El periodista cambrilenc Josep Capella, delegat a Madrid de TV3 i col·laborador de Revista Cambrils, va viure molt de prop la crisi política generada arran dels atemptats de Madrid. Aquells dies Capella s’encarregava de fer el seguiment de la campanya electoral del líder del PP, Mariano Rajoy, per tota la geografia estatal. El dia abans dels atemptats Rajoy havia fet un míting a Barcelona i tot el sèquit de periodistes que cobrien la campanya van fer nit a la capital catalana. Capella explica que l’endemà es van aixecar aviat per agafar un vol cap a Sant Sebastià, següent etapa de l’itinerari electoral, “dalt l’autobús que ens duia a l’aeroport ens vam assabentar dels atemptats, però primer només es parlava de ferits. A l’arribar a l’aeroport de Barcelona vam dubtar uns instants, però finalment vam decidir tota la premsa tornar cap a Madrid. Ja dalt de l’avió ens van comunicar que el PP havia suspès la campanya electoral”. A quarts d’11 del matí arribaven a l’aeroport de Barajas, “els meus companys de TV3 a Madrid ja estaven desplaçats als llocs de les explosions. Jo i el càmera vam agafar un taxi des de l’aeroport i vam anar directes a la Moncloa. A quarts de 12 ja feia la primera connexió per TV3”.

L’autoria dels fets

Des d’un primer moment el govern es va aferrar a la tesi que havia estat ETA l’autora dels atemptats. Segons Capella, “al migdia del dia 11 ja va sortir el ministre de l’Interior, Ángel Acebes, dient que era ETA. Després va fer la compareixença el president del govern, José M. Aznar, i el curiós és que ell en cap moment va dir la paraula ETA”. Josep Capella explica que ja a la tarda del dia 11, abans que es fes públic que s’havia trobat la furgoneta sospitosa, ja circulava entre la premsa una mena de rumor que l’atemptat podia ser obra del terrorisme islàmic, “vaig trucar al Ministeri de l’Interior i em van esbroncar per dubtar de l’autoria. Jo no tenia cap font d’informació més que la que proporcionava el govern. La policia estava molt callada”. Tot i que les proves eren cada cop més evidents, el govern es va aferrar a la tesi que havia sigut ETA, “fins i tot el dia abans de les eleccions, el dissabte 13 de març al migdia, el ministre Acebes explicava que el sistema de les motxilles era el mateix sistema que ETA va voler fer servir a Baqueira aquest passat Nadal i els hi havia fallat”, explica Capella.

Les manifestacions

La manifestació del 12 de març a Madrid va treure més d’un milió de persones al carrer. Per Capella aquesta manifestació va ser el punt d’inflexió, “la gent cridava ‘¿Quién ha sido?’ més que qualsevol altra cosa”. Capella també va viure de prop la concentració davant la seu del PP de Madrid el dissabte dia 13 al vespre, “vaig estar-hi des de quarts de 7 fins a les 12 de la nit. Arribaven missatges per mòbil sense parar. La gent es va anar concentrant davant la seu del PP i es van superar les 6.000 persones. Hi va haver moments de molta tensió. La gent estava molt empipada i crec que això va influir força en els resultats que es van produir a les eleccions de l’endemà. Més que res va propiciar que votés gent que no tenia intenció de votar”.