El Centre Cultural va acollir, ahir al vespre, una nova conferència emmarcada en el cicle "Veus cambrilenques" que organitza el Museu d’Història de Cambrils i Campus Extens de la URV. En aquesta ocasió, la xerrada portava per títol "Josep Tapiró (Reus, 1836- Tànger, 1913) el pintor de Tànger"i va anar a càrrec del Dr. Jordi Carbonell Pallarés, historiador de l’art i professor del Departament d’Història i d’Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. El director del Museu d'Història, Gerard Martí, en va fer la presentació.

Segons va explicar Jordi Carbonell a revistacambrils.cat, "Josep Tapiró va ser un pintor de Reus de la segona meitat del segle XIX, que va tenir fama internacional però malauradament va romandre oblidat arran de la seva mort; suposo que, en part, perquè va estar 40 anys a Tànger i va quedar relegat a l'oblit. En els darrers anys se l'ha anat recuperant i vaig pensar de fer una conferència sobre un dels pintors més importants de casa nostra i del qual se n'ha parlat poc". 

"Li va agradar aquell món, li interessava la pintura orientalista i Tànger era un lloc molt atractiu i va decidir instal·lar-se allí"

Josep Tapiró, tal com va comentar Carbonell, "va néixer a Reus l'any 1836, era fill d'uns senyors que tenien una ferreteria. Primer es va formar a Reus i després a l'Escola Provincial de Belles Arts de Barcelona; després va estar 10 anys a Roma amb Marià Fortuny –era el seu amic i, de fet, van compartir estudi i domicili durant un temps– i després de la mort de Fortuny ell va decidir establir-se a Tànger. Li va agradar aquell món, li interessava la pintura orientalista i Tànger era un lloc molt atractiu i va decidir instal·lar-se allí. Hi va viure 40 anys fins a la seva mort l'any 1913, tot i que ell tornava als estius al mas de la família, als voltants de Reus, i mai va perdre el contacte amb la seva terra i família. A Tànger tenia els temes que li interessaven per pintar. Després, cada primavera agafava un vaixell i anava a Londres i allí venia les seves obres. A l'estiu anava a Reus, s'hi estava durant el mes d'agost fins la Mare de Déu de la Misericòrdia i després se'n tornava a Tànger en vaixell des de Barcelona. Es passava l'hivern pintant allà".

"A diferència d'altres pintors, ha estat molt difícil recuperar aquest pintor perquè els seus documents i la seva correspondència estava molt dispersa"

Carbonell va destacar la figura de Tapiró com "el principal pintor orientalista de l'Estat i, a nivell internacional, és un dels màxims exponents del que es coneixia com a realisme etnogràfic, és a dir, una pintura orientalista però amb un plantejament una mica científic. Retratava la societat d'una manera fidel, d'una manera objectiva. Com a pintor és possiblement l'orientalista més significatiu del nostre context i les seves obres estan escampades per mig món. Després de la seva mort se'l va recordar a Tànger, on se'l considerava el pintor de la ciutat. Però aquesta ciutat també ha tingut molts canvis històrics i part del seu llegat també s'ha perdut per això. Per exemple, quan es va integrar al Regne del Marroc, els marroquins tot el que feia referència al passat immediat interpretat com a colonial doncs ho van minimitzar. La seva memòria s'ha anat perdent. A més, a diferència d'altres pintors, ha estat molt difícil recuperar aquest pintor perquè els seus documents i la seva correspondència estava molt dispersa. Poder-la recuperar ha estat un treball de 15 anys de recerca.

"Les seves obres estan buscadíssimes i cotitzadíssimes"

La seva ciutat natal, Reus, va celebrar va uns anys el centenari de la seva mort. Tal com va explicar Carbonell: "es va fer una exposició amb la seva obra –sobretot de la seva època a Roma i majoritàriament de col·leccionistes reusencs–. També es va fer una exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya on vam poder recollir algunes de les seves obres dispersades per mig món. Avui en dia a Tapiró se'l coneix més, sobretot, entre la gent que és aficionada a la pintura i les seves obres estan buscadíssimes i cotitzadíssimes. Ell pintava poc –unes sis obres cada any– i van molt buscades. És un pintor molt preuat a nivell internacional i el busquen molts col·leccionistes nord-americans, anglesos i també compren molt a al Museu de l'Orientalisme de Qatar, a Doha".