també blanquegen
nostres cabells;
com ens fem vells, Maria,
com ens fem vells!
Més si els anys m'afeixugen,
és mon consol
en ma trista vellesa
no veure'm sol.
Aquests versos de Francesc Casas i Amigó, extrets del seu poema "Hivern", bellíssima elegia de la vellesa, resumeixen dos aspectes fonamentals del problema que vull tocar en aquest escrit: el pas que, tots, cada dia donem vers aquest ocàs de la vida que és l'ancianitat i el sentit social que, com tot ser humà i potser amb més escreix encara, té la gent d'edat avançada que els emmena a tenir basarda d'estar sols.
Cambrils, ho hem dit moltes vegades, és una població jove, on abunden per damunt de tota altra edat els infants i els joves, però Cambrils ja és una vila amb un cens respectable i, per tant, la corrua dels nostres vellets és també considerable. Més de tres-cents cinquanta són homenatjats en les Festes d'Homenatge a la Vellesa que anualment se celebren a Cambrils, i en aquestes poden prendre part en arribar als setanta-cinc anys. Els jubilats són més de vuit-cents. I tota aquesta gent mereix la nostra atenció i tot el nostre interès, ja que ja ha arribat a aquella edat venerable en què ja ho han donat tot a la família, a la comunitat del món del treball, a l'engrandiment del poble que els ha vist néixer o que els ha acollit com a fills.
Els nostres vellets, quan surten, i és molt convenient que ho facin mentre puguin, han de buscar el recer a l'hivern i han d'ocupar el banc 'del si no fos' a l'estiu, sobretot si aquest està a l'ombra. I creiem que això s'ha d'acabar
Els nostres vellets, quan surten, i és molt convenient que ho facin mentre puguin, han de buscar el recer a l'hivern i han d'ocupar el banc 'del si no fos' a l'estiu, sobretot si aquest està a l'ombra. I creiem que això s'ha d'acabar. Som conscients del problema i de les dificultats que poden sorgir en l'intent d'escometre'l i de buscar solucions, mes Cambrils té dirigents prou capacitats i la massa de poble és prou preparada perquè comprenguin i ajudin en aquesta empresa acollidora, on se sentin com a casa, on gaudeixin de les comoditats i del descans dels quals són ben mereixedors i on trobin també aquest sentit de convivència social que tan necessari els és.
La Seguretat Social, la Diputació Provincial i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, conscients també d'aquest problema, han sabut buscar solucions, i les han trobades cadascú per ell mateix o comunitàriament. I a Cambrils s'ha començat a parlar ja d'aquest afer i s'ha començat també a buscar els mitjans perquè aquesta justa aspiració pugui ser ben aviat una realitat, tot recolzant-se, això sí, en alguna o en totes aquestes entitats (això encara està per decidir), ja que no creiem que el sol esforç del poble sigui prou per portar-la a bon terme. Els estudis que s'han fet són prou falaguers per poder dir que tant els `hogar-club' de la Seguretat Social, com els que la Diputació Provincial pensa muntar, o els 'esplais' de la Caixa de Pensions, són adients per a cobrir les necessitats dels vellets de Cambrils. Una comissió de cambrilencs va visitar, diumenge dia 9 del mes actual, un d'aquests 'esplais' que la Caixa té en funcionament a Castelldefels, i es pot dir que els visitants quedaren impressionats per la seva funcionalitat, la bona distribució de les diferents estances, la comoditat del seu mobiliari i el ben pensat que està tot de cara als serveis que el centre pot oferir als jubilats. Creiem ben sincerament que a Cambrils no faria falta altra cosa que un centre d'aquest estil on tothom, dintre d'un ordre imprescindible per a tota convivència, pot gaudir, amb tota dignitat i fins i tot elegància, d'allò que més li plagui: llegir, conversar, jugar, mirar la televisió o fer `sus labores' les senyores.
Quan aquest escrit pugui ser llegit pels cambrilencs, ja s'haurà reunit per parlar d'aquest assumpte una àmplia comissió representativa de les entitats més interessades a cobrir aquesta necessitat dels vellets del nostre Cambrils. És del tot precís fer l'ambient necessari i crear el clima adient perquè la iniciativa no es torni paper mullat i no deixar-ho, ara que ja sembla l'agulla enfilada, perquè la causa és noble i santa i, per tant, mereix tot l'esforç econòmic, humà i de voluntat per tal d'aconseguir realitzar-la. Per a Cambrils podrà ser un nou motiu d'orgull.